Valoració del curs polític al districte de Sants-Montjuïc

captura-de-pantalla-2016-10-06-a-les-16-00-40
El funcionament institucional de Barcelona i els districtes continua molt centralitzat. Gairebé tot es decideix a la Casa Gran. Un exemple: propòsits com aquest, al programa de BeC, “Impulsar que els Consells de Barri puguin proposar punts a l’ordre del dia del plenari de districte”, han quedat al tinter perquè l’ordre del dia del plenari continua en mans del Govern municipal i la junta de portaveus.
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 21-7-2016: quina és la valoració del curs polític al districte que està a punt d’acabar, i quins són els deures que es posen per a aquestes vacances estiu per afrontar la cursa novament al setembre?

Bé, en el nostre cas, ja sabeu que aquest ha estat un primer any de treballar dins de les institucions. Això ens ha donat una altra perspectiva, perquè per primer cop hem vist el funcionament “des de dins” del complex entramat institucional: des de les juntes de portaveus fins als consells plenaris, passant per les comissions de seguiment, els consells sectorials i de districte i les diferents messes i comissions de treball.

Som conscients que la nostra presència al districte és gràcies a la confiança de les persones que ens van votar, i que van dir-nos així que tenien confiança en nosaltres. Per això hem fet el que hem pogut per assistir a tot arreu, per estar a prop del que passa als barris, per conèixer el que demanen les entitats. Ens hem reunit amb totes les entitats que ens ho han demanat i ens han fet arribar les seves demandes. Val a dir que algunes, bastants, de les demandes ja vénen de lluny. D’altres, són encara bastants noves en alguns barris, com pot ser la preocupació pel turisme o l’ús de l’espai públic, en concret per les terrasses. Hi ha preocupacions que poden semblar menors, com el tema dels gossos, que surten pertot Barcelona, i en realitat són una mostra de com s’enfoca la convivència veïnal. Els barris són espais compartits, i n’hem d’aprendre molt de les seves problemàtiques.

Després d’aquest any podem dir que n’hem après bastant, que ara ja sabem millor com funciona l’engranatge institucional de l’Ajuntament, des de la Casa Gran fins als districtes. Les conclusions que en traiem són que el sistema institucional de Barcelona és centralitzat i  opac i que als districtes hi ha poca o nul·la autonomia.

Tot això, és clar, no ho hem descobert ara i ja se sabia. Quan la CUP Capgirem va entrar a l’Ajuntament va ser amb la idea de “capgirar” mecanismes de funcionament pensats per allunyar els barris de les decisions. El que ens preocupa és que BeC també portava al seu programa electoral, i ho deien literalment, “tornar la participació als barris i descentralitzar la política municipal”. Doncs bé, això no ho estem veient. Ni a Sants-Montjuïc ni a cap districte.

Cara al curs vinent, hi ha qüestions que treballarem amb prioritat: ens preocupa la situació de l’ensenyament públic, i per això estarem al darrere del mapa escolar que el districte al darrer ple ens va acceptar que es faria. També continuarem al darrere de la sanitat pública, del que passa al CAP Numància i a Manso, i esperem que aviat estigui acabat el nou CAP de Sants-Badal. I treballarem per evitar que el turisme envaeixi els barris. El tema és greu, el que ha passat al Poble-sec ens ho demostra.

Però sobretot, cara al curs que ve, treballarem perquè els consells de barri siguin espais de debat vinculants, perquè als consells plenaris i sectorials i a les audiències públiques, les veïnes i les entitats tinguin el protagonisme que es mereixen. En resum, per la descentralització de la política municipal a tots els nivells i perquè els districtes tinguin més competències. Sabem que tenim molta feina, però no ens espanta.

Ho podeu escoltar a partir del minut 8:01:

Descarregar el programa

Anuncis

La reobertura del CIE Zona Franca i què ha de fer el Districte

cie
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 14-7-2016: quina creu que ha de ser la posició del Districte de Sants-Montjuïc ara que han anunciat la reobertura del CIE de la Zona Franca per part del Ministerio del Interior?

D’entrada, ens hem de preguntar què podem i hem de fer les persones del districte i de la ciutat, per aturar aquesta barbaritat.

Dit això, està molt bé que des de l’Ajuntament facin servir les eines legals que tenen per mirar de tancar el CIE. De fet, Jaume Asens, durant l’etapa que va ser regidor de Sants-Montjuïc, va expressar que les persones internades al CIE de Zona Franca eren, contra de la seva voluntat, ciutadanes del nostre districte, que vivien aquí, i des d’aquest punt de vista, l’ajuntament dels districte les havia de defensar. Aquesta va ser una apreciació molt maca i en aquest sentit, tot el nostre suport.

És molt important, i ho hem d’agrair, que les nostres institucions (les nostres de veritat) també s’hi impliquin: també el Parlament de Catalunya ho ha fet.

Però els mitjans que tenen les nostres institucions són ben limitats, i sembla que hi hagi gent que no vulgui adonar-se que ens enfrontem a un estat cada cop més blindat, cada cop més a la dreta, reforçat si encara no en teníem prou per la legitimització que ha donat al PP el resultat electoral al país veí.

Tant de bo que aquestes gestions que està fent l’Ajuntament tinguin fruit. Però és bastant probable que necessitarem la unió i la força de la gent si no volem tenir a la nostra ciutat i al nostre país cap Centre d’Internament d’Estrangers. I és que la solució no sempre pot venir de les institucions.

Recordem també que, tot i que com a poble mostrem el rebuig pel militarisme, pel racisme, per polítiques colonials… no podrem exercir la nostra voluntat plena si continuem essent una comunitat autònoma d’Espanya. Per això el PSOE ens va ficar a l’OTAN, malgrat l’acaparador vot majoritari a Catalunya en contra, valgui com a exemple.

I per acabar: amb l’Estat espanyol tenim altres punts de fricció. No només els CIE. Mentre Catalunya continuï essent una autonomia, per molt bona feina que s’hagi fet des de l’Ajuntament i per moltes resolucions s’aprovin, els CIE seguiran oberts, perquè depenen de l’Estat. L’Ajuntament d’una ciutat capital d’una autonomia té moltes limitacions.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:50:
Descarregar el programa

Crònica del consell plenari de Sants-Montjuïc del 14 de juliol

2016-07-14
Intervenció de Castellers del Poble-sec al plenari, exposant la mancança d’un local que té l’entitat.

Pla d’Equipaments de Sants-Montjuïc 2017-2027
El Govern presenta aquest Pla, que haurà d’estar aprovat al juliol de 2017. Creiem que no cal esperar un pla d’equipaments per solucionar necessitats denunciades repetidament als òrgans de participació, especialment als consells de barri durant l’elaboració del PAD. D’altra banda, al Pla no es parla del tipus de gestió, i això és una gran mancança: les entitats i el veïnat han de ser agents actius en la gestió dels equipaments. Pel que fa als equipaments sanitaris i educatius, tot i que no depenguin directament de l’Ajuntament, també s’haurien d’incloure en aquest pla. Malgrat totes aquestes prevencions, ens hi vam mostrar a favor, igual que la resta de grups municipals menys CiU.

Informe de la regidora. Aquest és el primer plenari on assisteix Laura Pérez, que substitueix Jaume Asens. En la nostra intervenció li donem la benvinguda, lamentem el que representa la seva arribada (conseqüència de la reorganització amb el pacte BeC-PSC). Compartim amb ella moltes sensibilitats, li diem que ens trobarà al seu costat en les iniciatives socialment transformadores i justes i al servei de la gent dels barris, fetes de baix cap a dalt. Li parlem d’alguns temes “estrella”, com la no arribada del metro a la Marina, o el creixement del turisme, que ja es percep com un dels problemes més greus en tot el districte i que arriba a nivells insuportables al Poble-sec. Recordem que això ha estat després d’anys de governs municipals, amb el PSC al capdavant, que han confós la ciutat amb un negoci. La conseqüència és l’augment els preus dels lloguers, la desaparició del comerç tradicional de proximitat, la precarització i la feminització de la pobresa.
Li parlem del dret a la salut: no hem abaixat la guàrdia pel que passa a l’ambulatori de Numància, ni sobre els problemes de Manso, les externalitzacions a la privada i les llargues llistes d’espera. Esperem que el CAP Sants-Badal es construeixi ben aviat, i que sigui un centre de gestió pública perquè no permetrem la gestió privada, com és el cas del CAP Les Hortes. Denunciem un cop més la utilització que es fa de l’espai públic, dels carrers i dels parcs com el de Montjuïc, amb iniciatives com l’Open Camp i la gestió del castell de Montjuïc i el Poble Espanyol per empreses privades (el Poble Espanyol està en mans d’una empresa que en té la concessió fins al 2036). Tota aquesta herència la devem als governs anteriors, i no veiem gaires intencions de fer un cop de timó per intentar un canvi de rumb. Acabem fent esment del cas del PERI del Turó, ens posem al costat del veïnat que està lluitant per salvar un petit barri que no vol desaparèixer.

Modificació del PGM per la protecció del Patrimoni Històric Artístic. En principi la valorem com una mesura positiva. Estem a favor de la proposta per suprimir la disposició sobre l’ús hoteler en els edificis catalogats amb nivell B, però el PGM, en relació amb el desenvolupament actual de les ciutats, té mancances en matèria de patrimoni que conseqüències directes en els conjunts i paisatges urbans dels barris. Aquesta modificació hauria de marcar un precedent que es faci extensible cap a béns patrimonials amb altres nivells de protecció. Protegides les edificacions amb categoria BCIL (Béns Culturals d’Interès Local) B, els nivells més baixos es tornen més vulnerables a interessos privats, i per tant la problemàtica inicial pot acabar derivant en aquestes edificacions. Cal revisar el catàleg de Patrimoni Arquitectònic per evitar intervencions derivades que alterin els conjunts històrics amb usos irrespectuosos amb la vida als barris. La modificació es va aprovar amb el suport d’ERC, PSC, BeC i CUP, i els vots en contra del PP, Ciutadans i CiU.

Projecte de centralització de les competències en matèria d’expropiacions urbanístiques. L’equip de govern ens proposa ara culminar un procés de recentralització que els mateixos partits que governen van rebutjar l’any 2012 perquè implicava acabar amb un model de proximitat al territori en la gestió urbanística i de les expropiacions. Aquesta proposta és un pas enrere, perquè suposa un model de gestió centralitzada, més opaca i menys accessible. Des de la CUP sempre hem defensat un model de ciutat descentralitzat, i per això ens hi oposem. El projecte va quedar aprovat amb els vots favorables de Ciutadans, PSC i BeC, l’abstenció del PP i el rebuig de la CUP, ERC i CiU.

Modificació del PGM per a la incorporació d’habitatges dotacionals a Alts Forns, 84-86. Es tracta dels apartaments La Capa, que es van construir inicialment com a residència pública de gent gran, que és com funciona. Hi ha 44 pisos que s’hauran de remodelar. Amb aquesta mesura es regularitzaran. Ens preguntem qui ho gestionarà, però hi donem suport. Es va aprovar amb el suport de tots els grups llevat del PP.

Nomenclàtor: proposta d’assignació de de la denominació passatge Antonio Ruiz Villalba al passatge que dóna accés a l’Escola SEAT, avui sense nom; i de plaça del Moviment Obrer a la zona coneguda com plaça Firal. Tema controvertit, no per les denominacions, sinó per la manera com s’ha fet. Per això, des de la CUP ens abstenim en totes dues propostes. Expressem, això sí el nostre respecte pel Memorial SEAT, que ha lluitat durant dècades perquè el nom de Ruiz Villalba, el treballador mort a mans de la policia franquista, dintre de la fàbrica, quedés en la memòria del barri, tot un símbol de la lluita obrera. Afegim que no tenim res en contra que, on hi ha una plaça dura de disseny i una fira que dóna l’esquena al barri, el nom de Moviment Obrer recordi que hi va haver una barriada obrera i fàbriques que, per cert, no van ser-hi només durant el franquisme, sinó que als anys vint i trenta, i abans, hi va haver el Prat Vermell i altres fàbriques. Però no podem estar d’acord en la manera com es pren la decisió, sobretot perquè és un mal símptoma, i una mostra més que als consells de barri es decideixen coses que després no es fan. El problema, doncs, no és el nom, sinó com es proposa o com ja s’ha decidit. Amb el suport de tots els grups i l’abstenció de la CUP, s’assigna el nom de passatge Antonio Ruiz Villalba al passatge i es va rebutjar la proposta de plaça del Moviment Obrer, que només va tenir els vots a favor de BeC i el PSC, davant l’abstenció de la CUP i el vot en contra d’ERC, PP, CiU i Ciutadans.

Proposició/declaració del grup municipal CiU sobre l’acabament de les obres de l’Orfeó de Sants. La idea és que s’iniciï un procés participatiu amb els veïns i entitats i que l’equipament es posi a disposició del barri i s’obri el primer semestre del 2018.  Ens vam posicionar a favor perquè no té sentit que continuï sense acabar-se les obres i perquè l’edifici ja és de propietat municipal. Aprovada per tots els grups municipals, excepte pel PP que es va abstenir.

Proposició/declaració del Grup Municipal ERC que s’impulsi una Taula de Places i d’Espai Públic. Vam manifestar que ens alegràvem que no s’incloguin els cossos policials en aquesta taula, compartim la idea que les queixes de convivència són un problema recurrent en els nostres barris i que s’ha d’abordar amb imaginació i sense caure en mecanismes sancionadors i coaccionadors que poc han servit per millorar la percepció de la convivència al districte. Hi vam votar a favor, ja que crear una taula per tractar els problemes de convivència amb la participació del veïnat i les entitats, des de baix i posant al centre la mediació en contra de la confontració pot ajudar a trobar solucions més permanents i duradores. Vam aprofitar per recordar que a Barcelona tenim una norma que privatitza l’espai públic i criminalitza la pobresa. Si volem construir un nou model de ciutat inclusiva i on tothom pugui viure dignament, des de la CUP Capgirem reclamem obrir un debat a l’Ajuntament per derogar l’ordenança del civisme. La proposta va ser aprovada amb el suport de la CUP, PP, CiU i Ciutadans; i el vot en contra de BeC i PSC.

Proposició/declaració del Grup Municipal C’s sobre el seguiment de les actuacions a l’Estació d’Autobusos de Sants. La proposició, inicialment de fer una Taula, es va transaccionar i es va transformar en una sessió informativa. Hi votem a favor, aprofitem per remarcar que ADIF no acompleix mai els acords i que és un escàndol com fa anys que ocupa la plaça dels Països Catalans i la de Joan Peiró, i els voltants de l’estació de Sants, com si fossin els amos del barri. Aquesta proposició es va aprovar per unanimitat.

Proposició/declaració del Grup Municipal CUP que es retorni com més aviat millor el servei els diumenges i festius de les línies d’autobús 91 i 115. Malgrat que aviat tornarà el servei en diumenges dels busos de barri, ens trobem que aquestes línies no són considerades així, i en principi haurien d’esperar la posada en marxa de la darrera fase de la xarxa ortogonal de bus. La línia 91 uneix la Bordeta amb la Rambla, mentre que la  115 puja pel costerut carrer d’Olzinelles, arriba a la plaça de Sants i a l’estació de RENFE i, a més, totes dues línies ens permeten accedir a les connexions amb la xarxa principal de transport públic de Barcelona. La Bordeta i, especialment el nucli antic i dels voltants de l’església de Sant Medir, té un percentatge de població molt envellida que pateix unes condicions econòmiques precàries i que, des de que es va suprimir el servei d’urgències del CAP Numància, s’ha vist obligada a desplaçar-se fins al CAP Manso on només s’arriba amb la línia 91. La proposta es va aprovar per unanimitat.

Proposició/declaració del grup municipal PP que es realitzin diverses reunions i comissions referents a aspectes urbanístics del districte: un monogràfic sobre Can Vies, una comissió de seguiment de Can Batlló, un consell assessor de la muntanya de Montjuïc, el retorn del Pla d’Usos del Paral·lel, un seguiment de l’ordenació de terrasses dels carrers Blai i Blesa, etc. La proposició va quedar aprovada amb els vots de Ciutadans, ERC i CiU, l’abstenció de la CUP i els vots en contra del PSC i BeC.

El l’apartat de precs, elevem al districte aquesta demanda que ens va fer l’Assemblea Groga de Sants: que s’elabori amb la intervenció de tota comunitat educativa (mestres, alumnes i famílies), un mapa educatiu adaptat a les necessitats reals dels nostres barris. El govern ens admet el prec, tot i que manifesten no estar d’acord amb les nostres apreciacions sobre la situació de l’ensenyament al districte.

El l’apartat de preguntes, ens interessem pel desplegament de la mesura de l’eliminació del glifosat i la prova pilot als barris de la Marina. Sobre els productes fitosanitaris que encara es fan servir pertot el districte, fem constar que s’ha detectat que en alguns carrers durant el mes de juny no s’han col·locat els cartells informatius amb l’antelació adequada.

Declaracions institucionals

Finalment, es llegeixen 2 declaracions institucionals que la CUP signa i que han tingut el suport majoritari: declaració de persones non grates del Ministre de l’Interior en funcions i del Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya (ERC); declaració de suport a les persones encausades per l’organització del procés participatiu del 9N (CiU).

Enllaç al vídeo de la sessió.

La plaça del Moviment Obrer a la Marina

El Prat Vermell, de los indianos de Sants situado en La Marina 1934. (AMDS)
Porta del Prat Vermell, el nom com era coneguda la fàbrica de Bertrand i Serra. La foto és dels anys trenta, i el lloc encara es conserva, a la plaça del Nou.
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 6-7-2016: què els sembla la proposta de l’ajuntament que la plaça anomenada ara de la Porta Firal es digui del Moviment Obrer, i en aquest sentit si estan d’acord amb les queixes de les entitats veïnals de la Marina dient que no se les ha tingut en compte?

El que ens preocupa és la manera com es pren la decisió. El Nomenclàtor ha fet la proposta de noms: plaça del Moviment obrer i carrer Antoni Ruiz Villalba, però és que al consell de barri de la Marina es va decidir una altra cosa.

I això és un mal símptoma, és allò que sempre havíem duit, que els districtes de Barcelona continuen sense tenir cap atribució i que als consells de barri es decideixen coses que després no es fan.

Dit això, tot el respecte pel Memorial SEAT, que ha lluitat durant dècades perquè el nom de Ruiz Villalba, el treballador que van matar a trets els grisos, quedés en la memòria del barri, tot un símbol de la lluita obrera de les darreres dècades del franquisme.

I ja que ha sortit el tema, potser és una bona idea que, on hi ha una plaça dura de disseny i una fira que dóna l’esquena al barri, el nom de Moviment Obrer recordi que hi va haver una barriada obrera i fàbriques que, per cert, no van ser-hi només durant el franquisme, sinó que als anys vint i trenta, i abans, hi va haver el Prat Vermell i altres fàbriques. També és bo de recordar que el moviment obrer a Barcelona i en aquest barri va començar molt abans, i va ser matxacat molt abans també.

El problema, doncs, no és el nom, sinó com es proposa o com ja s’ha decidit. I comencem a prensar si els consells de barri serveixen per gaire cosa, perquè si una cosa tan senzilla com el nom d’una plaça és revocada per la Casa Gran, doncs no anem gaire bé.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:44:
Descarregar el programa

Informe de la nostra activitat al districte a partir de l’1 de juny

Tirso_Molina
Edifici al carrer Tirso de Molina, a Sants. Encara hi queda alguna veïna mentre el van buidant. La gentrificació va avançant als nostres barris.

Ja us podeu descarregar el darrer informe de l’activitat del conseller i la consellera de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Aquestes setmanes l’agenda del Districte ha acumulat la feina institucional: s’han convocat les comissions de seguiment dels barris de Sants, la Bordeta, Hostafrancs, Sants-Badal i el Poble-sec… També s’han fet els consells de barri d’Hostafrancs i de la Bordeta, i els consells sectorials de dona, gènere i LGBTI; de presidència, règim interior, seguretat i mobilitat; d’esports, de cultura i escolar. També s’ha reunit el grup de treball de memòria històrica del districte, i els de mobilitat de Bordeta­-Sants-Hostafrancs, Font de la Guatlla i Sants-Badal.

Pendents encara d’alguns consells de barri, i ja preparant el consell plenari del 17 de juliol, ens preguntem com acabaran algunes de les moltes necessitats i demandes que fan les veïnes i les entitats, i que s’exposen i es discuteixen als diferents òrgans participatius. Ens preguntem fins a quin punt arribaran a ser realment participatius, perquè el funcionament de l’Ajuntament de Barcelona continua essent tan centralitzat com sempre.

Participar als consells de barri ens permet, en tot cas, estar al costat de les persones que fan feina per millorar les coses. Reunió darrere reunió anem veient què és el que preocupa més, què és el que es vol canviar. De la Font de la Guatlla, destaquem la lluita per salvar el que queda del petit barri del Turó, un objectiu que segurament es podrà fer realitat. Una lluita de barri que s’enfronta a l’ús comercial i turístic d’un parc de Montjuïc que els darrers anys ha donat l’esquena al veïnat i que causa problemes de soroll i mobilitat als barris. Aquests problemes són compartits per altres barris com el Poble-sec, on el turisme, l’encariment del preu de l’habitatge i la utilització massiva de l’espai públic per a usos privats està expulsant les veïnes. Gentrificació i turisme: dos problemes que ja comencen a compartir altres barris del districte, com el d’Hostafrancs, on l’ús de les terrasses a Creu Coberta o els pisos turístics il·legals ha començat a posar en peu de guerra el veïnat.

I mentrestant, continuen aturant-se desnonaments a Sants-Montjuïc, algun dia més d’un; això pot ser un dels indicatius que tenim al districte barris on les persones viuen amb moltes dificultats econòmiques, aquests anys en què han crescut les desigualtats entre districtes de Barcelona.

El dret a l’habitatge i a la sanitat pública, i també a l’escola pública de qualitat, els posem com a punts bàsics al voltant dels quals anirà el nostre treball els propers mesos. El decreixement turístic, la reducció de la contaminació ambiental, aturar la privatització de la nostra sanitat… se’ns gira feina.

Agendaapartirdel1dejuny.pdf

 

Itinerari ciclista al carrer de Sants

20160629_103559
Una bona xarxa bici per tot el districte i per la ciutat, i al servei de les veïnes i els veïns, és la millor alternativa al vehicle motoritzat privat. Però calen mesures per evitar que sigui colonitzada pel turisme.
L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.

Pregunta del 30-6-2016: cal un itinerari ciclista a la calçada del carrer de Sants per alliberar les voreres de bicicletes i reduir el nombre de desplaçaments amb vehicle privat?

Les voreres les hauríem d’alliberar potser també de l’excés de terrasses i vetlladors, perquè hi ha moments en què la gent del barri gairebé no hi pot passejar. Precisament ahir va treure aquest tema l’Associació de Veïns d’Hostafrancs al consell de barri.

Dit això, cal que les bicis puguin desplaçar-se sense cap perill  per la calçada,, en un carril per on no puguin circular els vehicles motoritzats.

Fa molts molts anys que el carrer de Sants i a la Creu Coberta pateix un alt volum de trànsit, amb molta presència d’autobusos però també de vehicles privats. Les coses poden canviar i ja ha arribat l’hora que el trànsit es vagi reduint progressivament.

La implantació d’un espai per a bicis a la calçada comportaria una reducció del trànsit, i per tant tindríem una carretera amb menys soroll i un aire menys contaminat. Això va a favor de la salut de les persones, i per tant en principi tothom hi hauria d’estar d’acord.

Només afegir que a l’hora de decidir com es fa, caldrà escoltar les opinions del veïnat i les entitats, tenint en compte que el carril bici haurà d’enllaçar amb la plaça Espanya, on encara no s’ha acabat de definir com serà la reforma, i també l’especial dificultat de punts com la plaça de Sants, on actualment ja hi ha un cert desgavell.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:58:
Descarregar el programa