El primer any de govern a Sants-Montjuïc

2015-10-25 10.37.08
Una de les parades del futur metro de la Marina.
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 26-5-2016: quina és la valoració que fa el seu grup municipal del primer any del govern a Sants-Montjuïc?

En realitat, un any real encara no el fa. L’aparell burocràtic de l’Ajuntament pesa molt, i el nou govern de districte no es va constituir fins el 29 de juliol. I després va venir l’aturada de les vacances, de manera que fins el setembre no es va començar a treballar.

La valoració que fem del govern de Bec? Bé, aquest és un districte molt gran, amb molts fronts oberts, molta complexitat. A barris com el Poble-sec, amb la problemàtica de les terrasses de Blai i el Paral·lel, el nou consistori ha escoltat més la gent que l’anterior, i ha posat mecanismes perquè el veïnat opini. Això cal reconèixer que és innegable.

En canvi, ens provoca perplexitat un dels temes “estrella”, l’arribada del Metro a la Marina, que BeC anuncia com un èxit seu. Ens ho creurem quan hi hagi arribat. De moment només sabem que quan va entrar a l’Ajuntament BeC va prioritzar el conveni amb el Mobile, que implicava, entre altres servituds, acabar el metro de la Fira abans que el que passa per la Marina. I per cert, també ens va sorprendre haver hagut de sentir que per culpa de la CUP, que no volia signar els pressupostos, la Marina no tindria metro.

No compartim la manera com BeC enfoca la defensa dels barris del turisme, al Poble-sec, i a altres zones de Sants-Montjuïc. Malgrat les bones intencions de regular els establiments turístics, el PEUAT desplaça el problema a barris on encara no hi és, com la Marina. A més, hi ha dins l’essència del PEUAT una defensa acrítica de les bondats del turisme i una justificació com a negoci.

Aquesta defensa i justificació, aquesta manca d’actitud crítica que no era d’esperar en una formació d’esquerres, l’hem vista també en l’acceptació de l’Open Camp, que aviar s’obrirà a Montjuïc. Des de BeC han explicat al veïnat que se’l van trobar fet i no el podien parar, però que no serà pas dolent i proporcionarà contractes de treball. Minsos contractes, hem d’afegir, precaris i gestionats per l’eterna ETT de lAjuntament, Barcelona Activa.

Val a dir que la gent ja comença a estar-ne tipa, de les justificacions tipus “nosaltres ens ho hem trobat”: només cal haver estat present en algun consell de barri. Cal tenir en compte que tot el procés participatiu del PAD ha il·lusionat el veïnat i les entitats, i moltes hi han participat amb confiança. El problema és que les decisions finals d’aquesta etapa “participativa” s’estan prenent a porta tancada, com sempre s’havia fet a la Casa Gran.

Aquest i altres indicis mostren que BeC no ha pogut o volgut canviar velles maneres de funcionar. Al final resultarà que tot allò que deien de “sí que es pot” haurà quedat en el “no, que no es pot”.

Però el colofó final ha estat el pacte amb el PSC. Ja es rumorejava i ja feia temps que estava dat i beneït. No sabem encara com repercutirà a nivell de districte, però BeC, amb el PSC de soci, tindrà les mans encara més lligades per canviar polítiques. Els milers de vots que van obtenir a Barcelona i a Sants-Montjuïc els donaven carta blanca per fer això? El PSC és el canvi i la nova política?

I una altra cosa; amb el PSC és molt més difícil que BCN ingressi a l’AMI, que es canviïn els noms dels carrers borbònics i moltes coses més. Amb el PSC al govern, l’Ajuntament és més autonòmic que mai i s’allunya de l’independentisme. Tot plegat és molt trist.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:45:
Descarregar el programa

 

 

Anuncis

Millores a la plaça Súria

suria
(Foto de http://www.santsviu.cat.)
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 19-5-2016: creuen que el Districte s’hauria de fer càrrec de l’arranjament i millores de la plaça Súria, que actualment, tot i ser de pas públic, és propietat de diverses comunitats de veïns?

Més enllà de la discussió de si la propietat és privada o és pública, que aquest és el problema de fons, la realitat és aquesta plaça està oberta a la gent del barri, i per tant de fet és un espai públic. Fins i tot s’hi fan actes de festa major.

No estem parlant d’un d’aquells espais privats que hi ha en altres barris de Barcelona, com Pedralbes o la Bonanova, on els propietaris mantenen les seves zones ajardinades. Estem parlant d’un espai d’ús compartit, a la Bordeta, un barri popular, que té carrers estrets i molta manca d’espais. I que potser fa anys que ha estat una mica abandonat per part de l’Administració.

Aquesta demanda es remunta als anys noranta, i mentrestant l’Ajuntament ha pogut dedicar molts diners a tota mena d’infraestructures, algunes de les quals al marge dels barris, però no ha pogut o volgut assumir resoldre el deteriorament d’aquest indret. I la seva degradació en realitat afecta no pas quatre veïns, sinó el barri de la Bordeta en general.

Ja fa temps que el Districte es va comprometre a buscar solucions per a  la plaça Súria i també per al passatge d’Andalusia, que està en la mateixa situació. Solucionar el deteriorament de la plaça Súria és també una de les propostes recollides al web decidim.barcelona, a través del qual se suposa que es podrà resoldre tot. Al consell de barri del 4 d’abril, el regidor (aleshores encara ho era) Jaume Asens, també va dir públicament que buscarien solucions amb el veïnat…

Per tot això, no s’entendria que el Districte de Sants-Montjuïc no posés solució al manteniment d’aquests espais d’ús públic.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:17:
Descarregar el programa

 

 

Què en sabem, del PERI d’Hostafrancs?

El PERI d’Hostafrancs, evolució al llarg del temps

25-6-1930. Aprovació definitiva del Proyecto de modificación de alineaciones para la zona limitada por las calles de Cruz Cubierta, San Roque, Cortes y Plaza España. -Creu Coberta, Gran Via Corts Catalaners, Carretera de la Bordeta.

Aquí, el plànol del projecte.

.

19-2-1931. Aprovació de la Supresión de la calle prolongación de la de Mir y Giribert, desde la de Leyva a la de Cruz Cubierta.    

Aquí, el plànol de la zona.

.

22-7-1994. Aprovació definitiva de la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del viari d’Hostafrancs.

Aquí, els documents que es poden descarregar:

Comunicats_S265.pdf  (PDF, 1 Mb)
Memoria_S265.pdf  (PDF, 8 Mb)
Normativa_S265.pdf  (PDF, 3 Mb)
Planols_S265.pdf  (PDF, 13 Mb)

.

12-1-2004. L’Assemblea de Barri de Sants, en ocasió del desallotjament de la Hamsa, fa unes reflexions sobre el PERI d’Hostafrancs, la degradació que ha provocat en el barri, la destrucció d’habitatges humils i els objectius que persegueix l’0bertura del carrer Diputació. Se suposava que el veïnat afectat per les expropiacions seria reallotjat en nous habitatges de promoció pública, edificats pel Patronat Municipal de l’Habitatge, però la construcció d’habitatge de promoció pública no era una de les prioritats del govern del Districte del moment.

EL PERI D’HOSTAFRANCS I EL DESALLOTJAMENT DEL CSOA HAMSA

Una prèvia. L’urbanisme no és, tal i com sovint ens volen fer empassar els “gestors de l’Administració pública”, ni una tecnologia neutral, ni una suma d’operacions merament tècniques d’ordenació del territori. Per contra, l’urbanisme realment existent –el que sobretot executen les Administracions- és una eina per al comandament de la governabilitat social i per a la creació de les condicions físiques per a la reproducció de capital.

Ni “neutral” ni “tècnic”, sinó profundament carregat de significacions polítiques i econòmiques, l’urbanisme que s’aplica als nostres barris ens està modelant l’entorn per a afavorir la mercantilització de les relacions socials així com per a fer-ne desaparèixer aquelles “improductives”. I en una economia de mercat com la que patim, aquests objectius de l’urbanisme suposen, en definitiva, dificultar la vida quotidiana de les persones amb menys recursos, així com sentar les bases per als que tenen diners tinguin les condicions per a fer-ne encara més.

Aquesta prèvia, que per a alguns semblarà redundant per evident, és necessària en un moment en què l’Administració local, en el nostre cas el Districte de Sants-Montjuïc, presenta el Pla Especial de Reforma Interior d’Hostafrancs com si aquest PERI fos una fatalitat urbanística que cau del cel, i que com va ser aprovada en el seu moment, avui s’ha d’executar peti qui peti.

Els objectius del Pla Especial de Reforma Interior d’Hostafrancs

El PERI d’Hostafrancs s’aprovà el 22 de juliol de 1994, i no és fins recentment que s’estan accelerant les actuacions previstes. Per tant cal dir-ho en veu alta: si el veïnat reclama amb insistència la fi del procés, no és perquè aprovi el conjunt de l’operació sinó perquè aquesta demora inexplicable ha degradat l’entorn -ningú vol començar a viure o treballar en zones de futur incert o amb “sensació de provisionalitat”- i ha deixat la vida dels veïns expropiats penjant d’un fil durant 10 anys. Així, la demanda que s’acabi d’una vegada passa per sobre de qüestionar què s’hi farà. I quines són, tanmateix, les motivacions del PERI? Quins són els objectius que persegueix? Què prioritza, quins interessos pretén afavorir? Què no té en compte, quines necessitats socials menysprea?

Comencem pel que no és. L’actual retòrica municipal incideix, sobretot, en què el veïnat afectat per les expropiacions serà compensat i reallotjat en nous habitatges de promoció pública, edificats pel Patronat Municipal de l’Habitatge (PHM). És però la construcció d’habitatge de promoció pública una de les prioritats del govern del Districte? És l’habitatge públic i assequible la motivació fonamental de la reestructuració urbanística d’Hostafrancs? Remetem-nos al darrer any (2002): de les més de 900 construccions d’habitatge públic iniciades aquell any pel PHM en el conjunt de la ciutat, cap va ser en el nostre districte.

No expressem així un greuge comparatiu respecte altres barris, simplement demostrem que la prioritat no és la que es podria despendre de la insistència municipal “d’habitatge públic pels veïns”. Sabem, per contra, que la construcció de l’anomenat “habitatge lliure”, de mercat, ha crescut exponencialment per no trobar ni una política activa de sòl ni de construcció pública per part de cap de les Administracions competents. És doncs la promoció d’habitatge públic un dels objectius del PERI? Rotundament no, i cal recordar-ho: les justificacions institucionals del Pla darrerament sembla que opten per posar damunt la taula aquesta “legitimitat populista”. Però que els i les veïnes expropiades per a dur a terme les actuacions del PERI siguin reallotjades en habitatge públic no és cap “política municipal d’habitatge públic”, sinó que és la mínima obligació del Districte. Només faltaria que, tal i com estan les coses, els obligués a comprar o llogar un habitatge de lliure mercat!

Aleshores, a què obeeixen les expropiacions i el conseqüent enderrocament d’habitatges, que per altra banda afecten sobretot a persones grans i amb rendes baixes? Doncs, com no podria ser d’altra manera, a “dinamitzar econòmicament la zona” (J. A. Calleja, PP), a “remodelar l’eix comercial de Creu Coberta” (F.X. Esteve, CiU), a “donar una oferta més àmplia” (A. Soler, PSC), a fer efectiu “l’impuls del Consell de Comerç del Districte” (J. Chalmeta, ERC) i, en definitiva, per a fer “competitiu el comerç d’Hostafrancs” (Ll. Llanas, Comerciants de Creu Coberta). Així, si els objectius mercantils són evidents, on es troben les raons socials en les justificacions del PERI d’Hostafrancs, en aquesta modificació en curs del Pla General Metropolità que reestructurarà el barri?

¿És l’obertura del carrer Diputació, que permetrà als vehicles anar des del carrer Tarragona (Hotel Plaza) fins a Ildefons Cerdà amb poc temps, un mitjà per a millorar les condicions de vida de la gent que viu a Hostafrancs? És la construcció d’un pàrquing, en l’espai que ara ocupa l’Hamsa, prioritària respecte l’edificació d’uns equipaments socials que en cap cas el PERI contempla? Per què el PERI s’intensifica paral·lelament a la transformació de Les Arenes en gran superfície comercial, a la triplicació d’edificabilitat de l’Estació de Sants i a la seva implementació de centres comercials? Per què, en canvi, aquest PERI no s’ha activat paral·lelament a un estudi de les necessitats, per exemple, d’allotjament digne i assequible dels creixents sectors precaritzats de la societat, i paral·lelament a un impuls pràctic de compra de sòl privat, d’expropiació d’habitatge privat en desús?

Per trist que sigui, exigir polítiques redistributives és demanar massa a un “Districte d’esquerres”. Els seus objectius són uns altres. Doncs el PERI d’Hostafrancs, prioritzant l’obertura de vials pel trànsit rodat, prioritzant les infraestructures per al gran comerç, (senyors botiguers, aviat –qui la tingui- se us caurà la il·lusió de “dinamització del petit comerç”), menyspreant les necessitats socials de la població amb rendes baixes (prou lofts de 40 milions, per déu!), i menyspreant la necessitat d’equipaments socials, és una mostra pràctica d’aquest urbanisme mercantil i de control social de què parlàvem en les prèvies anteriors. I res més, que ningú s’enganyi.

I això ens porta a pensar què significa que el Centre Social Okupat i Autogestionat HAMSA, amb més de 7 anys d’activitat socio-política i cultural, es trobi en l’epicentre del problema-PERI.

El desallotjament del CSOA HAMSA

Primer. Desmentint categòricament certes sibil·lines insinuacions, que l’espai de l’HAMSA estigui essent utilitzat activament pel moviment social del nostre barri i de tota la ciutat, és a dir, que l’edifici no pugui ser esborrat del mapa amb un cop de mà, no és, en cap cas ni remotament, una de les motivacions per les quals el PERI ha trigat tant de temps en aplicar-se. Que el PERI d’Hostafrancs hagi estat 10 anys, com a mínim, dormint al calaix de la burocràcia, és únicament responsabilitat de l’Administració, que ha necessitat l’impuls actual del dilatat complex comercial Les Arenes–Sants Estació, la seva ona expansiva comercial, per a apressar-se a adequar el territori a finalitats mercantils: com sempre, el capital privat és qui té la iniciativa i l’Administració li va al darrera a falta d’una imaginació altra (S’han de fer coses, i a falta d’idees pròpies, formalitzen les coses del capital).

Segon. La pròpia acció directa de la gent, construint un centre social autogestionat com és el CSOA Hamsa, ha hagut de solventar les deficiències de la planificació social de l’espai urbà i, esdevenint una crítica pràctica d’un PERI que no contempla equipaments, ha estat desenvolupant precisament un veritable equipament públic. No estatal, però públic. És a dir, ni estatal ni mercantil, i per tant públic. Que aquest espai públic no estatal ara sigui desallotjat per a desenvolupar un PERI que no contempla equipaments públics de cap mena és una ironia insuportable.

Tercer. Que la Hamsa desaparegui és intolerable doblement. Ja estem avesats que l’Administració només secundi els interessos capitalistes, i desestimi determinades necessitats socials. Doncs bé: aquestes necessitats, sense esperar bones voluntats institucionals, sense esperar conjuntures intramunicipals que suposin escletxes possibles –”prebendes enrotllades”- s’han materialitzat en un centre social autogestionat que ha donat cabuda a centenars d’iniciatives de cooperació social, i que ha suposat una eina de lluita per a una gent que, evidentment, no és la base social ni de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, ni molt menys de l’Associació de Comerciants del mateix barri.

El CSOA Hamsa existeix perquè les contradiccions de la societat capitalista fan que sigui necessària l’existència de projectes i espais socials autònoms i autogestionaris. Un mercat laboral que ens precaritza en el treball assalariat; una política neoliberal d’habitatge que ens precaritza la resta de la vida; la privatització i mercantilització creixent dels espais públics; la burocratització i el clientelisme dels centres cívics; la crisi de les formes de representació (partits i sindicats) que ja mai més ens representaran perquè som precisament una resposta a la seva aliança estructural amb el poder, són algunes de les realitats que expliquen l’emergència dels centres socials. Seria obscè demanar que els afectats per aquests processos ens resignéssim a patir-los en silenci.

Espais com el CSOA HAMSA són eines de lluita per les quals ens defensem de la precarització laboral i vital que patim, l’expressió d’una cooperació social que construeix espais ni privats ni mercantils, sinó assamblearis i creatius. Espais on desenvolupar formes d’organització pròpies que ens agradaria que servissin per a superar aquest sistema social de domini/opressió que és el capitalisme. Aquestes són les raons per les quals entenem necessari el CSOA Hamsa, així com entenem necessàries formes autònomes de lluita social que s’enfrontin a la democràcia autoritària de mercat que ens ofega.

Per tant, quedi clar, ens estimem més el manteniment del CSOA HAMSA que no pas l’actuació que el PERI pretén en aquella zona (pàrquings i habitatges privats; el caramelet de la zona verda molt intel·ligent, però secundari).

Per tant, quedi clar, com a Assemblea de Barri de Sants recolzarem totes les iniciatives de lluita que l’assemblea del CSOA HAMSA activi per a defensar-se de l’agressió que està a punt de patir, i participarem en totes les mobilitzacions per a evitar el desallotjament.

Per tant, quedi clar, des de l’ABS entenem que encara que el CSOA HAMSA sigui desallotjat, participarem i recolzarem els centres socials autonòms i autogestionaris que existeixen i que sorgiran. Perquè aquests espais són fruit de les contradiccions socials existents, i perquè són un camí per a combatre-les. Desigualtats de l’economia de mercat que ni el districte pretén relativitzar, ni molt menys afrontar el canvi radical necesari de les relacions econòmiques, polítiques i socials que generen la desigualtat.

(Per a què ho entenguin els antics progres avui instal·lats en el govern municipal: en un context on la ciutat és una empresa, les okupacions són per a la gent precaritzada el que la vaga assambleària fou per als obrers industrials. I a un patró rebentavagues, ja sabeu el que li espera).

(Font: Indymedia: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/66276)
Aquí, el manifest en pdf.

.

18-12-2005. Notícia al diari “El País” que les obres de prolongació del carrer Diputació fins a la Gran Via (fent un gir de 90 graus!) començaran al 2006, que s’enderrocaran 17 edificis. Segons la notícia, la distribució de l’espai deixarà lliures 4.529 m2 on hi aniran equipaments privats (en una edificació de planta baixa i 6 pisos) i 50 habitatger de mercat lliure.

La calle de la Diputació de Barcelona atravesará Creu Coberta y llegará hasta la Gran Via. Las obras de prolongación empezarán a partir de 2006. La reforma estaba prevista en un plan especial que fue aprobado en 1994, pero su ejecución se ha pospuesto hasta ahora por la envergadura de la intervención, que exigirá el derribo de 17 edificios. Su objetivo es descongestionar la plaza de Espanya, en la que confluye el tráfico de cuatro importantes arterias de la ciudad -Tarragona, Aragó, Gran Via y Paral.lel- y donde ahora se construye un gran centro lúdico y comercial.

Todo parece indicar que la prolongación de la calle de la Diputació atravesando Creu Coberta para desembocar en la Gran Via, a la altura de la calle de la Bordeta, tiene ya fecha. Será a partir de 2006. La prolongación de esa calle fue aprobada en un plan especial en 1994 y poco a poco el entramado comercial del arranque de la carretera de Sants fue languideciendo, entre otras razones porque, para que la calle de la Diputació crezca unos 200 metros es necesario que las excavadoras se lleven por delante 17 edificaciones. Los afectados conocían el proyecto, pero dudaban de que llegara a ejecutarse. Ahora, la reforma está a punto de materializarse.

Será la primera calle del Eixample barcelonés que culmine en un giro de prácticamente 90 grados. Diputació parece morir ahora en la calle de Tarragona. En realidad, continúa unos poco más después de atravesar esa vía, unos 20 metros aproximadamente, hasta el cine Arenas, al lado del hotel Plaza. La prolongación se hará precisamente a partir de ese punto. La calle continuará justo por detrás del hotel hasta llegar a Creu Coberta, la cruzará y continuará hasta la altura de la calle de Leiva y, a través de la actual calle de Mir Geribert, empalmará con la Gran Via.

Evitar la plaza

La prolongación de la calle de la Diputació forma parte de un proyecto diseñado hace años para descongestionar la plaza de Espanya por un lado ya que el tráfico de Diputació se ve obligado a atravesarla. Se trata de una ruta que recorre, además, buena parte de los vehículos que bajan por la calle de Tarragona -una de las vías de penetración desde la Diagonal hacia el Eixample y el sur de la ciudad- y la mayoría de los que circulan por la calle de Aragó. El resultado es que la plaza de Espanya sufre frecuentes embotellamientos, especialmente cuando se celebran acontecimientos en el recinto ferial adyacente a la plaza.

La situación es previsible que se agrave cuando entre en funcionamiento el nuevo centro lúdico y comercial que se está construyendo en la plaza de toros de Las Arenas.

Pero además de aligerar el tráfico de la plaza, hay otro motivo que impulsa la ejecución del proyecto: “Queremos revitalizar el arranque de la Creu Coberta para que se integre en lo que es la carretera de Sants, una rambla de paseo con un eje comercial muy potente”, indica el gerente del distrito, Josep García Puga. Desde hace años, el mercado de Hostafrancs ha marcado una frontera en el dinamismo comercial del barrio.

La razón de la demora en la prolongación de la calle de la Diputació es de orden técnico y urbanístico: esa parte de la ciudad tiene una trama urbana muy densa, con gran cantidad de viviendas y locales comerciales. De la calle de Creu Coberta desaparecerán los números impares 25, 27 y 29 y los pares 20, 22, 24 y 26. Una treintena de familias tienen que ser realojadas en viviendas que están ya disponibles, según el gerente.

El distrito de Sants-Montjuïc lleva años con los trámites de expropiación de los edificios con número impar. De hecho, el 27 ya ha sido derribado. Las excavadoras han dejado al descubierto un boquete.

Los responsables del distrito prevén que los trámites de expropiación de las fincas afectadas en el lado impar acaben aproximadamente a mediados de 2006. De momento, los locales -el restaurante Portonovo y la papelería Morella- siguen activos. A partir de ese punto se empezará a trabajar en el diseño del nuevo vial hacia la Gran Vía.

El lado de los números pares afectado es harina de otro costal. Son propiedad de la inmobiliaria Sastre. “Tienen interés en actuar”, explican desde el distrito. Una vez tomado el espacio para la prolongación de la calle de la Diputació a través de Creu Coberta, la futura distribución del espacio dejará libres 4.529 metros cuadrados de superficie. En ella se ubicarán equipamientos privados, en una edificación de planta baja y 6 pisos, y 50 viviendas de mercado libre.

El distrito estima que el año próximo comenzarán los trabajos por el lado de los números impares y a partir del verano de 2007 se abordarán las obras correspondientes a los pares.

Adiós al Rei de les Gorres

Un afectado urbanístico es, a menudo, una persona que no tiene demasiada información sobre su futuro. Ésa parece que es la situación de algunos afectados por la prolongación de la calle de la Diputació, sobre todo los comerciantes. Es el caso, por ejemplo, de los encargados de un bar-francfort que desaparecerá. “Yo me jubilo en mayo próximo, espero que esto no desaparezca antes”, explicaba uno de ellos. Insistía en que desconocía por completo cómo iban las negociaciones.

Al lado, la tienda de la cadena deportiva Interesport lleva meses con el letrero de liquidación por cierre. Pero la prolongación de Diputació afecta a uno de los comercios más antiguos no sólo del barrio, sino de Barcelona: la sombrerería El Rei de les Gorres. Es casi centenaria -se abrió en 1915- y es una de las pocas sombrererías que sobreviven en Barcelona. En su interior, estanterías y grandes cajas dan fe del paso del tiempo. Letras barrocas detallan el contenido de las cajas de un color cetrino.

La tienda llegó a tener un pequeño taller en el interior en el que trabajaban tres personas. “Eran otros tiempos”, resume con cierta tristeza la propietaria del negocio, Maria Rosa Ferrer, nieta del fundador. No tiene noticias de su futuro, pero sigue atendiendo como siempre a sus clientes de siempre: “No se empeñe, que esa no le va bien”, le repite, paciente, a una anciana a la que apenas se le pueden ver los ojos. La gorra, definitivamente, le viene grande.

(Font: El País: http://elpais.com/diario/2005/12/18/catalunya/1134871645_850215.html)

.

13-2-2007. Nota a BarriSants denunciant un gran negoci immobilitari amb l’obertura del carrer Diputació, que implica l’enderrocament de l’Hostafrancs més antic, en concret de les cases del carrer Leiva o Vidriol. El Districte argumenta que s’hi edificarà un casal d’avis i un espai per als comercia

El Districte de Sants-Montjuïc comunicava al número de febrer del seu suplement informatiu l’obertura del carrer Diputació. Aquest projecte, ja previst al PERI d’Hostafrancs, suposa un nou negoci immobiliari en el qual el major beneficiari serà la promotora privada que el gestionarà. La dita promotora enderrocarà el cinema Arenas i els habitatges del seu voltant per tal d’edificar 75 nous habitatges, cedint a canvi pel multimilionari negoci l’espai que ocuparà el carrer al municipi.

Les gran avantatges de l’obra, segons el Districte, són la descongestió de la Plaça Espanya, comunicant Diputació directament amb Gran Via i l’obertura d’un Casal d’Avis i un punt de promoció dels comerços del Districte.

L’obra tanmateix, a banda del fet que farà que molts veïns hagin de marxar del barri, també suposa el final del Casc Antic d’Hostafrancs. Un espai singular d’Hostafrancs i quasi únic a tota la ciutat de Barcelona.

Resulta tristament comic que el propi Districte que ara ha enderroca aquest casc antic per obrir Diputació recollis en el Dossier “Hostafrancs” de “Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc” el següent comentari al respecte de les cases del carrer Leiva o Vidriol que han anat a terra: “Les cases d’aquests carrers foren les més antigües del barri, potser anteriors a 1840, i encara conserven un caire rural força accentuat”. Al seu lloc caldrà esperar blocs de ciment i un urbanisme molt més impersonal, enmirallat al proper Eixample.

De nou els negocis immobiliaris tornen passar per sobre de les necessitats de la gent i de l’història dels barris. A més a més sobta veure com un Ajuntament que de cara enfora vol vendre la moto d’un supossat ecologisme impossa l’obertura d’un carrer en funció exclusivament d’uns raonaments urbanistics que no tenen en compte als veïns sinó simplement la circulació dels vehicles privats.

Un altre punt a destacar de tot aquest PERI, que entre d’altres coses va fer que el Centre Social Okupat i Autogestionat Hamsa anés a terra per una supossada pressa constructora (una pressa que un cop enderrocat l’edifici ha durat 3 anys) és la concessió a l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta d’unes Oficines i d’un punt de promoció dels comerços.

No sabem si aquesta cessió és en agraiment pel suport de la dita associació a les polítiques immobiliaries del Districte o per compensar la propera obertura del Centre Comercial encobert de la Plaça de les Arenes, però en qualsevol cas el que queda de nou clar és que les activitats que no generen fluxe económic (com és el cas dels tan demanats espais per a joves o les cada cop més necessaries escoles bressol), fent creixer les arques del Districte no interessen en absolut.

(Font: BarriSants https://barrisants.org/?p=193)

.

3-3-2007. Crònica de “El3cat” de l’audiència extraordinària sobre el PERI, on es va anunciar l’aprovació del projecte de reparcel·lació en l’obertura del carrer Diputació.

El passat dijous es va celebrar a la seu del districte una Audiència Pública Extraordinària per tractar el tema del PERI d’Hostafrancs, i l’Audiència Pública ordinària per tractar els temes que preocupen al barri. Val a dir que aquesta audiència és l’última d’aquesta legislatura abans de les eleccions del proper mes de maig. A l’audiència extraordinària hi van assistir unes vuitanta persones, nombre que es va reduïr durant la segona.

En l’audiència referent al PERI d’Hostafrancs el Districte va informar sobre les obres que s’estaven duent a terme i els terminis en els quals ho farien, així com un resum de les obres ja executades. Un detall important per part del Districte va ser l’anunci de l’aprovació, dimecres, del projecte de reparcel·lació en l’obertura del carrer Diputació.

En el torn de paraules, Jordi Clausell en nom de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs va recordar que hi havia moltes vivendes afectades pel PERI, que fa 5 anys que hauria d’haver acabat i que hi ha famílies que encara esperen el reallotjament. A més, Clausell va insistir en el fet que encara no s’havien vist els plànols de la zona verda, i va insistir en què els veïns volen concrecions i va recordar que hi ha famílies que porten trenta anys afectades.

Molts veïns van protestar pel mal estat de les voreres i per la falta d’informació per part de l’Ajuntament, alguns com en Joan, afirmen que no han rebut encara cap carta del Districte, en Joan també va preguntar per les indemnitzacions. El Districte va contestar que el Pla General Metropolità és una previsió de futur i que les actuacions es van planificar el 94, va insistir en que les zones verdes s’ensenyaran en un futur i, a mode de “concreció” va afirmar que el carrer Leiva quan s’arregli estarà com nou.

La regidora Imma Moraleda va contestar a Clausell dient que totes les famílies afectades tenen els primers percentatges signats i que tornarien a ensenyar el projecte de l’Hamsa per les zones verdes. […]

(Font: el3cat http://el3.cat/old-post-10641/)

.

4-3-2007. Article a “El Periódico” on apareix el grup Sastre, propietari de les finques afectades per l’obertura del carrer Diputació, i futur constructor, al costat de l’hotel Plaza, 75 habitatges.

La prolongación por Creu Coberta quiere descongestionar el tráfico en la zona L a ampliación de la calle de la Diputació hasta la Gran Via será una realidad a mediados del 2008. El proyecto, que busca descongestionar el tráfico en el entorno de la plaza de Espanya, obligará a derribar diversos edificios con viviendas o comercios.

La reforma prevé prolongar la calle de la Diputació desde donde nace, junto a la calle de Tarragona, hacia el sur. En un año, la vía enlazará -dibujando una especie de curva- con la calle de la Creu Coberta, bajará hasta de Leiva y desde esta llegará a la Gran Via por la calle de Mir Geribert. Algunos tramos abrirán a los peatones dentro un año, pero los vehículos no podrán circular hasta mediados del 2008, según el gerente del distrito de Sants-Montjuïc, Josep García Puga.

REVITALIZACIÓN COMERCIAL

García Puga explicó que la prolongación obedece a un intento de reducir el caos circulatorio de la plaza de Espanya, donde confluyen algunos de las ejes viarios más importantes de la ciudad. Según el gerente, la reforma busca también intentar revitalizar comercialmente la zona, coincidiendo con la rehabilitación de la plaza de las Arenas, que será un complejo comercial y de ocio.

La calle de la Diputació tendrá, hasta la de Creu Coberta, unas dimensiones similares a las que presenta en el resto de la ciudad. Desde Creu Coberta hasta Gran Via, en cambio, se estrechará y los coches tendrán que circular a menor velocidad. El nombre de Diputació se mantendrá hasta Mir Geribert.

Entre Diputació y Creu Coberta, la urbanización la llevará a cabo una inmobiliaria privada. El grupo Sastre, el único propietario de las fincas afectadas, construirá junto al hotel Plaza 75 viviendas de unos 80 metros cuadrados, locales comerciales y un párking. En un principio estaba previsto edificar unas 45 casas de unos 100 metros cuadrados y ubicarlas en frente del hotel.

Ahora, en esa zona se levantarán equipamientos. El ayuntamiento comprará los terrenos a la inmobiliaria permitiéndole levantar unos 2.000 metros más de techo en la finca. El consistorio, que no facilitó el coste de la operación, edificará 45 pisos dotacionales y un casal, ambos para gente mayor, y un punto de promoción del comercio del barrio.

Desde Creu Coberta hasta Gran Via es el ayuntamiento quien costeará las obras. García Puga dijo que se expropiarán tres comercios de Creu Coberta. Dos de ellos ya se derribaron y un tercero, el restaurante Portonovo, está pendiente de resolución judicial. Los trabajos obligarán a derribar, al menos, el cine Arenas, en el inicio de Diputació, y varias fincas de Creu Coberta, los números 20, 22, 24 y 26, del lado de montaña, y los 25, 27 y 29, del de mar.

La reforma obligará a derribar el cine Arenas y diversos edificios y comercios Los afectados se quejan de las bajas indemnizaciones

La reforma, aprobada en 1994, obligará a indemnizar o a recolocar a una treintena de vecinos y a ocho comerciantes. Si bien algunos afectados han llegado a acuerdos, varios vendedores rechazan las indemnizaciones al considerarlas bajas.

Entre estos afectados están el cine Arenas y la tienda El Rei de les Gorres, un local centenario premiado por el ayuntamiento.

(Font: El Periódico: http://archivo.elperiodico.com/ed/20070304/pag_043.html)

.

9-3-2007. Article a “20minutos” que fa referència a l’audiència pública de Sants-Montjuïc, per tractar el PERI d’Hostafrancs. Segons declaracions d’Imma Moraleda, regidora del districte, s’hi edificaran 75 habitatges de promoció lliure, 45 apartaments de lloguer per a persones grans i una residència de 700 m2.

La Audiencia pública del distrito Sants-Montjuïc debatió ayer la situación del Plan Especial de Reforma Interior (PERI) de Hostafrancs. Este plan, que está ya en la recta final, supone la apertura de la calle Diputació, entre la calle Tarragona y la Gran Via. Con esta actuación, se descongestionará el tráfico de la plaza de Espanya.

La regidora del distrito, Imma Moraleda, aseguró a 20 minutos que, a principios de 2008, se terminará el derribo de los edificios que permitirán esta apertura. La mayoría de los inquilinos y propietarios afectados ya ha abandonado los edificios que se tienen que derribar. Según Moraleda, aún falta negociar con un vecino, un comerciante y el propietario del cine. Además en los próximos meses se pagarán las indemnizaciones. En el marco del PERI de Hostafrancs, se edificarán 75 viviendas de promoción libre. También se construirán unos 45 apartamentos de alquiler para personas mayores y una residencia de 700 metros cuadrados.

(Font: 20minutos http://www.20minutos.es/noticia/210189/0/diputacio/apertura/viviendas/)

.

16-10-2007. Article al “3cat” que recull les queixes veïnals davant la construcció d’un edifici de vuit plantes i la falta d’informació per part de l’ajuntament dels canvis al projecte.

Per tots són conegudes les queixes que els veïns i veïnes d’Hostafrancs han dirigit cap a la gestió del projecte del PERI d’Hostafrancs, el projecte de remodelació del barri que ja fa més de trenta anys que dura. Un dels últims passos que resten per finalitzar aquest PERI és l’obertura del carrer Diputació tallant Creu Coberta a l’alçada de l’antic cinema Arenes i arribant a la Gran Via.

En la passada audiència pública del Districte, l’Erica Mata, una veïna d’Hostafrancs va parlar de les afectacions d’aquesta obertura, concretament de l’àrea número 5 que queda tancada entre Tarragona, Creu Coberta i Príncep Jordi: “Des del 1976 s’han anat fent canvis en el projecte i aquest any estava previst que al costat de l’hotel hi hagués un equipament privat amb 4800 metres a construïr, a l’altra banda hi havia habitatge lliure (privat) i 3000 metres edificables. En l’última modificació l’equipament passa a ser públic, cosa que està molt bé, però els metres edificables es doblen, cosa que suposa la construcció d’un edifici de vuit plantes”, explica l’Erica.

La decisió del canvi s’ha pres sense haver consultat amb els veïns i sense haver-los informat: “Normalment l’exposició pública ha de durar un mes, i es notifica per carta als propietaris, però en aquest cas els propietaris són empresaris, als veïns no ens han dit res perquè era difícil”, explica l’Erica que es queixa de que ara ja és massa tard precisament per la no notificació als veïns del canvi “estem fora de plaç ordinari, tot i que en el plaç també va haver-hi al·legacions al projecte, però l’Ajuntament les ha rebutjat sense donar explicacions, i nosaltres esperem motivar els veïns, informar-los i decidir què fem, perquè ens sembla molt malament i una mica bèstia que sense donar explicacions l’Ajuntament hagi decidit que un promotor privat pugui construïr dues plantes més”, diu l’Erica.

Després de plantejar el problema en l’útima audiència pública els veïns es van quedar “descontents” diuen: “la resposta que ens va donar la regidora estava una mica fora de lloc perquè va contestar que no es faria una pantalla de formigó, cosa que no és veritat perquè es farà, i després em va dir que anés al seu despatx que m’explicaria al projecte, cosa que tampoc era el que jo demanava, jo demanava que es fes una discussió pública per provar de tractar el problema”, es queixa l’Erica.

(Font: http://el3.cat/old-post-10983/)

El Turó de Font de la Guatlla

20160422_181652.jpg
Un racó del Turó. Al fons es pot veure l’obertura tapada d’un refugi antiaeri.
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 12-5-2016: creuen que cal modificar l’afectació urbanística del PERI del Turó de Font de la Guatlla tal i com reclamen els veïns de la zona?

Ha passat molt de temps des que el PERI del Turó va ser aprovat, s’han anat produint canvis a la zona, i ha canviat també la ciutat. I potser els paradigmes que s’imposaven fa anys ara ja no serveixen.

Allò que als anys 70 es volia dedicar a zona verda, ha hagut d’esperar molts anys  i ha patit l’abandó i la manca de manteniment durant dècades.

Ara, les persones que continuen vivint al Turó demanen que es reconsiderin les afectacions. S’estimen el barri i no volen anar-se’n.

Val la pena aprofitar l’oportunitat de repensar si es pot salvar de la desaparició aquest petit barri. Això no és impossible, encara s’hi és a temps.

L’Associació d’Afectats pel PERI demana coses molt raonables: que es facin les millores bàsiques als carrers, que ara estan molt abandonats, I que s’estudiï la manera de no enderrocar els habitatges que encara queden i que se’ls posi en valor. Al capdavall, són testimonis vivents d’un patrimoni arquitectònic a punt de desaparèixer a Barcelona.

Cal recordar que ja es va salvar de ser enderrocada per les afectacions d’aquest PERI (és un dir, perquè l’edifici està en un estat lamentable) la masia de Can Cervera, una de les poques mostres de la vida rural que queden al districte. Això és una mostra de la consideració pel patrimoni popular de les persones que van redactar aquest PERI en el seu dia i dels consistoris que el van aprovar. Realment calia que tota aquesta zona, una petita barriada tocant el parc de Montjuïc, hagués de desaparèixer i convertir-se en zona verda?

El que crida l’atenció és que a Barcelona hi hagi Plans Especials de Reforma Interior (que això és el que vol dir PERI) que fa 70 anys que estan pendents de desenvolupar.

Sorprèn que no es tingui en compte que al darrere d’aquests PERI sempre hi ha un patiment de la gent que viu a les zones afectades, que es veu obligada a suportar la degradació del seu barri i dels seus habitatges durant anys i anys, mentre no li arribi un futur incert, pendent de reallotjaments.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:
Descarregar el programa

Crònica del consell plenari de Sants-Montjuïc del 5 de maig

20160505_212600

Primer consell plenari del Districte de Sants-Montjuïc on assisteix el nostre nou conseller, Xavier Queralt, que substitueix el Marc Santasusana. El pacte posterior entre BeC i el PSC ha implicat que Jaume Asens plegui com a regidor del districte de Sants-Montjuïc, de manera que aquest plenari és el darrer que ell presideix. Val a dir que d’això ens hem assabentat per la premsa i les xarxes socials.

Un cop més, la sala de plens ha acabat pràcticament buida. Quatre hores escoltant intervencions és més del que pot suportar qualsevol persona. Dit això, passem a fer la crònica del  plenari.

Informe del regidor. Asens parla dels projectes que es tiren endavant: l’Escola Municipal d’Audiovisuals a Can Batlló, la nova escola bressol…; valora positivament el procés participatiu del PAD, aa referència al nou carril bici al carrer Joan Güell, a les pròximes taules de mobilitat de la Marina i altres barris, a trobades amb veïnat sobre diversos temes i a l’enjardinament del calaix de les vies, on no es posarà l’espai per a gossos a la zona anomenada “del pantaló” i es farà tal com estava previst. Cita també el parc temàtic Open Camp que s’inaugura el mes de juny. Segons el regidor, el projecte ha estat “ben rebut” als barris. Intervenim com a CUP Capgirem per agrair a les entitats i a les veïnes presents a la sala la constància i la paciència. Fem esment al cas de les Quatre Roses, i remarquem que un d’aquests joves, molt apreciat al barri, ens preocupa especialment, perquè pateix la síndrome de Tourette, fet que no va ser tingut en compte. Recordem que la CUP dona suport als encausats i a la campanya de suport. Fem esment a la polèmica sorgida a les xarxes per no haver aprovat els pressupostos de BeC (en realitat una modificació pressupostària d’uns pressupostos de CiU reformulats), diem que ens alegrem haver pogut arribar a trobar punts de trobada i que que BeC s’hagi assegut a parlar amb nosaltres i que, en qüestió de dies, alguns assumptes que semblaven impossibles han deixat de ser-ho. Tot i que no podem votar a favor d’aquesta modificació pressupostària, com ens hagués agradat, no l’hem bloquejada. El nostre posicionament al plenari de Barcelona ha estat, doncs, una abstenció. No podem deixar de dir que, un cop fet públic el posicionament a la primera proposta de modificació pressupostària, vam rebre atacs i pressions des de les xarxes que no ens haguéssim esperat mai. Ens van arribar a acusar que per culpa de la CUP no hi hauria metro a la Marina, afirmació que no té cap sentit, perquè sempre s’ha donat suport a aquesta demanda veïnal. I més encara, el veïnat de la Marina és prou intel·ligent com per saber quins partits han governat la ciutat durant aquests anys, quins partits han oblidat sempre la Marina. Nosaltres, no hi érem. Preferim oblidar aquestes pressions, mirem cap al davant, però no ha estat una bona experiència. Per què la CUP vam dir que no al principi? Perquè creiem que cal aprofitar l’oportunitat de tenir un Ajuntament amb una forta presència d’esquerres per establir les bases d’uns pressupostos socials, no només cap a l’emergència social que pateixen molts ciutadans. Per donar un gir a les polítiques neoliberals que s’han practicat durant dècades a Barcelona. Per canviar paradigmes i situar el ciutadà com a eix, i no els interessos econòmics. Sovint, des de Convergència Democràtica al Parlament i des de Barcelona en Comú a l’Ajuntament, se’ns demana, a la CUP, responsabilitat. A això contestem que nosaltres som responsables amb les nostres idees i amb les demandes de les classes populars. Som fidels a les persones que ens han votat. Pel que fa al nostre districte i els pressupostos, esperem que les actuacions a Sants-Montjuïc que BeC tenia previst de fer, es tiraran endavant.

Fem un esment i un reconeixement: des del mes de gener estan penjats del web del districte els vídeos dels consells de barri. Ens n’alegrem moltíssim, sobretot perquè veiem que han fructificat les velles demandes que la CUP de Sants-Montjuïc va fer en anteriors consistoris de tenir a disposició veïnal els vídeos dels consells plenaris. Hem de dir que la CUP de Sants-Montjuïc està orgullosa d’haver lluitat perquè es pengessin els vídeos de les sessions. Ara és a tots els districtes que es filmen, els consells plenaris i les audiències. La incorporació dels consells de barri és una molt bona notícia.

Fem un esment al concepte de participació al PAD que té BeC: Des de la CUP Capgirem entenem la participació política com un procés d’inici a fi. Per tant, trobem paradoxal que l’avaluació i la selecció dels milers de propostes generades per aquest procés es faci sense la participació de la ciutadania.

Finalment, discrepem de les bondats de l’Open Camp, la propera inauguració del qual al mes de juny ha estat presentada pel regidor com una meravella. Ens referim especialment als contractes de treball i a la seva escassa qualitat.

Aplicació de criteris de sostenibilitat a les Festes Majors del Districte de Sants-Montjuïc. Des de la CUP intervenim per dir que ens sembla positiva aquesta mesura de govern, i necessària per la quantitat de residus que es generen durant les festes. Però remarquem que aquestes propostes només són un recull de bones intencions i cal que es comencin a treballar aviat amb les entitats perquè es tradueixin en canvis permanents als models de festes del districte.

Proposta de candidats a la Medalla d’Honor de 2016. A proposta de BeC s’aprova la proposta de candidatura individual a la Medalla d’Honor de Barcelona 2016 a Josep Maria Domingo del Centre Social de Sants, i de la candidatura col·lectiva a la Taula de Dones de la Marina. Com a CUP hi estem d’acord perquè ambdues són representatives de feina i cohesió veïnal, en el cas de Domingo vinculada al Centre Social de Sants, que sempre s’ha mantingut al davant de moltes lluites ja des del franquisme.

Proposició/declaració de grup del Grup Municipal CiU.

  1.    Que el govern del districte lideri de nou la reactivació del procés del Pla Paral·lel per posar fil a l’agulla a tots els reptes pendents previstos i esmentats: El Pla d’Usos del Paral·lel, la finalització del Pla d’usos del Poble-sec, la segona fase de la construcció del col·lector al carrer Vilà Vilà i l’ordenació singular de terrasses i vetlladors de l’Avinguda Paral·lel.
  2.    Que es convoquin a una reunió tots els grups municipals, veïns i entitats per explicar l’estat del Pla Paral·lel i l’horitzó previst.
  3.    Que es continuï amb la transformació del Paral·lel als seus dos extrems, des de Plaça Espanya fins el carrer Lleida, i des de Nou de la Rambla fins a la Plaça de les Drassanes en un termini màxim de 4 mesos. Tenint en compte el procés del pla director de la Plaça Espanya.
  4.    Que s’aprovi en el termini de dos mesos el Pla d’Usos del Poble-sec, en aprovació inicial des del març de 2015 i aturat sense explicacions fins a dia d’avui. Hi vam votar en contra, la proposició inclou molts temes, i pel que fa al Pla Paral.lel entenem que no respon a la nostra idea de… La proposta va ser transaccionada per BeC. Pensem que el Pla Paral.lel tal i com es va plantejar i es va tirar endavant correspon a una concepció de model de ciutat que no defensem nosaltres. La remodelació del Paral·lel que va iniciar el govern de CiU es va fer sense tenir en compte la realitat dels barris de Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc, obeint a criteris urbanístics que tenen més en compte el turisme que el veïnat.

Creiem que, de fet, s’hauria de revertir part del que s’ha fet al Paral:lel i replantejar com es farà l’acabament, tenint en compte aquest cop les opinions de les entitats i el veïnat.

Per tant, ens posicionem en contra

Des de Convergència, el seu conseller-portaveu, Sergi Sarri, va instar al govern a liderar de nou la reactivació del procés del Pla Paral·lel i que s’acabin les obres dels dos extrems de l’avinguda. També va demanar una reunió formal amb veïns, entitats i partits polítics i que continuï la transformació del Paral·lel: “És important que aquest procés es pugui desbloquejar perquè el dia 26 de setembre de 2016 s’acaba, i si no som capaços d’aprovar un text definitiu, ens trobarem que en tres anys no podrem actuar en el barri”. Sarri també va proposar aprovar en el termini de dos mesos el Pla d’Usos del Poble-sec. La declaració va quedar aprovada per tots els grups municipals, a excepció de la CUP-Capgirem Barcelona que va votar en contra.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal ERC:

Que el govern del Districte, de manera coordinada amb el govern municipal, es comprometi a augmentar la dotació de la plantilla d’agents cívics pel Districte de Sants-Montjuïc.

Des del grup de la CUP Capgirem ens preguntem si realment una de les necessitats principals del districte de Sants-Montjuïc és, tal i com exposa la seva argumentació, reforçar la presència d’agents de seguretat als nostres carrers.

Estem d’acord en que el nostre districte es podria beneficiar de la introducció d’agents cívics (inexistents al districte actualment segons la web de l’empresa que ho gestiona), però aquesta mesura no pot sorgir com a reacció a una sensació de manca de seguretat, sinó com un plantejament ben estudiat d’alternatives institucionals als models actuals de polítiques de control i seguretat. Per una altra banda, actualment a Barcelona tenim una ordenança de civisme que cal derogar per tal de construir una nova forma d’entendre que és la convivència.

També cal recordar que el servei d’agents cívics a Barcelona està actualment gestionat per l’empresa privada de capital públic BS:M S.A. (Barcelona de Serveis Municipals S.A.), model de gestió amb que no estem d’acord ja que des del nostre grup defensem la municipalització d’aquesta empresa.

Per tot això, ens abstindrem en aquesta proposició.

També va quedar aprovada la proposició d’Esquerra Republicana de Catalunya, en què Marta Alonso, consellera d’aquest grup al Districte de Sants-Montjuïc va considerar important augmentar la dotació de la plantilla d’agents cívics pels nostres barris. Alonso va recordar que “el civisme i la convivència han de ser una prioritat del Districte, la mediació i l’educació són claus per resoldre els conflictes”. Amb aquesta mesura es vol “aconseguir que el ciutadà rebi allò que necessita”, apuntava Alonso. De nou, tots els grups polítics van votar a favor de la proposició que va quedar aprovada, a excepció de la CUP-Capgirem Barcelona que no va estar-hi d’acord.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal PSC: Instar al govern del Districte que engegui programes de plans d’ocupació amb programes de manteniment en els espais públics, amb persones aturades i que a poder ser, aquestes siguin dels barris del Districte de Sants-Montjuïc.

En aquesta proposició es barregen potser dos temes o problemes: que hi ha falta de manteniment en els espais públics (tampoc no ens consta que els espais públics a Sants-Montjuïc tinguin especials problemes de manteniment) i que hi ha moltes, persones aturades al Districte de Sants-Montjuïc.

A nosaltres ens sembla que aquesta proposta seria posar un pegat en la realitat d’un petit grup de persones, però que no ataca l’arrel del problema. Ens trobem amb uns ídexs d’atur estructural altíssims, en aquest cas estarien  lligats al sector de la construcció. I les feines que es troben tenen unes condicions laborals de precarietat endèmica. Estem parlant dels típics contractes que fa Barcelona Activa que tenen una durada de 6 mesos, que no donen dret a atur.

Nosaltres creiem que la millor sortida és aportar per la remunipalització d’quests serveis de manteniment, que ara estan externalitzats, com els de parcs i jardins.

No és normal que Barcelona Activa funcioni com una ETT, que continue essent proveïdora de mà d’obra barata i precària a les subcontractes de l’Ajuntament.

Els perfils de feina que ofereix Barcelona Activa per a l’Open Camp: demostren que les condicions són molt precàries.

Si volem crear llocs de treball, fem-ho, però que sigui de qualitat. Apostem per alguna cosa més que arreglar els carrers per al turisme. No venguin aquesta proposta com una solució.

mps determinat (els 6 mesos habituals) i ja està, esdevenint un pedaç (o pedaç sobre pedaç).

La CUP Capgirem Sants apostem per un model de creación de empleo de calidad

Resumint, no considerem que sigui “crear ocupació” i el model que proposen i es perpetua és precari.

Per tant, ens posicionem en contra

El grup del PSC, davant la crisi econòmica que afecta gran part de la població dels nostres barris, va instar al govern a engegar plans d’ocupació amb programes de manteniment en els espais públics, amb persones aturades, i “que a poder ser, aquestes siguin dels barris del Districte de Sants-Montjuïc”, detallava Àngels Boix, consellera del PSC al Districte de Sants-Montjuïc. La declaració va tenir llum verda amb el vot favorable de tots els grups, a excepció dels cupaires.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal C’s:

Proposem que el ple del Districte elevi de nou a l’Ajuntament la prioritat de la instal·lació i posada en funcionament  de l’ascensor o ascensors necessaris per facilitar l’accessibilitat dels usuaris del metro de les línies 1 i 5 de la parada de Plaça de Sants, i en aquest sentit sigui un punt prioritari en les converses que l’Ajuntament de Barcelona realitzi amb el departament corresponents de la Generalitat de Catalunya  per ser aquesta l’administració competent en la construcció dels referits ascensors.

Aquesta proposta, extensible a tot allò que implica l’accessibilitat universal, és una demanda que ja porta temps fent-se tant a l’Ajuntament com a la Generalitat sense obtenir resultats. Nosaltres també creiem que és necessari avançar en aquest camí i, de forma urgent, en els accessos a les estacions de metro més concorregudes.

Per la seva banda, el grup de Ciutadans va demanar la instal·lació i posada en funcionament dels ascensors de les parades del metro de les línies 1 i 5, a la plaça de Sants. Davant la constant reivindicació veïnal, Ángel Lao, conseller-portaveu de Ciutadans al Districte, va manifestar que “aquest punt sigui prioritari en les converses que l’Ajuntament de Barcelona realitzi amb el departament corresponent de la Generalitat de Catalunya”. En aquest cas, la proposició va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics santsencs.

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal CUP: Que el govern del Districte dugui a terme, com més aviat millor, les accions necessàries per tal que s’instal·lin dos aparells mesuradors de PM2,5 als barris amb més risc d’exposició a aquest tipus de partícules contaminants. Un d’aquests aparells podria situar-se a la plaça Cerdà.

Més tard, la CUP va demanar al govern que instal·li, com més aviat millor, dos aparells mesuradors de partícules contaminants de l’aire als barris amb més risc d’exposició, com per exemple a la plaça Cerdà. “Al nostre districte hi ha barris com a la Marina, que té arteries de trànsit rodat, on es poden elevar els nivells de contaminació atmosfèrica”, alertava Lluïsa Pahissa, consellera-portaveu de la CUP-Capgirem Barcelona. En aquesta ocasió, tots els grups polítics van estar d’acord en començar a treballar amb aquesta mesura sostenible.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal PP:

Instar al consell Plenari a iniciar els tràmits, en aquells casos en què no s’hagi fet ja, per desallotjar els immobles de titularitat municipal que estan ocupats il·legalment a la ciutat de Barcelona, i en paral·lel procedir a definir els usos previstos per aquets immobles així com assignar els recursos econòmics suficients per posar en servei els edificis amb els nous usos socials a favor dels veïns i veïnes del barri.

Hem de reconèixer que el moviment popular i veïnal s’ha avançat a la institució donant un ús públic, social i autogestionat a molts d’aquells edificis que estaven en desús i, en molts casos, en procés de degradació.

Des de la CUP Capgirem creiem que no només s’ha d’entendre que aquests espais són necessaris en el procés d’empoderament col·lectiu sinó que a més s’ha de posar en valor la gran feina feta fins ara i respectar aquestes mostres d’autoorganització que ens permeten obrir finestres a un model social que només protegeix la propietat privada.

Per molt que se’ns parli de posar en servei els edificis, les darreres experiències ens fan dubtar de que no hi hagi cap interès mercantil darrera d’aquesta proposta.

Per tot això, votarem en contra d’aquesta proposició.

El Partit Popular de Sants-Montjuïc va demanar tramitar el desallotjament dels immobles de titularitat municipal que estan ocupats il·legalment a la ciutat. A la proposició, també demanaven assignar-hi recursos econòmics per destinar els edificis a nous usos socials que beneficiïn els veïns del barri. El conseller-portaveu del PPC a Sants-Montjuïc, José Antonio Calleja, va considerar que “hi ha un efecte crida d’ocupació d’edificis públics de manera il·legal, i que generen molèsties i sorolls als veïns”, referint-se a l’edifici de Can Vies. En aquests moments es va viure el moment més tens del plenari entre Calleja i Asens. La proposició va ser rebutjada amb els vots en contra de la CUP, ERC i Barcelona en Comú. En canvi, CiU, PSC i Ciutadans van votar-hi a favor.

 

En l’apartat de precs, demanem Que el Districte encarregui un informe per tal de verificar si aquesta instal·lació (Central de Telecomunicacions de Telefònica al carrer Parcerisa) acompleix totes les normatives.

O la CUP, que va demanar al Districte que verifiqui la normativa de la instal·lació de la Central de Telecomunicacions de Telefònica del carrer Parcerissa, al barri de la Bordeta.

 

En l’apartat de preguntes, preguntem Quins són exactament els plans de futur per al CAP II Numància?

 

Declaracions institucionals

–       En defensa d’una Regidoria de Joventut. (GMDCiU). (decau)

–       De suport al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona en la seva tasca diària de prevenció i seguretat als carrers de Sants-Montjuïc (GMDCiU).

–       De suport als Ajuntaments investigats per l’Audiència Nacional i al dret a decidir. (GMDCUP).

Al final de la sessió, es van dur a terme dues declaracions institucionals. Una primera, on es donava suport al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona en la seva tasca diària de prevenció i seguretat als carrers dels nostres barris; i una segona en què es va donar suport als Ajuntaments investigats per l’Audiència Nacional i al dret a decidir.

 

https://www.youtube.com/watch?v=gw0is-i6FnQ#action=share

L’Horta Alliberada de Tinent Flomesta

20160430_122412
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 5-5-2016: què creuen que s’ha de fer amb l’espai de l’Horta Alliberada situat al solar del carrer Càceres cantonada amb Tinent Flomesta del barri de Sants?

Doncs de moment, és tota una alegria veure néixer mongeteres i flors en un tros de terra abandonada, on només hi havia brutícia, que donava moltes molèsties al veïnat més proper.

Només cal acostar-s’hi per verificar que les veïnes han vist molt bé aquesta iniciativa: s’ha netejat un solar brut i abandonat i se li ha donat l’oportunitat de convertir-lo en un hort per a la gent del barri.

No pot ser que un propietari privat tingui abandonat durant 10 anys un espai sense fer-lo servir, esperant potser que augmenti el preu del sòl. No pot ser que tothom hagi de suportar-ho. Tinguem en compte que aquí hi ha hagut una plaga de rates i hi va haver d’intervenir l’Agència de Salut Pública. Fins i tot es va arribar a portar el cas al síndic de greuges. Tot un escàndol.

Abans, en aquest descampat destinat a l’especulació, hi havia uns edificis baixos, de barri: un magatzem de fusta, un obrador de pastisseria i una perruqueria. Es van tirar al terra amb la finalitat d’edificar més totxo. Tot un paradigma de la gentrificació dels nostres barris.

Responent a la vostra pregunta, doncs: els horts urbans són una bona alternativa al ciment i a l’especulació. Hi ha molts horts col·lectius que han sorgit de manera espontània, fets en terrenys urbans en desús per grups de veïns. Són petits gestos que poden millorar la vida de la gent.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:45:
Descarregar el programa

 

Informe de la nostra activitat al districte a partir de l’1 d’abril

IMG_3676
El calaix de les vies de Sants. Tot i amb jardins al damunt, sempre serà un nyap.

Ja us podeu descarregar el darrer informe de l’activitat del conseller i la consellera de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Ja han acabat al districte els debats del PAD, procés que ara es troba a la tercera fase. Ara haurem de veure com es concretaran totes les propostes de les veïnes i les entitats: com ja hem dit més d’un cop, és paradoxal que en el moment decisori del procés, el veïnat no hi participi.

L’activitat institucional continua: hem anat al consell de barri de Sants-Badal, a la comissió de seguiment de la urbanització del calaix de les vies, a la reunió informativa sobre la reforma dels carrers Sant Frederic, Casteràs i Càceres… Hem preparat els temes que es portaran al consell plenari del 5 de maig i els hem presentat a la junta de portaveus del 26 d’abril.

Fora de la feina institucional, ens continua preocupant la situació de la sanitat pública als nostres barris, i ens hem interessat pel que passa al CAP Numància i per la recollida de signatures de les treballadores. Hi hem donat suport, i també a la Plataforma per la Defensa de les especialitats en aquest centre. Al CAP II Numància se’n va definitivament la radiologia a Manso i s’han produït externalitzacions dels especialistes a l’hospital Plató.

Un cop més, continuem lluitant perquè treguin definitivament el CIE de la Zona Franca i hem participat a l’acció que s’ha fet per exigir que no es torni a obrir.

Tenim nou conseller: el Marc Santasusana ha demanat ser rellevat a causa d’incompatibilitat amb la seva feina i l’assemblea ha escollit en Xavier Queralt.

Ens hem trobat amb l’Associació Salvem el Turó de Font de la Guatlla, que ens ha mostrat la situació en què es troba aquest barri degradat a conseqüència del PERI.

Aquest mes hem constatat que als nostres barris hi continua havent intents de desnonament, que es poden aturar gràcies a la intervenció incansable de la PAH; sortosament, també hi floreixen espais com el de l’Horta Alliberada del carrer de Càceres.

Agendaapartirdel1dabril.pdf