Escola Gayarre – 1r anviversari 1 d’octubre

Bon dia a totes i gracis per ser aquí, o millor dit per no deixar de ser-hi des de fa molt més d’un any. Voldria començar explicant-vos que per jo el fet d’estar aquí és un acte de sentit homenatge. Escapant d’efemèrides buides aquí, a l’escola Gayarre, es va produir el moment d’autoorganització veïnal més important de les darreres dècades. Voldria posar al centre i ben al davant a aquelles veïnades que varen omplir la cantonada d’aquesta escola fins desbordar-la i embossar el trànsit els vespres previs al 30 de setembre. Tot i saber que l’actitud de l’escola no era dialogant ni pretenia obrir l’escola.

Un reconeixement a les poques hores de son, a l’esforç per dinamitzar, aprendre a escoltar i cercar consens que vau viure la prèvia i el mateix 1 d’octubre. També a les que tossudament varen decidir arribar a la matinada, hores abans del que inicialment es convocava. A les hores de pluja suportada, per tot el menjar portat, per totes i cadascuna de les paraules i gestos de suport, pels relleus, els cafès, les gestions de cures i les esperes amb la por i la ràbia per l’actuació policial sense saber per què no avançava la cua. Igualment donar valor a la feina que una part de la militància i alguns representants dels partits que formaven part del Govern varen assumir a nivell logístic per a que el referèndum fos possible, de forma aliena i independent al propi Govern.

Així mateix mencionar i recordar a totes les veïnades que vàrem veure arribar en situacions extremes, acabades d’operar o a les que les forces quasi no els aguantaven l’edat i les batalles acumulades. Per la seva decisió i contundència de voler generar un canvi. Vàrem veure en esplendor màxima la capacitat de coordinació i mobilització que tenen els nostres barris. Totes les plataformes, associacions i espais de treball polític s’havien enxarxat al voltant del CDR i sense la feina d’aquest col·lectiu hagués estat difícil garantir obertures i les defenses d’alerta ultra. Aquell dia, totes les que avui som aquí però també les que ja no hi són, ens vàrem alçar amb la consciència de que la història és nostra i l’escriuen els pobles. Per jo, la jornada d’avui suposa retre homenatge, però no com un record bonic, si no com a manera de reviure i arrelar-mos, encara més, en allò que vàrem prendre la determinació de fer i ser fa més d’un any. Vàrem decidir ser lliures i poder votar com volíem ser-ho, independentment dels tempos i normes posades per dos governs. Mos vàrem autoorganitzar i ho vam aconseguir. Vàrem decidir també resistir a la violència policial per poder dur-ho a terme i hi vam plantar cara, no amb poques dificultats i dolor. El caràcter repressiu de l’estat espanyol, amb empresonaments, processos judicials, forçant exilis o condemnant a la immobilitat, i per tant a la manca de llibertat, ha deixat molt clar que la lluita per un alliberament nacional popular és la única forma, i alhora condició necessària, per aconseguir una democràcia plena i de ruptura amb el règim del 78. Des de les imposades eleccions del 21D i fins a dia d’avui el Govern no ha mostrat cap gest clar d’estar construint i treballant pel mandat popular republicà, fins al punt de permetre la infame manifestació del dissabte 29 de Setembre. Com de tossudament rebel al Govern li en falta un tros gran el dissabte la gent va decidir ocupar l’espai públic per què no fos ocupat pel neofeixisme. Per què la història ens ho ha deixat molt clar, el feixisme o se’l combat o s’estén, i en aquest sentit el govern té molta responsabilitat. No només per permetre l’acte si no per pretendre impedir una acció comunicada amb més de 72hores de previsió. Una festa de color davant de l’opressió i el discurs de l’odi i la resposta foren càrregues policials i intervencions no reglamentàries: ulls i caps no són objectius normatius…

Avui és dia de reivindicar que vàrem decidir prendre partit, que ja no mos alimenten molles i que seguim organitzant-mos, per què volem l’impossible, ens cal, i no que mori el desig.

Neus Roca – Consellera de districte

Escola Gayarre, diumenge 30 de setembre de 2018

Anuncis

Plenari ordinari de districte del dia 4 d’octubre de 2018

Participar en aquest plenari ordinari ens ha tornat a donar la possibilitat de posar a l’agenda política temes candents als nostres barris, i també al país, com la qüestió de l’habitatge (desnonaments, infrahabitatges…) i tota la problemàtica de les persones nouvingudes (desprotecció, precarietat, xenofòbia…). Assumptes que des de la política local i municipal s’haurien d’abordar de forma serena però concisa, eficient i pública.

L’habitatge és un dret fonamental que sovint es vulnera a Barcelona i les nostres veïnades ho pateixen molt de prop. Volem aprofitar aquest altaveu per posar al centre el dret a l’habitatge. En aquest sentit, al plenari de juny del 2017 es va aprovar la nostra proposició per obrir una Oficina de l’Habitatge al Poble-Sec; així, exigim la seva immediata obertura i poder dotar el veïnat de recursos que facilitin una vida més digna. En la mateixa línia, també creiem fonamental la generació de protocols que garanteixin i millorin la comunicació de les companyes del SIPHO (Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació) amb les plataformes populars contra els desnonaments. Sovint són aquestes darreres les que acaben aturant quan les alternatives habitacionals no han estat garantides o s’estan vulnerant drets per la manca d’intervenció de serveis socials. Un gran reconeixement a les plataformes per l’habitatge, els nostres barris són més dignes per què vosaltres els feu més vivibles.

En matèria d’habitatge també hem presentat una pregunta vinculada al projecte dels pisos rusc al número 114 del carrer Constitució. Aquest projecte es regeix per criteris d’infrahabilitat i esdevé una solució infame per aquelles persones que queden fora de l’accés a l’habitatge per la bombolla especulativa en el lloguer de la ciutat. Darrera aquest projecte hi ha un model de negoci que comercialitza drets fonamentals aprofitant la precarietat. I això no ho volem als nostres barris, com tampoc a la ciutat. En aquest sentit, ens unim als esforços que l’Ajuntament assegura que farà així com a la disposició del veïnat al nostre barri per frenar la realització d’aquest projecte.

A la ciutat de Barcelona hem aconseguit fer realitat la mesura del 30% i del tanteig i retracte. Ara la nostra voluntat és abordar la realitat del gruix de població que està treballant i sobrevivint a la ciutat, cotitzant i cobrant un salari precari (el mínim interprofessional és la norma i no l’acompliment dels convenis col·lectius) i que no reuneixen les característiques d’exigència per accedir a un habitatge a la ciutat degut a a inflació dels lloguers. Volem fer front al gruix de contractes que es rescindeixen per no poder afrontar les pujades. Per tot això, volem lluitar per una regulació efectiva dels preus de lloguer que faciliti l’accés a la vivenda per tota la ciutadania.

La crispació, els dubtes i la impotència que s’han viscut als nostres barris vinculats a la complexa situació dels menors estrangers no acompanyats (MENA) ens va activar per fer seguiment i una tasca de recerca sobre aquest tema. A banda d’assistir a l’accidentada reunió que es va donar al Districte al respecte de l’obertura sense treball previ amb el teixit veïnal i associatiu del barri del centre de cribatge de menors a Hostafrancs, a l’antiga escola Sant Vincenç de Paül, vàrem mantenir diferents reunions i trobades amb associacions de veïnades i veïnats, diferents plataformes que treballen en temes de migració i entitats sensibles a la interculturalitat i a la infància. Hem procurat entendre diferents enfocaments, problemàtiques i punts de vista tot escoltant de forma humil i sense qüestionar les vivències.

També ens hem trobat amb la regidora d’Afers Socials de la nostra candidatura, Maria Rovira, un dels nostres representants al Parlament, Vidal Aragonés, i diversos representants sindicals de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA). Amb aquestes ja havíem treballat prèviament, concretament quan vàrem donar suport a la denúncia de la CGT per la vulneració de drets de la infància i del marc fundacional de la DGAIA. N’Hem tret una sensació de desbordament pel desmantellament i la privatització del servei i ha quedat palesa la manca de voluntat política del Govern de la Generalitat per canviar aquesta situació. Cap dels acords aprovats per les comissions de govern per revertir la situació no s’estan complint. Així no mos sorprèn que a dia d’avui amb la crisi migratòria veiem un servei totalment desbordat, amb manca de personal, fons i infraestructures adequades. I una incapacitat per coordinar-se amb l’administració municipal i permetre intervenir a les seves treballadores i recursos disponibles.

En aquest context de precarietat on les veïnades viuen vulneració dels seus propis drets laborals i habitacionals és senzill que aparegui un sentiment de por cap a la persona nou vinguda i que arreli un discurs de rebuig xenòfob, hem apostat fort per una feina veïnal, de teixit social i vinculant. D’aquí la nostra proposició de convocar una Sectorial de Interculturalitat on hi siguin convocades totes les associacions i entitats que han mostrat el seu interès així com d’altres que de ben segur ens hem deixat d’anomenar, amb l’objectiu de fer un mapeig de serveis i iniciatives privades del teixit veïnal i associatiu que permetrien la integració de les persones nou vingudes, així com una tasca de sensibilització i de prevenció del discurs xenòfob.

Finalment, volem compartir que al nostre temps d’intervenció política de resposta a la regidora hem volgut enllaçar aquest discurs xenòfob cap a la immigració amb el que s’està naturalitzant des dels sectors ultres espanyolistes, protofeixistes i feixistes: hem viscut agressions als nostres barris que condemnam fermament. Encoratjam i reivindicam un govern municipal capaç d’erradicar les manifestacions i concentracions que destil·len un discurs d’odi i que ja han mostrat sobradament que són composades per individus perillosos. El feixisme se l’ha de combatre amb totes les eines i la institucional no n’és exempta, per què es tracta d’una responsabilitat pública i que cal que les administracions prenguin més partit.

El metro a La Marina

Per la memòria i la responsabilitat política

Posant al centre la vida i allò que té veritablement valor, el final d’estiu d’aquest 2018 és un moment de felicitació sincera a les veïnades de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell. És gràcies a la seva lluita i constància per aconseguir una ciutat menys classista i disgregadora, i per garantir el dret a la mobilitat i a la dignitat a una part abandonada de Barcelona, que en aquestes dates celebram l’obertura de dues estacions de l’actual L-10 al passeig de la Zona Franca.

Aquest esdeveniment ha estat ajornat més de 15 anys, ja que el dibuix i projecte inicial fou aprovat al 2002, final del mandat Pujol. Una obra faraònica del que es pretenia que fos el metro més llarg d’Europa. Un projecte que preveia una circumvalació de la ciutat de Barcelona comunicant àrees mal connectades i amb greus problemes de mobilitat. S’afrontava de cop la construcció de 48 km de via amb terminis curts, fugint de la lògica de construir a poc a poc, tram a tram, any a any, pendent de les necessitats. El projecte era trencador per les tècniques constructives innovadores previstes, mai experimentades a la ciutat. Era, en la seva concepció, la joia de la corona de l’àrea metropolitana en el nou mil·leni, el projecte urbanístic més ambiciós des de la gran reforma olímpica, l’obra pública amb un pressupost més elevat engegada mai a Catalunya.

La cronologia d’aquest megaprojecte podria seguir les corbes i twisters d’una muntanya russa. Dels 5 anys previstos per finalitzar-lo s’ha passat més de 15, i no està acabat. Al 2005 es va produir l’esvoranc del Carmel, que va evidenciar les mancances de seguretat, obligant a augmentar-la i alhora el pressupost. Al mateix any, ja adjudicada l’obra, se’n va canviar el traçat. El tram d’enllaç fins a l’aeroport es redissenya per connectar diversos barris del Prat molt deficitaris quant a transport públic, quedant un traçat sinuós i encarint l’execució. Ja al 2008 es dibuixa el traçat final amb el ramal del polígon pratenc on haurà les cotxeres de les dues línies.

Com s’arriba d’un pressupost inicial de 2.464 M€ a un d’actual que deu superar els 16.600 M€ del 2015 no seria menyspreat per cap guionista de cinema d’aventures. Al 2008 els canvis citats l’augmenten fins a 6.829 M€. Per afrontar aquest augment, el Departament de Política Territorial del tripartit, dirigit per Joaquim Nadal, proposa un canvi de finançament, de nou inèdit en infraestructures ferroviàries, i la col·laboració entre la iniciativa privada i la pública. Es fan concessions per a l’explotació de les estacions de la línia a empreses privades que hauran d’encarregar-se de construir-les i fer-ne el manteniment. Rebran un canon fix anual estipulat pel Govern, vinculat a raons de manteniment, però no lligat a ràtios d’ús com les clàusules de les autopistes pagades amb peatges a l’ombra. Les concessionàries adjudicatàries finals, que actuaran com a entitats financeres del Govern, seran citades i implicades en diverses de les trames de corrupció del Cas Palau i de la querella contra Jordi Pujol i el seu fill.

Des del 2010 el Govern paga un canon per les 28 estacions del tram del Llobregat, on mai s’ha aturat cap vagó ni baixat cap passatgera: 257 M€ al 2014 i 233 M€ al 2015. El Govern de Convergència del 2010 culpà aquest sistema de finançament d’encarir l’execució, obviant la mala planificació inicial. Les seves retallades aturaren durant tres anys destinar-hi pressupost, fins que Santi Vila anuncia inversions per fer el ramal del Prat al primer trimestre del 2016. Alhora explica que el ramal de la Zona Franca s’obrirà a la circulació per tal que els convois puguin accedir a cotxeres, però sense data perquè puguin transportar persones. S’ignoren les protestes veïnals històriques. També les reclamacions als primers consells de barri al nou Govern Municipal de BeC d’obrir les tres estacions del passeig de la Zona Franca. Es vulnera de nou la garantia de mobilitat als barris de la Marina. No podem deslligar aquesta decisió de l’exigència imposada pel Mobile World Congres: volien la Fira connectada a l’aeroport per renovar conveni. Aquests condicionants configuren el destí d’una Zona Franca massa propera a una Fira de Barcelona que es dibuixa com el fetitxe/joia de la corona del model internacional de ciutat que es vol oferir, de cara enfora i d’esquena a dins.

Al nostre parer aquest relat, a dia d’avui, mostra una trajectòria erràtica i un espectacle deplorable, on els diferents partits no deixen de passar-se la pilota de les culpes públicament, tot alleugerint-se de no haver d’assumir cap autocrítica i minimitzant, per no dir invisibilitzant, la pressió popular. Usant els diferents acords a què s’arriba com a eines electorals enlloc de reconèixer-los en clau de responsabilitat i mandat popular, obviant o justificant les posicions polítiques sovint de mínims davant les demandes populars. Una Convergència incapaç de reconèixer la mala planificació del projecte i exonerant-se de la responsabilitat en les retallades, un Tripartit que innova privatitzant l’execució, un Govern de ciutat que no critica l’obertura d’un ramal sota criteris mercantilistes d’esquena a les necessitats populars, que el festeja i no fa res públicament per aconseguir un gir en aquesta planificació. Sense desmerèixer l’esforç i l’enginy posat per compensar cercant pactes i fórmules (tot guanyant moltíssim per a la ciutat i per al nostre districte) i acomplir els terminis acordats per l’anterior Govern municipal i assolir el seu propi programa.

Aquesta història d’aventures político-institucionals i desventures socials ha estat extensament analitzada en diferents tasques de recerca, tesis doctorals i grups d’enginyeria, així com per periodisme professional d’investigació. Gràcies a l’esperit crític que encara es manté en alguns àmbits, a dia d’avui podem suscriure la conclusió de la Plataforma per l’Impuls del Transport Públic: “que en l’execució incompleta i interessadament selectiva d’aquest projecte, quedant els ramals central i nord congelats quant eren els que més demanda d’ús tenien, han prevalgut els interessos polítics per sobre dels drets a la mobilitat”. Uns barris on la taxa d’atur roman per sobre del 17% i on la taxa de fracàs escolar és tan alta evidencien una emergència social que no es pot ignorar per part de cap institució, ni local, ni municipal, ni de país. Centrar-se a garantir el dret a la mobilitat és fonamental per millorar la situació dels barris de la Marina. Cal fugir del fetitxe del metro i estar pendent de quines millores comporten aquestes estacions i quines no es podran observar, perquè manquen estacions i el recorregut de la línia no és l’òptim. Celebrem juntes que es fa palesa la força de la lluita veïnal i social com a millor eina per forçar canvis, i que en seguirem forçant fins a aconseguir un pla de mobilitat real per a la Marina.

Crònica del plenari del 5 de juliol

Des d’una lògica de posar al centre de forma permanent i transversal les cures, la crònica d’aquest plenari com a grup municipal distarà d’una valoració tècnica o l’enumeració de les nostres propostes, si no que donarem visibilitat a allò amb el que volem treballar de forma substancial.

públicaD’un valor incalculable, ha estat (per fi) tenir a les mans un informe sobre l’educació al districte per al curs vinent,  la llàstima és la manca de desglossament sense el qual es fa difícil saber quantes places de pública, concertada i privada tenim al districte. Però, l’aparició de cartells que convocaven a famílies sense plaça a la pública deixa palès que al districte hi ha un neguit en aquest sentit. El districte ha confirmat que cap família s’ha quedat sense plaça pública i només menys d’una vintena no han pogut optar a la seva primera opció. Haurem d’estar al cas i fer un bon seguiment de la pública, ja que es preveu un fort creixement  amb l’augment del parc de vivendes previst a Magòria i Can Batlló. És un gust veure la gran implicació de tots els centres en la gestió de les diverses problemàtiques de la infància i la joventut, la col·laboració activa amb entitats esportives, de lleure, de creació cultural, artístiques, d’acompanyament en casos d’alta complexitat i abandó escolar. Una llàstima, però, al nostre parer que no es donin des de les institucions el mateix pes a quelcom que hauria de ser transversal a l’educació, igual que totes aquestes opcions, com l’educació emocional i efactivo-sexual. Ens decep que aquesta màxima del moviment feminista reivindicat des de fa dècades com a la única eina per generar consciència, i la millor tasca de prevenció de violència masclista no es reculli dins d’un informe de l’estat de l’educació al districte. No hauria d’esdevenir quelcom sectorial de feminismes, sinó que pensam que un programa destinat a integrar aquestes metodologies de treball i gestió emocional a la infància per garantir persones adultes sanes hauria de penjar del que és educació, per no destriar-ho mai més.

subhastaL’aprovació de l’informe preceptiu de la Modificació de l’Àrea de “Tanteig i Retracte” així com la d’Obtenció d’Habitatge de Protecció Pública al sòl urbà consolidat de Barcelona, ha estat una oportunitat per poder oferir el nostre espai i coneixement institucional directament als diferents col·lectius d’habitatge del districte. Amb la confiança que confereix treballar entre iguals al carrer, lluitant per un dret fonamental, hem compartit neguits i també hem compartit conclusions pel que fa al desastre en que es pot traduir el desenvolupament d’aquest normativa sense una moratòria. Sabem del cert que les oficines d’urbanisme deuen treure fum amb els certificats expedits i llicències amb les comunicacions d’obres horitzontals… i això és el que hem traslladat al plenari. Ens cal una regulació i mesures per aconseguir un parc d’habitatge social, però la prioritat hauria de ser pública i acompanyada de mesures que garantissin que es poguessin assolir objectius com una moratòria.

cami de la cadenaAquesta mateixa preocupació ens ha portat a voler saber quina problemàtica havien tingut les veïnades que configuren el projecte de l’horta alliberada amb l’arribada d’un suposat inversor. No volem que els projectes arrelats al territori, que a més encarnen una demandes de zona verda i equipament a una part del barri densament poblada, desapareguin sota lògiques especulatives que tenen sentit de ser sota aquesta marca Barcelona. També ens ha mogut a voler saber com s’ha gestionat la reubicació d’aquelles persones sense dret a reallotjament del camí de la cadena o com es pensa evitar que la reallotjada, acabi essent desnonada per impagament d’un lloguer inasumible per algú que abans no en pagava.

pride-828056_1920Hem volgut aprofitar aquest plenari i l’escletxa institucional que ocupam, així com les data en la qual s’ha produït el plenari, just després de les mobilitzacions i celebracions del “Pride”, per a fer quelcom que passi del plànol simbòlic al real i pràctic. Hem canviat els “brindis al sol” per objectius concrets: serveis i vestuaris segurs per al col·lectiu trans als edificis de titularitat pública. Prou retolacions binàries, prou urinaris de peu, prou espais on hagis d’explicar com ets, te sents o te socialitzes que condicionen la salut de les persones trans. Serveis neutres i vestuaris segurs per als col·lectius LGTBIQ són espais segurs per a totes les persones. Aquesta proposició l’hem presentada a 3 districtes més, i l’hem transaccionat amb el govern i amb la regidoria de feminismes i LGTBIQ, esdevenint una proposta de ciutat amb compromís d’implementació municipal. Cal una feina de conscienciació i difusió intensa i profunda per capgirar la concepció d’ús de l’espai majoritària, però això no és un argument per endarrerir aquesta mesura, si no quelcom que l’ha d’acompanyar. Prou paternalisme cap a les dones, en tant s’al·lega que es poden sentir insegures i patir més agressions. A d’altres països, existeixen aquestes mesures i estudis de valoració des de fa temps i per desgràcia les xifres d’agressions no han canviat per què afortunadament en aquest tipus d’instal·lacions, és més difícil que es generin. Quedi clar que des del feminisme entenem que la lluita per la seguretat i reivindicacions del col·lectiu LGTBIQ forma part i és la nostra lluita.

Plenari de Maig al Districte

Hem encarat el plenari de primavera treien a la palestra política temes que consideram de vital importància al nostre districte. L’escola pública, la memòria històrica i el patrimoni obrer dels barris, les intervencions policials, així com la defensa dels drets i llibertats d’expressió han estat les vessants que hem abordat. Podeu veure el seguiment del plenari, proposicions, precs, i preguntes al plenari que vam fer al nostre perfil de twiter @cupsants.

01A banda de la sensació d’èxit que podem sentir pel bon port al que han arribat totes les propostes presentades, ens sentim molt afortunades d’haver pogut comptar amb un temps de treball i coneixement de l’AMPA de Cal Maiol. No es tracta de fer falses associacions, apoderar-mos o capitalitzar cap lluita, si no de posar al centre i en valor la tasca ingent que fan les famílies, apostant per la pública a un barri on era molt complicada. Al seu manifest presenten xifres i necessitats de les que poc coneixíem. L’obertura de mires i l’humiliat amb que s’han reunit i demanat audiència amb totes les forces polítiques per aprofitar tota oportunitat evidencia, a banda de poc partidisme, una capacitat organitzativa i de gestió del temps i del projecte col·lectiu que cal felicitar i reconèixer. Tot i ser pares i mares que eduquen i crien infants en edats molt dependents han trobat les formules. Celebram molt sincerament haver descobert aquesta capacitat, la possibilitat d’aprendre juntes i que finalment poguessin fer escoltar la seva pròpia veu al plenari.02

Seguint amb l’aposta i el treball de l’educació pública al districte, que tampoc realitzam en solitari al barri ja que comptam amb nombroses AMPA i AFA actives, així com amb l’assemblea groga de Sants, ens vam reunir amb la direcció de l’IES Consell de Cent. Decidir el sentit d’un vot implica, al nostre parer, conèixer de primera mà quina és la problemàtica i que hi podem fer. Hem copsat l’evolució de la relació del Centre amb els governs de ciutat dels darrers 8 anys i les carències que han derivat de la seva inoperància en alguns aspectes. Ara sabem en quina direcció remar per seguir eixugant les mancances que encara té el Centre i apostarem per construir totes les sinergies possibles per aconseguir-ho.

Pregunta Maig MarinaEns queden coses al tinter i pendents, òbviament, com fer un millor seguiment de les necessitats de les veïnades de la Colònia Bausilli. Així mateix, però, hem comptat amb el suport del Sindicat de Llogateres per entendre qualcunes circumstàncies concretes i frissam de trobar-mos amb les veïnades. Segur que trobam fórmules per donar-lis suport en la seva lluita i anar evitant que les veïnades hagin de marxar dels nostres barris.

prec violència mossos poble sec maig 2018Entenent el context de crisi i repressió nacional, però també el del model de ciutat i de barris, no hem volgut perdre l’oportunitat per fer-la visible i forçar recolzaments de governs i partits. Visualitzar el suport del districte a l’acció política i reivindicativa no-violenta dels CDR l’entenem com un compromís de proximitat davant la criminalització, les citacions, les multes i de més situacions que vivim als nostres barris, però també com eina per fer xarxa entre municipis. L’estratègia antirepressiva compartida i la solidaritat que estam aixecant té un gran valor per al projecte de república que volem,  i pel treball social que feim tot construint-la. Hi ha però, d’altres violències institucionals que també suporten les nostres veïnades i que volíem denunciar. No estam disposades a naturalitzar la violència policial i menys en un context de desnonament amb menors i per fer front a veïnades mobilitzades per tal d’evitar-lo. Exigim que aquest escenari no es reprodueixi i volem depurar responsabilitats, al igual que el govern de ciutat que ja ha encetat el periple burocràtic per obtenir-les.

Vam usar el temps d’intervenció a l’informe de la regidora per fer visible més temes i emergències. Vam mostrar la nostra indignació i rebuig als atacs realitzats per un grup de feixistes organitzats i semi-armats contra símbols de llibertat d’expressió al nostre barri, tot retractant aquells grups polítics que no ho havien fet. L’habitatge i la delicada situació en que se troba la ciutat i els nostres barris està al centre del discurs amb el pes i propostes que ha de tenir per anar a l’arrel del problema. Evitar les pujades desmesurades, deixar de perdre veïnades per renovacions o cancel·lacions de contractes de lloguer, assegurar vivendes dignes i censar tots els habitatge buits són alguns dels objectius. No perdre l’oportunitat de posar en valor i fer visible l’envergadura de l’exitosa jornada de Vaga del 8 de març al nostre districte. Espectacular pel nombre de dones, lesbianes i trans que es va mobilitzar en les diferents accions i activitats que vam realitzar al llarg de la jornada. Però, també, per la xarxa de suport que va generar assegurant àpats i cures a dones i criatures i el valent debat que es va obrir de quin era el paper dels homes en aquesta jornada de lluita feminista. Un exemple més de l’essència veïnal i associativa que ens caracteritza com a barris, herència de dècades de lluita.

Educació pública dels 0 als 18 anys a la Bordeta. serà possible!

 

Les dades de participació en el referèndum als nostres barris

Com valoren les dades de participació al referèndum als nostres barris?

Com ja sabem, el dia 1 hi va haver una participació massiva al referèndum. Molt més massiva del que alguns podien imaginar. Als nostres barris aquesta participació també va ser excepcional, des de la Marina fins al Poble-sec i els barris de Sants.

I allò més admirable és que la gent s’hi va abocar a votar malgrat les imatges esglaiadores que anaven arribant, imatges i vídeos de les agressions més bèsties de la policia “nacional” que podem recordar. La violència de la policia no va respectar les persones indefenses ni els espais escolars.

Al final no van entrar en cap escola del nostre districte, però vam tenir tot el dia l’ai al cor, fins l’últim moment de recompte dels vots. Haver de votar així, en aquestes condicions, és indignant, és una vergonya. No oblidarem mai el que va passar diumenge.

Però no només hem de parlar de participació, perquè el veïnat no es va limitar a anar a votar, sinó que va organitzar una autèntica defensa escola per escola, d’urna per urna.

Hi va munt de persones que pràcticament no es van moure de les escoles electorals, quedant-s’hi a dormir, llevant-se super d’hora el dia 1 per ser abans de les cinc de la matinada  la porta, malgrat la pluja, fent llarguíssimes cues per anar a votar. I quedant-se fins haver acabat el recompte de vots perquè no ens robés ningú les urnes.

I finalment dir que la participació i la defensa activa del referèndum als nostres barris es van poder veure també el dia 3, durant la vaga general. La mobilització va ser una de les més importants que es recorden. I això només acaba de començar. Perquè haurem de mantenir-nos els barris organitzats i mobilitzats per defensar la implantació dels resultats del referèndum.

 

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:05:
Descarregar àudio

El veïnat davant el Referèndum de l’1 d’octubre


Davant la convocatòria del Referèndum del l’1 d’octubre, què creieu que ha de fer el veïnat dels barris de Sants-Montjuïc

Doncs com a tots els barris i pobles de Catalunya, el veïnat hem de fer el que ja estem fent: no tenir por,  fer pinya i organitzar-nos als barris i al voltant de les seus electorals perquè sigui possible anar a votar diumenge. A votar que sí, a votar que no o a abstenir-se. Però a votar.

Davant les amenaces de repressió i l’atac a les llibertats, la resposta del veïnat ha de ser la defensa del dret a votar. I davant les preteses il·legalitzacions, hem de tenir clar que obeïm les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, i no pas un sistema judicial al servei d’un Estat com l’espanyol, que no està responent com un Estat democràtic.

El que està passant és que, conscients de la importància del moment, als barris s’està mobilitzant moltíssima gent. Perquè tothom pot ajudar en la mesura de les seves possibilitats, començant per la cosa tan simple de posar un cartell a l’escala indicant el lloc on ens toca anar a votar i acabant per les encartellades massives.

El veïnat s’està activant i organitzant. En aquest sentit, ara mateix hi ha una assemblea aquí a la plaça de Sants oberta al veïnat i una altra a la plaça del Sortidor del Poble-sec.

A tenir en compte que, el cas dels centres d’ensenyament, és molt important la implicació de les AMPA i de tota la comunitat educativa. A l’Institut del Teatre ja fa un dia que l’alumnat hi està tancat, i l’Assemblea Groga de Sants està valorant la situació.

En el cas dels centres cívics que són seu electoral, és un orgull que la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta posin al servei del país les Cotxeres de Sants, el Casinet d’Hostafrancs i el centre cívic El Sortidor del Poble-sec. Ho han fet desobeint les “ordres” que han rebut.

Finalment, només recordar que la “garantia” del referèndum som la gent. Que només la gent el farem possible, i que com més massivament hi anem a votar, millor. Hem de fer que el dia 1 hi hagi els col·legis electorals oberts, i que tothom que ho vulgui pugui anar-hi a votar ben d’hora ben d’hora.

Aquests barris nostres alegres i combatius no els van aixafar ni en temps de Franco. No ho aconseguiran pas ara.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:40:
Descarregar l’àudio