El canvi de nom de l’avinguda Maria Cristina

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 25­-2-2­106: com veuen la iniciativa del canvi de nom de l’avinguda Maria Cristina?

Doncs creiem que donar a aquest passeig el nom de General Moragues és una molt bona iniciativa.

Ja fa temps que se’n parla, de canviar el nom de certs carrers, però cal posar fil a l’agulla, i ja ha arribat l’hora d’anar traient els noms borbònics, que n’hi ha uns quants a Barcelona.

Aquest canvi de nom servirà per restituir la memòria d’un dels símbols de la resistència contra Felip V a la Guerra de Successió. Com ja sabem, Moragues, com que es va negar a rendir-se, va ser executat d’una manera terrible i el seu cap va ser exhibit públicament al Portal de Mar de Barcelona perquè tota la població veiés què li esperava a qui gosava rebel∙lar­se.

A vegades oblidem la força de la societat civil per transformar les coses, com en aquest cas el nom d’una avinguda, i aquestes petites transformacions són més importants del que semblen. Recorden la capacitat que tenim si ens unim per defensar el que creiem just.

Cal recordar que Sants Montjuïc per la Independència ja va encapçalar no fa gaire una altra iniciativa per evitar que es donés el nom de Samaranch a l’Avinguda de l’Estadi, perquè hi havia una proposta de la Fundació Sport Cultura Barcelona que s’estava a punt d’acceptar des de l’Ajuntament. Les entitats civils aleshores es van mobilitzar (també la CUP del districte s’hi va afegir), i es va aconseguir que la idea no tirés endavant. No es podia consentir: Samaranch havia estat un personatge molt proper a Franco, i encara que la seva vida havia pres després un altre caire més democràtic, no va renegar mai del seu passat polític i, quan va dirigir el Comitè Olímpic Internacional (COI), va promoure el canvi de la carta olímpica per evitar que les seleccions catalanes poguessin participar als Jocs Olímpics.

És bo de recordar que la majoria del noms dels carrers no els hem decidit la gent. I als nostres barris tenim massa avingudes, places i carrers dedicats a persones que no han fet cap mèrit per ser apreciats per les barcelonines i els barcelonins, i molts cops ni tan sols estan vinculats a la ciutat. Docs posem­-hi fil a l’agulla.

Enllaç a l’àudio del programa.

(A partir del minut 5:50.)

Anuncis

La proposta de PAD de Sants-Montjuïc

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 18-2-2016: què els sembla la proposta del PAD que va presentar el govern de BeC a Sants-Montjuïc i què hi afegirien?

Primer de tot, hem de dir que estem treballant a nivell de CUP de Barcelona el tema del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i els Plans d’Actuació als Districtes (PAD), i tot el procés participatiu en general. Però de moment ja avancem que la postura com a CUP és escèptica i crítica.

Sap greu dir-ho, però el problema és que a l’hora de la veritat el govern municipal pot tirar endavant mesures que no figuren al PAM, mentre que d’altres que s’aprovin als barris poden acabar-se aturant.  I tot això pot passar malgrat les demandes dels barris, de les entitats i del veïnat, expressades a través dels òrgans processos participatius.

Aquests processos participatius són interessants i poden servir com a molt bones pràctiques (nosaltres hi estem apostant fortament), però de moment no són vinculants. I per acabar-ho d’adobar, finalment, a la Casa Gran, hi ha negociació entre partits i fins i tot algun mercadeig, perquè aquesta és una vella pràctica que sembla que la majoria de grups municipals no estan disposats a modificar.

Pel que fa al PAD que BeC ha presentat a Sants-Montjuïc, hem de dir que efectivament recull moltes de les demandes, antigues o recents, que han anat fent els barris. De tota manera, voldríem matisar algunes coses.

Veiem, per exemple, que s’hi ha incorporat la desafectació i la rehabilitació de la Model del Segle XX, del Palau de la Premsa i de les masies de Can Bruixa i Can Cervera. Però ens preocupa que aquestes rehabilitacions es portin a terme aviat, perquè cada dia que passa els edificis es van degradant. El tema d’edificis, ens agradaria saber què passarà amb la nau gran de Can Batlló, on primer hi havia d’anar la Conselleria de Medi Ambient i després Hàbitat Urbà. L’Ajuntament va pagar 4,5 milions per adquirir-lo, ja ha costat molt car com per deixar que es vagi fent malbé.

En les actuacions en justícia social, ens preocupa la situació dels recursos al districte, perquè ens han arribat notícies d’un possible tancament del centre de serveis socials del carrer Sant Roc.

Un altre tema és que creiem que caldria retirar l’antena de Telefònica del carrer Parcerisas, on ha d’anar la nova escola de Can Maiol, a Can Batlló, com recull també el PAD. Fa molts anys que els veïns ho demanen, però ara ja és urgent que la treguin, perquè no és normal que estigui al costat d’un centre escolar.

L’apartat de les actuacions en l’àmbit del turisme creiem que no aborda els problemes reals amb què ja s’estan trobant els nostres barris. Estem d’acord que el turisme ha de ser “sostenible” i “positiu per a tota la ciutat”, com es diu al PAD, però per aconseguir-ho calen uns objectius clars, perquè el turisme he entrat ja als nostre barris i calen mesures urgents per evitar, sobretot, que augmentin els casos que ja hi ha al Poble-sec i en altres barris, on les persones es veuen pressionades a deixar el seu pis, tant pel soroll com per la pressió dels propietaris, que veuen en el lloguer turístic un negoci molt lucratiu.

En l’apartat de mobilitat, és molt important l’elaboració participativa del pla de transport públic i mobilitat en tot el districte. I cal assegurar que la propera fase de la Xarxa Bus, que és la que afecta els nostres barris, es faci de debò tenint en compte el que aquests barris necessitin i consensuat amb el veïnat.

Finalment, ens alegrem molt que estigui recollit el metro a la Marina com una actuació del PAD, però després de com han anat les coses fins ara, no ens ho creurem fins que no ho veiem convertit en realitat.

Enllaç a l’àudio del programa.
(A partir del minut 17:10.)

Consell plenari extraordinari sobre comerços emblemàtics

El plenari es va fer el 16 de febrer. Només hi van assistir vuit o deu persones d’entitats i veïns. Els posicionaments dels grups municipals del districte van ser: BeC, ERC, C’s, PSC a favor; CUP, PP, CiU abstencions.

Text en què es va basar la intervenció de la CUP

Primer de tot, sentim haver de dir que no ens sembla bé ni el que s’ha presentat en aquest consell plenari extraordinari ni la manera com s’ha presentat.

No ens sembla bé el poc temps amb què s’ha hagut de fer aquest plenari, que ha estat convocat a corre-cuita. El Pla d’Establiments Emblemàtics s’ha passat tot un any dormint a la Casa Gran sense que ningú, tant l’equip de govern que sortia com el que entrava, li hagi donat importància. Hem de dir que no ha estat aquesta la millor manera d’actuar, sobretot si tenim en compte que ja ha passat que alguns projectes no desitjats pels veïns s’han aprovat a Barcelona per silenci administratiu.

Tampoc no ens sembla bé, i ens sorprèn, que no s’hagi consultat el sector implicat, o almenys això és el que hem pogut deduir de les converses que hem tingut amb alguns establiments.

Ara se’ns demana als districtes un informe preceptiu en període d’al·legacions veïnals tancat. Això és un simple tràmit burocràtic. Veiem, doncs, que aquesta és una més d’aquelles sessions “participatives” no vinculants que han tingut (i tenen) lloc als districtes i als barris. El paper dels districtes és, i dispenseu que ho diguem així, “de florero”, perquè l’opinió que expressem aquí els grups municipals i el veïnat (si és que en poden tenir, cosa que no queda clara tenint en compte el poc temps amb què s’està fent això) no canviarà la decisió final a la Casa Gran, que és on es couen les decisions polítiques de la ciutat.

Volem recordar que amb aquest funcionament es potencia el centralisme i es renuncia a la capacitat de decisió pròpia que hauríem de tenir en assumptes com aquest. Per tant, això és bastant una pèrdua de temps. Som esclaus de la burocràcia i no ens agradaria continuar essent-ho, francament.

Pel que fa a la proposta, hem de dir que només valora i protegeix el continent, el totxo, l’estructura, però no el contingut. I és precisament el que hi ha a dins dels establiments, i la seva activitat, allò que cal protegir si el que volem és defensar un model de comerç i de ciutat lliure d’especulació. Cal posar en valor l’activitat econòmica del comerç, no només per la seva construcció urbanística, sinó per protegir un model de proximitat, on l’activitat econòmica és un valor afegit.

Sembla que aquest Pla va ser pensat, d’origen, per protegir el totxo i revaloritzar la propietat per als especuladors. Una multinacional pot adquirir un d’aquests espais “emblemàtics” i canviar-ne totalment l’orientació, mercantilitzant el nostre patrimoni històric i aprofitant-se del seu valor. Això ja ha passat amb algunes botigues.

I amb les mesures que proposa ara el govern tampoc no creiem que es protegeixi el comerç de proximitat. Aquesta qüestió s’hauria d’estructurar de manera efectiva per garantir la continuïtat dels establiments, però només es tapa el problema amb pedaços fiscals, o fent programes empresarials mitjançant amb Barcelona Activa.

Afegim que no es pot parlar de defensar un model de comerç emblemàtic i al mateix temps donar permisos per a l’obertura de grans centres comercials, tant a la ciutat de Barcelona com a la resta de Catalunya, mentre són els que estan ferint el comerç tradicional, jugant amb el control dels preus i també amb el control de l’oferta.

Manca diàleg amb el sector afectat, i també amb els veïns i les veïnes dels barris, per conèixer la seva relació amb els comerços, més enllà del que des d’alguna administració es considera “emblemàtic”.  Perquè no és normal que botigues centenàries que tenim als barris, que han donat servei i s’han mantingut obertes durant tres o quatre generacions, no estiguin protegides per cap catàleg. N’hi ha moltes, d’aquestes botigues.

Com a mostra del que realment està passant, volem fer públic aquí un cas concret d’un establiment del barri de Sants que està a punt de desaparèixer: el centre de jardineria L’Hivernacle, a la plaça Can Mantega, que es veu obligat a tancar perquè no li renoven el lloguer.  No deu ser l’únic, lamentablement.

Per tot plegat, considerem que aquesta mesura és molt necessària però també escassa, i que s’ha de aprofundir molt més en el que vol dir “comerç emblemàtic” i el que significa protegir-ho. Per tant, volem ser crítics mitjançant l’abstenció.

Enllaç al vídeo de la sessió.

Eliminar les botigues obertes els diumenges d’estiu

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta de l’11-2-2016: defenseu la proposta d’eliminar els diumenges d’estiu amb botigues obertes o creieu que seria millor obrir quatre diumenges de maig i octubre?

La proposta ens sembla molt bé, i de fet creiem que es queda curta. El petit comerç dels nostres barris està passant per moltes dificultats, i obrir el seu establiment el diumenge no és precisament el que necessiten. No pot ser que els petits comerciants i botiguers s’hagin d’autoexplotar per poder sobreviure.

D’altra banda, cal pensar en els drets laborals de les treballadores i els treballadors de les grans superfícies i de les botigues d’empreses multinacionals. Obrir el diumenge pot semblar-nos molt bé, que ens permet anar a comprar i a gastar-hi els pocs diners que tenim, si els que els tenim. Però als grans centres comercials tot sovint s’estan degradant les condicions de treball. Recordem la vaga convocada l’estiu de l’any passat al FNAC del Triangle de plaça Catalunya, perquè l’empresa obligava els treballadors i les treballadores a temps parcial a anar-hi els diumenges, tot i haver estat desautoritzada per Inspecció de Treball. En les relacions laborals cada cop més precàries apareixen moltes cares de l’explotació.

Estem en contra d’un model comercial al servei del turisme. Si volem conservar els nostres barris, és indispensable que els comerços puguin sobreviure, i no podem permetre que la demanda turística marqui l’horari de l’obertura comercial. Nosaltres no volem ser barris per als turistes, i ho diem perquè això ja està passant: ja hi ha barris de Barcelona on no es pot viure. On no es pot trobar ja ni un forn, una granja, una merceria o una ferreteria…

Recordem que al 2014, amb els vots del PP i de CiU de l’Ajuntament, Barcelona va ser declarada ciutat turística. I al nostre districte, aquesta declaració va afectar de ple els barris del Poble-sec, Hostafrancs i Sants. L’obertura dels comerços als diumenges, ho repetirem un cop i molts més, responen a un model de ciutat que les veïnes i els veïns dels barris populars  no volem. Senzillament, perquè volem barris per viure-hi.

Enllaç a l’àudio del programa.
(A partir del minut 7:03)

 

 

Informe de la nostra activitat al Districte a partir del 22 de gener

Ja us podeu descarregar el darrer informe de l’activitat del conseller i la consellera de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Aquests dies ens hem reunit amb entitats i veïnat dels barris, que ens han fet confiança i han compartit amb nosaltres les seves demandes i els obstacles amb què es troben. Ens ha entusiasmat la idea que el Palau de la Premsa, un preciós edifici del Poble-sec, es restauri i es posi a disposició de les necessitats del barri. Ens ha agradat saber la bona feina que fa la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, en un barri on les necessitats socials sovint són molt urgents.

Ens preocupa el que ens van explicar els representants de l’assemblea de Can Batlló, i no entenem que es puguin trobar amb problemes amb els equips tècnics municipals d’urbanisme. Estem totalment d’acord amb el seu comunicat. Ens tindran sempre al seu costat. Can Batlló és un dels valors més preuats dels nostres barris, un model d’autogestió i de recuperació d’espais urbans.

Hem tingut coneixement d’un tema nou: que obriran un parc temàtic sobre esport a Montjuïc: l’Open Camp. Ens provoca perplexitat de quina manera es tiren endavant projectes sense comptar amb les conseqüències que poden tenir per als barris. Les reunions informatives no ens han convençut: no entenem el protagonisme dels promotors i el donar per fet per part del govern de BeC que ja està tot signat i que no està tan malament, perquè pot portar algun benefici a Barcelona.

Hem continuant col·laborant amb el grup de suport de Quatre Roses i la consellera ha estat present al judici al CIE de la Zona Franca,  a l’acte que va fer l’ANC a Cornellà i a la manifestació a Amposta en defensa de l’Ebre.

La feina institucional va agafant ritme: hem participat al Consell de Cultura, a les comissions de seguiment de Sants-Badal,  de la Bordeta i d’Hostafrancs, i al consell Consell Ciutadà de Districte. També hem assistit a les primeres reunions on s’ha presentat el PAD i el PAM al districte

agendaapartirde22degener.pdf

L’acabament de les obres al Paral·lel

L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 4-2-2016: com creuen que s’ha d’acabar executant el projecte del Paral·lel?

Esperem que les obres del Paral·lel s’executin aviat, però sobretot que es facin tenint en compte les aportacions de les entitats i el veïnat; hi tenen tot el dret i és la gent que viu als barris la qui millor sap les necessitats que hi ha a cada lloc.

Cal recordar que les obres que queden pendents del projecte del Paral·lel són les dels extrems. D’una banda van de la Ronda de Sant Pau fins a les Drassanes i de l’altra van del carrer de Lleida fins a la plaça Espanya. És bastant de tros, però la resta de la reforma del Paral·lel ja està feta, i el projecte es va tirar endavant malgrat que entitats i veïns van denunciar repetidament que no responia al que necessitava el barri.

El Pla Paral·lel es va dissenyar i es va posar en marxa sense consultar sobre la necessitat de la transformació del Paral·lel a les persones que viuen a la zona i que són les primeres beneficiàries o perjudicades.

Des de la CUP sempre hem tingut clar que el Pla Paral·lel és un d’aquests projectes urbanístics que prenen Barcelona com un terreny on les grans empreses poden fer negoci a través de les activitats relacionades amb el turisme. Un model de Barcelona que el Govern Trias va imposar, però que segueix la línia de la “marca Barcelona” impulsada per tots els partits polítics que han passat pel govern de la ciutat. Al Consell Plenari de Districte de 13 de març de 2013, la CUP va denunciar que el consistori prioritzés aquesta actuació urbanística, i que destinés una inversió per al 2014 de 7,5 milions d’euros.

Ningú està més interessat a millorar i fer bonic el barri i l’espai de convivència que els seus veïns. Però aquest model s’ha demostrat que afavoreix l’arribada massiva del turisme, encareix el preu dels habitatges i foragita els comerços de proximitat. Perquè no ens creiem que les grans voreres del Paral·lel hagin estat pensades per a la ciutadania, sinó que l’objectiu era un cop més deixar espai per a terrasses i negocis privats.

Realment calien els fanals “de disseny” amb llums de led, com ens que van posar al Paral·lel, que van costar 2,8 milions d’euros? Realment es necessitaven els carregadors de mòbils que es van instal·lar davant del Molino i de la plaça dels Ocellets, carregadors que per cert de seguida van quedar inutilitzats?

No pot ser que la gent que viu a la zona es vegi obligada a marxar, pel soroll de les terrasses, perquè no poden comprar res a un preu normal al seu barri o perquè reben pressions perquè marxin del seu pis si són llogaters. Això ja està passant fa temps a Barcelona, i també al nostre districte.

El Paral·lel, tot sencer, ha de ser una avinguda popular, com els barris populars que l’envolten. Barris que a poc a poc, per cert, estan deixant de ser populars perquè s’està produint una lenta però incessant turistificació i gentrificació. Ho repetim un cop més: Barcelona, sense els barris, no és res; i els barris, sense la seva gent, moriran.

Enllaç a l’àudio del programa.
(A partir del minut 6:48)