El pla d’equipaments del Poble-sec

L’edifici buit de les Tres Xemeneies: 30.000 m2 desaprofitats en un barri faltat d’equipaments.

Quins són els equipaments que s’haurien d’incloure prioritàriament al Pla Equipaments del Poble-sec?

Nosaltres coincidim en l’apreciació d’entitats i veïnat sobre el ritme d’elaboració del pla. S’està allargant massa en el temps, i tampoc no entenem que s’hagi encarregat la diagnosi a una empresa privada, que a més no coneix el barri.

Aquesta empresa ha inclòs La Bàscula com a espai jove del Poble-sec, i els equipaments esportius de Montjuïc com si fossin del barri, tot i que costa molt d’arribar-hi, i els seus preus no estan a l’abast del veïnat.

Pel que fa al procés participatiu, es va trobar a faltar que el grup promotor del pla d’equipaments (format per entitats i veïns i veïnes) hagués parlat a la sessió de participació que s’ha fet. Perquè qui millor coneix el barri són les seves entitats i les persones que hi viuen.

Dit això, primer cal fer servir els espais infrautilizats o buits abans de construir-ne de nous. Hi ha tres espais ben concrets: l’antic Palau Municipal d’Esports, el Palau de la Premsa i l’edifici de les Tres Xemeneies. Els dos primers són de propietat municipal.

El Palau d’Esports i la Casa de la Premsa dinamitzar el barri i fins i tot normalitzar l’ús del parc per a l’ús de les veïnes. Recordem que ja en aquesta mateixa zona hi ha l’Institut del Teatre i l’escola Forestier. També és important rehabilitar l’escola Verdaguer, perquè els seus patis i espais esportius poden ser emprats com a equipament obert al barri tot l’any.

D’altra banda, havent-hi un Palau d’Esports buit que podria ser un equipament esportiu per al barri, es fa estrany haver de destrossar encara més la muntanya per fer una zona poliesportiva a la Satalia. Aquest és un projecte que convindria revisar.

Pel que fa a l’edifici de les Tres Xemeneies, que estigui buit durant tant de temps està contribuint a la degradació d’aquest espai.

D’entre les coses que manquen, una de les més necessàries en aquest moment és una oficina d’habitatge al barri. Però també fa falta habitatges social, espais per a infants, una residència de gent gran… Sense oblidar-nos d’un local per a Castellers del Poble-sec. Hi ha una llarga llista.

Per això, perquè al Poble-sec hi ha moltes mancances, cal posar fil a l’agulla perquè de moment tot està a l’aire. I hi ha coses que no poden esperar més.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)</h6

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:50:
Descarregar l’àudio

El pla d’usos del Triangle de Sants-Hostafrancs

Quina es l’opinió del seu grup municipal del pla d’usos del Triangle de Sants-Hostafrancs?

Aquest pla d’usos no és la solució meravellosa, però evitarà que s’obrin més bars per la plaça d’Osca i equilibrarà una mica el creixement a la resta del “triangle”.

De tota manera, difícilment baixarà el nombre d’establiments, i segurament no resoldrà el problema de les terrasses, perquè depenen d’una altra normativa.

Sobren terrasses a la plaça d’Osca, però també a la Carretera. I potser també a Consell de Cent i al carrer Tarragona, on entre les taules i cadires i el carril bici que passa per la vorera les persones que anem a peu hem de passar per on podem.

I pel que fa a les molèsties pel soroll a la plaça d’Osca, no està clar que acabin, sobretot si les sonometries no tenen en compte les franges horàries en què més soroll hi ha. Almenys això és el que passa als carrers Blai i Blesa.

Hi ha lleis que cal canviar, per regular tot això i per impedir que els interessos dels lobbies puguin passar per davant dels del veïnat, com al carrer Blai. A veure què passarà amb la reducció d’una hora de l’horari a plaça d’Osca…

Tot i que el plantejament del pla d’usos està prou bé, s’haurà de vigilar que el problema dels bars i les terrasses no s’estengui a altres bandes. La part d’Hostafrancs entre Creu Coberta i Gran Via queda fora de protecció, i és especialment sensible a la gentrificació. Ja coneixem el cas del carrer Leiva.

Els nostres barris s’han tornat un mitjà de negoci, i la pressió del turisme hi té molt a veure.

En aquest sentit, no entenem l’aprovació al darrer consell plenari d’una rambla al carrer Vilardell, perquè si abans no s’hi fa cap regulació potenciarà que aquesta part d’Hostafrancs, en lloc de millorar per al gaudi del veïnat, segueixi el camí de Sant Antoni o el Poble-sec.

D’altra banda, caldria alguna mesura, dintre o fora del pla d’usos, per protegir el comerç realment “de barri”, i evitar que sigui substituït per franquícies.

A més dels bars, hi ha altres establiments que s’haurien de regular, com és el cas de les immobiliàries, que apareixen com bolets (es compten per dotzenes a Sants i Hostafrancs), o els supermercats de 24 hores (prioritàriament adreçats al turisme).

Ara hi ha un o dos mesos (no ho tenim clar) per a l’aprovació del pla d’usos, i per tant per fer-hi al-legacions. De manera que ara és el moment, si s’hi veuen coses que es poden millorar.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:30:
Descarregar l’àudio

La modificació del PGM dels entorns de Juan de Sada

Creuen que cal modificar el PGM dels entorns de Juan de Sada tal i com demana el veïnat de la zona?

El veïnat de la zona demana una cosa molt raonable, i ho demana a un govern municipal que se suposava que faria “nova política”. El que no es pot fer des de l’Ajuntament és donar per bo tot l’urbanisme de les etapes anteriors, sabent el model que ha regit la ciutat durant molts anys i, sobretot, quan hi ha dubtes que les coses no s’han fet bé, per dir-ho d’una manera suau.

Aquesta zona, com passa amb la del PERI d’Hostafrancs, estava afectada pel Pla General Metropolità des del 1976. I la modificació es va fer sense tenir en compte l’opinió del veïnat, que se’n va assabentar pels mitjans quan gairebé ja havia acabat el període d’al·legacions.

Crida l’atenció que durant l’etapa de l’alcalde Jordi Hereu es parlava de la cessió gratuïta d’un solar del carrer Roger propietat de l’exèrcit, però que finalment va costar més de 6 milions d’euros. I crida l’atenció també que la modificació del 2009 contempli la desaparició del carrer Fisas, on hi ha restes d’una antiga masia. Però és clar, la memòria història dels barris humils no interessa gaire a segons qui.

Però el cas de Juan de Sada en recorda d’altres de la mateixa etapa, amb el PSC governant a Barcelona i Imma Moraleda de regidora al nostre districte.

Per aquella mateixa època es va planificar i construir l’edifici del carrer Sant Antoni que es coneixia com Torre Malaia i que, tot i les sospites d’irregularitats, el cas es va arxivar. Al final la Torre Malaia va acabar essent un hotel i ara s’ha convertit en uns apartaments en mans d’uns inversors russos.

D’aquella mateixa època també és la modificació del PGM de la zona del carrer Diputació a Hostafrancs, on també “per sorpresa” ha aparegut el projecte d’un hotel a Creu Coberta. També allà es va destruir gran part de la història popular del barri.

Tornant a Juan de Sada, de moment l’Ajuntament té l’obligació d’escoltar el veïnat. I només per principis democràtics hauria de revisar una actuació municipal que es va fer a portes tancades.

Esperem que ho facin, que parlin amb les veïnes i els veïns, i que revisin la modificació del PGM. Tot i que evidentment, els gestos de “nova política” no deuen ser gaire senzills de fer després del pacte de govern de BeC amb el PSC, que és responsable i defensor d’un model de ciutat que ens ha portat on ens ha portat.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:
Descarregar l’àudio

Informe de la nostra activitat al districte al mes de maig

Familiars de la residència Mossèn Vidal al consell plenari de Sants-Montjuïc.

Ja us podeu descarregar l’informe del mes de maig de l’activitat de les conselleres de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Al maig hem estat presents, en l’àmbit institucional, a la junta de portaveus, al consell plenari i a l’audiència pública de Districte. També a les comissions consultives, al debat sobre l’arranjament dels Jardins de la Mediterrània a la Marina, a la taula de mobilitat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i a la comissió de seguiment de la Bordeta. Aquests dos anys de tasca institucional ens han permès verificar les limitacions d’aquests espais, que no han millorat gens en competències.

Fora de la institució, la realitat dels barris és el turisme creixent, l’especulació immobiliària, l’augment dels lloguers, l’expulsió dels barris de les veïnes, la gentrificació… El dret a l’habitatge marca el camí de lluites com com la de Leiva 37, Diputació 7, i de col·lectius com el Grup d’Habitatge de Sants,  Fem front al turisme, l’Assemblea de Barri de Sants o el Sindicat de Barri del Poble-sec. Per això hem estat a l’assemblea i a la manifestació per l’habitatge que s’han fet a  Sants, i continuarem estant al costat d’aquestes lluites, que no són les úniques. I no hem d’oblidar que tot sovint hi ha un intent de desnonament en algun barri del districte.

Sobre el transport, de moment, sembla que hi ha bones notícies. La reivindicació veïnal a la Bordeta ha aconseguit que se salvi el bus 91 i que funcionarà un altre cop en cap de setmana. Això sí, el recorregut no arribarà fins a la Boqueria, tal i com va aceptar-se en assemblea veïnal.

Ens continua ocupant i preocupant la situació de la sanitat pública: hem estat a la concentració pel tancament de Barnaclínic i donem la benvinguda i tot el suport a la Rebel·lió Atenció Primària als nostres centres sanitaris de referència: els CAP Bordeta Magòria, Sants, Carreras i Candi, Poble-sec i Manso.

 

Finalment, cal dir que la situació de la residència Mossèn Vidal encara no s’ha solucionat. i les famílies ja estan molt cansades d’esperar una resposta. El problema afecta totes les residències gestionades per l’empresa, OHL, com és el cas de l’Alchemika de Sant Martí.

 

La compra de l’edifici de Leiva 37 per l’Ajuntament

Com valoren la compra de l’edifici de Leiva 37 per part de l’Ajuntament de Barcelona?

Bé, una de les coses que han fet les veïnes i els veïns de Leiva 37, davant l’assetjament que estan patint, és demanar al Districte una solució habitacional. I la solució que ha trobat l’Ajuntament és acollir-se al dret al retracte.

En principi, ben vinguda sigui aquesta solució, perquè és un avís per a altres fons voltors que fins ara han tingut el camí lliure per anar buidant edificis sencers, una situació que segons recull un informe de la Directa s’està produint a tot Barcelona.

L’edifici, així, passaria de mans privades a públiques, i s’evitaria que el fons inversor expulsi el veïnat, no només fora del pis on viuen, sinó també del barri, o ja no hi ha pisos amb un lloguer assequible. I tenint en compte que hi ha famílies amb canalla que van a les escoles del barri, aquesta expulsió encara seria més greu.

Esperem, doncs, que acabi el neguit que estan patint aquestes famílies. Però no diguem blat si no està ben lligat, perquè de moment, i tal i com molt bé explica el Jaume de Leiva 37, l’operació encara no està tancada.

De tota manera, aquest seria un cas excepcional. Calen altres solucions per garantir el dret a l’habitatge, perquè l’Ajuntament no té capacitat per adquirir tots els edificis en situació similar, i molt menys al preu que s’haurà d’acabar adquirint aquest.

De moment, felicitats al veïnat de Leiva 37 per la lluita que estan portant. Des del primer moment s’estan defensant amb imaginació i alegria, i amb molta solidaritat. Saben que no són un cas aïllat, i que s’han convertit en un model a seguir per a altres casos similars. Ens donen exemple que la unió fa la força, i que resistir als barris ens enforteix.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:15:
Descarregar l’àudio

Mesures per reduir el nombre persones sense llar

(Foto: Arrels Fundació)

Què opina el seu grup municipal sobre les mesures públiques per reduir el nombre persones sense llar?

Com sabem pel darrer recompte, el nombre de persones que dormen al carrer a Barcelona ha crescut, i encara més al nostre districte. Però aquest augment de sensellarisme es produeix també en altres ciutats d’Europa, de manera que no és un fenomen “local”.

Tot i que una persona pot arribar a dormir al carrer per diversos motius, i que en alguns casos hi ha raons personals específiques, el cert és que l’augment del sensellarisme és una conseqüència més de les polítiques capitalistes, que cada cop exclouen més persones del sistema.

Estem d’acord que les administracions públiques han de posar tots els recursos que tenen a l’abast per afrontar aquesta realitat, i en aquest sentit el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona és una bona mesura. De tota manera, no n’hi ha prou, perquè manquen per exemple habitatges socials per donar sortida a tots els casos.

Cal dir que una de les coses bones d’aquesta mesura és la voluntat de canviar la percepció social del sensellarisme, i esvair els prejudicis en relació a les persones sense llar, que per sobre de tot pateixen la pobresa i l’exclusió social.

Però mentre es mantinguin injustícies com la vulneració del dret a l’habitatge, la precarietat labora i la desprotecció de les persones immigrants, des dels serveis socials només es podran anar fent pegats, malgrat totes les bones intencions. El problema és estructural.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:59:

Descarregar l’àudio

Assemblea oberta: Activem Sants pel referèndum!

Dimecres 24 de maig
19h
Centre Social de Sants
Olzinelles, 30

Assemblea oberta per debatre col·lectivament com  s’afronta el referèndum des del moviment popular dels nostres barris

Volem debatre col·lectivament com encararem el referèndum des dels moviments populars dels nostres barris, com organitzar-nos per dur-lo a terme.  Per aquest motiu farem una assemblea oberta dividida en dues parts, primer volem fer un debat per compartir idees i propostes, i seguidament començar a estructurar com portar a terme les conclusions que en trèiem.

Us hi esperem!