Desitjos per als nostres barris al 2016

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 30-12-2015: Quin desig voldríeu que es fes realitat per als nostres barris el 2016?

Doncs ja que ens ho demaneu, voldríem que a Sants-Montjuïc es fessin realitat les reivindicacions de les veïnes i els veïns, que són moltes, i que fa massa anys que portem fent.

Una de les reivindicacions més importants, no hi ha dubte que és l’arribada del metro a la Marina. Voldríem que al 2016 fos una realitat, això sí, amb les tres parades que es demanen.

També voldríem que es frenés l’especulació urbanística i la massificació turística, i que l’espai públic urbà no estigués al serveis dels interessos privats, com passa amb les terrasses del Poble-sec i el Paral·lel.

Voldríem uns barris, una ciutat i un país on tothom, vingui d’on vingui, tingui dret a l’habitatge, a una feina digna, a una escola pública i a una sanitat de qualitat. Una sanitat pública que sigui tota de gestió realment pública, i que no tingui com a paràmetres els guanys econòmics.

Voldríem la millora dels CAPs de tot el districte, que la sanitat estigui a l’abast de la gent i que s’aturin les privatitzacions.

També voldríem una solució definitiva per a Can Vies, la millor per a tothom, tractada i acordada entre totes les parts amb el veïnat amb objectivitat, sense manipulacions interessades.

Voldríem equipaments adequats a les necessitats associatives i esportives que es desenvolupen als nostres barris, on la gran vitalitat de les entitats de vegades no ha rebut tot el suport que cal per part de l’administració.

Voldríem preservar i recuperar el nostre comerç de proximitat, botigues que donen vida als carrers i que fan barri.

Voldríem el foment de l’economia cooperativa, de tan llarga història al nostre districte i moltes vegades menystinguda.

Voldríem recuperar la memòria popular i obrera dels nostres barris. Que no s’enderroqui cap més element del nostre patrimoni.

Voldríem uns carrers sense contaminació, on les persones fossin les protagonistes, i no el vehicle privat. Voldríem una xarxa de transport públic assequible i adequada.

També voldríem que cap més dona hagi de morir per la violència masclista.

I finalment, voldríem pau i justícia social a tot el món i, per al nostre país, voldríem que el 2016 veiéssim néixer una República catalana lliure i independent.

Enllaç a l’àudio del programa.

Anuncis

Un local per al Club Petanca Sants

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 24-12-2015: Què en pensen de la demanda d’un local per part del Club Petanca Sants?

Sincerament, no sabem si aquesta demanda és a causa que ja no podran continuar utilitzant el bar on fins ara han tingut la seu social. Si aquest és el problema, veiem bé que des del Districte els proporcionin una solució provisional. Tampoc no entenem la urgència i si ha estat un canvi que no tenien previst.

En tot cas, la manca de espais es un greuge heretat d’antics governs municipals, que segurament han volgut trobar-hi sortides, però que es veuen davant limitacions físiques complexes.

Ens sembla lògic que el Club Petanca Sants vulgui millors instal·lacions, però també cal tenir en compte que el districte coneix millor que ningú la situació real i que fa el que pot. Hem ser ser conscients que als nostres barris manquen espais per donar respostes a una de les activitats associatives més intenses de Barcelona. Hi ha altres entitats esportives tan o més antigues que la petanca, que també estan en situació precària. Amb això volem dir que el problema no és nou.

Possiblement la solució passaria perquè les instal·lacions d’aquest club s’ubiquessin als nous espais de Magòria, que pel que tenim entès, és el lloc consensuat per les associacions esportives.

Enllaç a l’àudio del programa.

Informe de la nostra activitat al Districte a partir del 3 de desembre

Ja us podeu descarregar el darrer informe de l’activitat institucional del conseller i la consellera de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

L’agenda institucional al Districte és aquests dies molt atapeïda. Hem participat a la comissió de seguiment de Sants-Badal i a diversos consells sectorials: Habitatge i Urbanisme, Gent Gran, Economia i Persones amb Discapacitat. Abans que acabi l’any, encara hi ha convocat el consell de Salut.

Cara a les properes setmanes, treballarem per difondre la situació de la sanitat als barris i les privatitzacions dels serveis de salut, mantenint la coordinació amb els districtes de les Corts i l’Eixample, amb els quals compartim els problemes del CAP Manso i el Clínic.

Amb un peu a les institucions i l’altre al carrer, no baixem la guàrdia i hem estat presents a la manifestació a la Marina, on entitats i veïnat continuen exigint l’arribada del metro i l’obrtura de les tres parades.

Les formiguetes ens multipliquem, i mentre la consellera anava a la manifestació, una altra companya anava al consell de Dones al districte. Una àrea on participem amb força i il·lusió.

Finalment, estem treballant per reivindicar la identitat popular col·lectiva dels nostres barris des de la comissió de memòria històrica del consell sectorial de Cultura. Tenim per davant molta feina, i us animem a venir a treballar amb nosaltres.

Agendaapartir3dedesembre

El Palau de la Premsa

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 17-12-2015: Què pensa el vostre grup municipal sobre el que cal fer amb el Palau de la Premsa després que els veïns reclamin un equipament?

El Palau de la Premsa i el teatre Arnau són dos edificis molt estimats pel veïnat del Poble-sec, que fa temps que denuncia que estan en perill. Aquests dos edificis són de propietat municipal i tots dos estan en estat de degradació. De fet, el Palau de la Premsa està en una situació d’abandó, després d’haver estat fet servir durant molts anys per la policia municipal, i ja no es pot utilitzar una bona part.

És evident el desinterès o la manca d’empatia dels diferents governs municipals de tots els colors per la història dels barris. Si avui dia conservem a Barcelona antigues fàbriques de vapor o xalets modernistes és gràcies a la tenacitat del veïnat que s’ha hagut d’organitzar per paralitzar enderrocs. Moltes vegades, lamentablement, no s’ha aconseguit.

Deixar caure de vells els edificis és una manera de conduir-los cap a l’enderroc. Per tant, caldria veure la responsabilitat municipal en tot això.

Hem de recordar que nefastes polítiques municipals han estat a punt de fer que aquest edifici hagi acabat essent un hotel, i també s’havia parlat que fos convertit en museu del Woody Allen. No cal ser gaire llest per adonar-se de la intenció especulativa que hi deu haver al darrere.

El Palau de la Premsa és un edifici molt bonic arquitectònicament, d’obra vista, que està vinculat amb el nostre modernisme, i recuperar-lo seria al mateix temps una solució a la manca d’equipaments municipals. Encara que estigui dins els límits del parc de Montjuïc, és una bona idea veure’l des d’una òptica de districte i de barri. Perquè tot sovint, quan es parla de Montjuïc s’obliden els barris que s’enfilen per la seva muntanya: Poble-sec, la Font de la Guatlla, el Polvorí… No pot ser que el parc de Montjuïc es pensi només en clau de turisme.

El Poble-sec és un barri allargassat, i precisament en aquesta zona més propera a la plaça Espanya caldria un equipament per a gent gran, que són les persones a les quals els costa més desplaçar-se. Donem tot el suport, per tant, a la coordinadora d’entitats del Poble-sec i a la Comissió per a la recuperació del Palau de la Premsa, que demanen que sigui destinat a equipament per al barri.

Hores d’ara, és urgent un pla d’urgència perquè s’aturi el deteriorament.

La pressió veïnal comença a donar fruits. Sembla que l’Ajuntament s’ha compromès a encarregar un estudi detallat per saber l’estat de l’edifici. Però és urgent, molt urgent, parar la degradació.

I la millor manera de decidir els usos del Palau serà que ho facin els veïns i les veïnes. Cal que es faci una rehabilitació integral i que se’n doni un ús que beneficiï a tot el barri.

Cal preservar la història dels nostres barris, el nostre patrimoni, la identitat col·lectiva. Hem de recuperar la memòria local, la que ens explica com van viure i van sentir els nostres avis

Una història que es va voler destruir en els anys foscos del franquisme. Els preciosos palaus de l’Exposició Internacional van anar sent enderrocats, el Palau de la Premsa va servir per a la guàrdia urbana i la fàbrica Casarramona va servir com a caserna de la policia nacional i els seus cavalls.

Enllaç a l’àudio del programa.

Crònica de l’audiència pública del 10 de desembre

 

Enllaç al vídeo de la sessió.

Més informació:

http://el3.cat/can-vies-la-mobilitat-i-el-transport-public-son-les-principals-queixes-veinals-en-lultima-audiencia-publica/

 

L’equipament municipal del carrer Diputació

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 10-12-2015: Quin ús creieu que cal donar a l’equipament municipal del PERI del carrer Diputació?

A la diagnosi d’Hostafrancs de l’any 2010 ja va quedar clar que aquest barri patia mancances de serveis i equipaments. Sis anys després, les mancances s’han agreujat. Parlem principalment d’equipaments per a gent gran i per a joves, però no oblidem que també hi manca habitatge social, per exemple.

Ara que s’ha desencallat el PERI, amb l’obertura del tram del carrer Diputació fins a Creu Coberta, han quedat uns terrenys alliberats que s’han d’urbanitzar. El projecte preveu que s’hi construeixi un equipament públic i l’Associació de Veïns d’Hostafrancs demana un casal de gent .

Sembla que el Districte vol impulsar un procés participatiu adreçat a veïnat i entitats per tal de decidir l’ús d’aquest equipament. Aquesta seria, possiblement, la millor manera de fer-ho.

Però volem recordar que per arribar fins aquí s’han perdut parts importants del barri. Si fem memòria, aquest projecte té els seus orígens al Pla General Metropolità del 1976. En un principi es volia obrir fins a la Gran Via, cosa que sembla que l’Ajuntament ha descartat. Però fa 30 anys que hi ha moltes veïnes i veïns que viuen en pisos afectats, cal tenir en compte el seu patiment i la degradació que ha comportat per al barri. Unes veïnes i veïns, la majoria persones grans amb rendes baixes, per a les quals el PERI no havia previst cap habitatge social al districte per reallotjar-les després de les expropiacions.

Volem recordar que, a part de tenir un carrer comercial molt atractiu, el barri té carrers, i places, i veïnes i veïns que hi fan vida i que han vist com desapareixia part de la seva història.

El PERI d’Hostafrancs es va aprovar al 1994, i va recollir la essència del Pla General Metropolità: prioritat per descongestionar la plaça Espanya, ràpid accés al vehicle privat fins a la Gran Via, des del carrer Tarragona (Hotel Plaza) fins a la plaça Cerdà; prioritat pel complex comercial Les Arenes–Sants Estació.

El model d’urbanisme que s’ha aplicat als nostres barris és nefast. Va en contra de les veïnes i els veïns. I tots els governs de Districte de Sants-Montjuïc, de tots els colors, han tractat aquest PERI com si fos una fatalitat urbanística que cau del cel, i que com que va ser aprovada en el seu moment, s’havia d’executar.

Volem recordar que si el veïnat fa anys que reclama amb insistència la fi del Pla Especial de Reforma Interior d’Hostafrancs, no és perquè l’aprovi en el seu conjunt sinó perquè l’endarreriment ha degradat l’entorn.

El PERI d’Hostafrancs ha implicat la desaparició d’un comerç emblemàtic, “El Rei de les Gorres”, la Casa dels Pollets, el cine Arenas.

Crida l’atenció la manca de sensibilitat. Algun dia ens penedirem d’haver-ho permès.

Enllaç a l’àudio del programa.

 

Canvi climàtic, model energètic i sobirania energètica

Conclusions extretes de la taula rodonaCanvi climàtic, model energètic i sobirania energètica“, que es va fer el 3 de desembre de 2015 al Casal Jaume Compte, dins del cicle de xerrades sobre medi ambient organitzat per CUP Sants-Montjuïc. Hi van participar: Sergi Saladié, professor de Geografia de la URV i diputat de la CUP-Crida constituent; Lourdes Berdié, biòloga i membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica; Guillem Boix, ambientòleg i membre de CUP Barcelona. Va moderar l’acte Mireia Ercilla, enginyera agrònoma, companya de CUP-Capgirem Sants-Montjuïc.

img-20151205-wa0005 img-20151205-wa0006

La qualitat de l’aire al nostre districte: un tema preocupant

La taula rodona té lloc en el el context de la cimera de París del 2015 sobre el canvi climàtic, i en presentar-la, Mireia Ercilla recorda algunes qüestions que repercuteixen en el medi ambient a Sants-Montjuïc:

  • L’ordenació del territori s’ha fet a l’esquena dels veïns i les veïnes, responent a altres interessos que no han vetllat per la qualitat de vida de les persones.
  • Els barris de la Marina, zona de frontera amb el port i els grans vaixells, són els més afectats per la contaminació: l’absència de metro multiplica el trànsit de superfície i el travessen grans artèries de trànsit rodat amb combustibles fòssils.
  • Malgrat això, a la Marina no hi ha cap estació que mesuri la qualitat de l’aire. De fet, al districte de Sants-Montjuïc no hi ha cap estació que mesuri les partícules contaminants PM2,5, que són les que es consideren més perjudicials per a la salut.

El model energètic que ens imposen: ineficient i socialment injust

Sergi Saladié exposa en la seva intervenció de quina manera han treballat les administracions per convertir la producció i la distribució d’energia en un oligopoli lucratiu. Això ha passat al llarg de la història, des de La Canadenca fins a Enel. També repassa les diferents formes d’explotar aquesta energia, des de la biomassa fins a la nuclear, els resultats de la liberalització promoguda pel Partit Popular al 1998 i el dèficit públic generat per les pèrdues que asseguren que tenen les empreses propietàries de la indústria. Segons Saladié, “a diferència d’altres recursos energètics, durant molts anys, el govern va abaixar el preu de l’electricitat, una mesura que es va aplaudir tot i les conseqüències que no s’explicaven i que avui ens provoquen un gran problema”.

  • L’actual model elèctric és insegur, socialment injust i impactant: mentre Barcelona consumeix el 73% de l’energia, Tarragona en produeix el 75%.
  • Aquest model energètic és car i ineficient: de cada 100 kg de fusta (biomassa), 100 l de fuel o barretes d’urani, només el 35% es converteix en energia, i la resta es perd. D’aquest 35% el 5% es perd durant el transport en cables d’alta tensió.

Hi ha alternatives:

  • L’estalvi i eficiència energètica.
  • El desenvolupament integral de les energies renovables.
  • El tancament de centrals contaminants.
  • La descentralització de la producció i la distribució d’energia cap a un sistema distribuït, democràtic i eficient.

La bona notícia és que hi ha experiències reals i factibles, com les que es practiquen a l’illa de Samsø, a Dinamarca, o de l’Ajuntament dels Guiamets, al Priorat.

Per un canvi de model energètic

Lourdes Berdié explica el naixement de la Xarxa per la Sobirania Energètica en el context de la lluita contra el fracking, amb la finalitat de democratitzar la producció i el consum d’energia. La generació d’energia des del territori i la creació de xarxes de distribució locals són l’alternativa per:

  • Aturar el canvi climàtic.
  • Eradicar la pobresa energètica.
  • Reduir el transport energètic.
  • Reduir el consum de recursos fòssils.
  • Evitar grans projectes com gasoductes o oleoductes i línies de molt alta tensió (MAT) i el fraking.

La iniciativa topa amb normatives estatals, especialment amb el Real Decreto d’octubre de 2015, que penalitza l’autoconsum, i que té com a finalitat beneficiar les grans companyies de producció i distribució.

El canvi climàtic com a conseqüència del capitalisme

L’ambientòleg Guillem Boix emmarca el seu discurs en la crisi sistèmica, i conclou que la solució passa pel decreixement i la voluntat política. Les realitat és que les empreses lligades a l’energia fòssil (petrolíferes) tenen molt de poder i condicionen les polítiques energètiques dels estats. Boix aporta dades científiques, com el fet que l’Observatori Fabra hagi registrat el segon mes de novembre més càlid dels últims 100 anys. Les conseqüències d’aquesta pujada de temperatures, afirma, són la reducció de l’aigua existent, la pujada del nivell del mar (risc d’inundació de moltes zones habitades com Bangladesh), el desglaç i per tant l’augment de metà que hi ha al gel perpetu i  l’augment de l’efecte hivernacle. La pujada de temperatures també repercutiria en la pèrdua de fauna i de coralls, font de carboni. A casa nostra, la mala gestió forestal, l’augment dels incendis o la desaparició del Delta de l’Ebre en serien algunes conseqüències evidents.

  • El canvi climàtic actual va començar amb la Revolució Industrial, a causa principalment de la crema de combustibles fòssils i de l’aparició de l’efecte hivernacle.
  • El sistema capitalista genera una dicotomia entre l’activitat econòmica i el treball, i el medi ambient.
  • Els darrers anys ha aparegut el capitalisme “verd”, empreses que fan negoci amb l’ecologia i que enlloc de reduir l’impacte, el contenen: “En lloc d’evitar que pugui el nivell del mar, es construeixin dics”, afirma Boix.

Per reduir el canvi climàtic des de la ciutat de Barcelona, la solució passa per diferents mesures:

  • En primer lloc, el decreixement.
  • Després, moltes altres mesures: producció en proximitat, en sòl públic, aprofitant sol i el vent o la massa forestal dels entorns de la ciutat (sovint oblidada)…
  • Saber que a l’hivern cal anar amb màniga llarga perquè fa fred (menys calefacció) i a l’estiu amb màniga curta (menys aire condicionat).
  • Millorar l’assessorament i l’eficiència…

Àudio de la taula rodona a l’informatiu de Sants 3 Ràdio (des del minut 30:12)