Les noves normes de participació ciutadana

Com valoren les noves normes de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, i en concret la seva aplicació al Districte? Creuen que són suficients? Què hi troben a faltar?

Bé, aquest nou Reglament s’està tramitant, i a la CUP encara no l’hem debatut. Cal dir que la millora de la participació i la descentralització de la política municipal van ser promeses electorals de BeC. I en principi en aquesta idea hi estem d’acord.

El que passa és que està bé canviar reglaments, però sobretot hi ha d’haver voluntat política si es vol canviar la manera de fer les coses.

No és fàcil canviar dinàmiques, però és possible. I parlem de participació, però també de la forma de presa de decisions. Fa molts anys que a Barcelona tot s’acaba decidint a la Casa Gran. I com que BeC governa amb el PSC, que no té precisament l’ADN de “nova política”, és de preveure que encara serà més difícil canviar aquestes dinàmiques.

Un dels problemes que tenim als districtes és que el poder polític està centralitzat. A més, hi ha un poder amagat dels lobbies, que coneixen molt bé la plaça Sant Jaume, que planeja per sobre de les demandes dels barris, sigui en matèria d’urbanisme, turisme, etc. Això ho hem pogut constatar les regidores i conselleres de CUP Capgirem en aquest primer mandat a l’Ajuntament de Barcelona. I, tot i que ens ho suposàvem, el que ens hem trobat ha superat les expectatives. Consorcis, empreses municipals, serveis externalitzats… tot un entramat municipal i supramunicipal (AMB, TMB…) molt complex, com fet per ser difícil de controlar.

Millorar la participació ciutadana és necessari, però cal començar per empoderar aquesta ciutadania des de baix. Els consells de barri, els òrgans municipals més propers, han de tenir caràcter decisori i vinculant (ara serveixen bàsicament per informar el veïnat del que fa la institució). I no pot ser, per exemple, que una empresa com TMB decideixi que s’ha d’eliminar una línia de bus. Això és una anomalia.

També caldria revisar el paper dels consells sectorials de districte (de sanitat, ensenyament…) o de les comissions consultives, on la major part és informativa. Sense parlar d’uns plenaris municipals que són com un mal espectacle teatral, d’on les poques veïnes i entitats que hi assisteixen van marxant perquè no aguanten les llargues sessions on només parlen els grups polítics.

Com ja hem dit algun cop, les presidències i vicepresidències dels districtes no haurien de ser assignades a dit pels grups municipals, sinó escollides pel veïnat. I aquests càrrecs haurien de viure al mateix districte, de la mateixa manera que allò més lògic és que l’alcaldessa o l’alcalde visqui a la ciutat que representa, i no en una de la comarca del costat.

Si no es fan una sèrie de canvis, l’interès per participar en espais municipals no augmentarà, per més que es parli de processos participatius i coses semblants. Estem parlant de descentralitzar poder polític a Barcelona. BeC està disposada a fer-ho? En principi, hauríem de pensar que sí, però ja ho veurem.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:35:
Descarregar l’àudio

Anuncis

El cas de Leiva 37

Com ha d’actuar el Districte i què s’ha de fer amb casos com el de Leiva 37 a Hostafrancs, en què un grup inversor ha comprat l’edifici sencer i els vol fer fora de casa?

L’administració, com acostuma a passar, va lenta i a vegades no sap o no pot aplicar ni les mínimes mesures d’emergència social. En casos de desnonament, per exemple, que podria semblar el cas de Leiva, els pisos d’emergència serien una solució temporal, però resulta que a Barcelona no n’hi ha prou, d’aquest pisos. I molt menys al mateix barri. De fet, el que calen són pisos de lloguer social als barris per pal·liar casos com aquest.

Què per què passa això? Deu ser qüestió de prioritats. Amb tants apartaments i pisos buits  a Barcelona, propietat de bancs, doncs encara no es disposa d’un cens de pisos buits. Altres ciutats ho han fet. Però a Barcelona, de moment no el tenim.

Perquè no es tracta de rebre auxili de l’Administració, que també, si cal, sinó tenir garantit l’accés a l’habitatge, i el dret a no ser expulsades de casa i del barri. Cal una regulació dels preus del lloguer, com a altres ciutats com París o Berlín. I cal una llei d’habitatge que garanteixi el dret a tenir un lloc on viure.

Això que està passant és una bogeria i ho hem d’aturar. A la xerrada de dissabte es va veure que l’hotel d’Hostafrancs és només la punta de l’iceberg del fenomen del turisme i dels pisos turístics, i ara dels pisos de luxe, fets a partir de l’expulsió de les antigues llogateres.

Moltes de nosaltres hem hagut d’aprendre una nova paraula: “gentrificació”. Hem descobert que tot el que estem patint és la nova cara del capitalisme, i que és un fenomen mundial. Ara sabem que un barri gentrificat vol dir que es va omplint de nous veïns, turistes o no, que fan fora el veïnat de tota la vida. Simplement perquè tenen més diners.

El cas del carrer Leiva és per treure’s el barret. A l’escala hi viu gent en diferents situacions, i han decidit unir-se, autoorganitzar-se i lluitar plegades. Són un model d’ajut mutu. Com va dir una veïna de Leiva dissabte, no estan disposades a marxar sense fer soroll i plantar cara a la injustícia.

Desgraciadament, el cas de Leiva 37 no és el primer ni l’últim ni a Barcelona, ni al districte. Fa temps que està passant a barris veïns com el Poble-Sec, el Raval o Sant Antoni.

Hem arribat a un punt en què fan por les millores al barri, perquè es veu a venir que pujarà el preu dels pisos. Al Poble-sec, la remodelació de la plaça del Setge i els voltants ha alarmat tant, que el veïnat ha demanat aturar-la i tota la xarxa associativa del barri, des dels Castellers fins l’Ateneu la Base, des de la Coordinadora d’Entitats fins a la parròquia, han consensuat un manifest per plantar cara a l’expulsió de les veïnes.

El manifest proposa 5 mesures: limitació dels preus del lloguer, renovació automàtica dels contractes, aturar els desnonaments i en tot cas que el reallotjament sigui al barri, reduir els allotjaments turístics i optar per un model de ciutat on l’habitatge no sigui un negoci.

Tornant a la vostra pregunta, aquesta és la millor resposta als problemes que estan patint els nostres barris. I això mateix s’hauria de fer a Hostafrancs i a tot Barcelona.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:50:
Descarregar l’àudio

La solució per al bus 91

Quina creuen que ha de ser la solució o alternativa que s’ha de donar al veïnat de la Bordeta, que demana el manteniment del bus 91?

La solució? Doncs que no l’eliminin. El bus de la Bordeta fa molta falta per anar cap al centre i arribar al CAP de Manso.

No pot ser que la nova xarxa de busos impliqui eliminar el 91. Aquesta xarxa pot ser molt moderna, però no està pensada per a les característiques d’alguns barris, ni per a les necessitats de les persones que hi viuen.

TMB, que curiós, sempre esgrimeix com a argument els criteris d’optimització. Exactament el mateix que passa amb els CAP o els especialistes, quan s’eliminen serveis de sanitat. A veure, el transport públic i la sanitat són en primer lloc això, serveis públics. I els criteris han de ser, davant de tot, els de servir les persones. Si no és així, que s’ho facin mirar.

De moment, el 91 ja hauria d’estar funcionant en diumenge. Que és així com es va quedar al plenari de districte del mes de juliol. La cosa és doblement greu, perquè les usuàries del 91 es van quedar sense bus els festius perquè TMB va reduir costos. La mateixa TMB que assigna als seus directius sous estratosfèrics. Això és indignant.

I també és indignant que l’única resposta que es va donar a les veïnes al darrer consell de barri de la Bordeta, quan reclamaven “per favor” que no suprimissin la línia, va ser que TMB aniria a explicar el funcionament de la nova xarxa. I punt. Aquesta va ser la resposta.

No pot ser que les veïnes de la Bordeta hagin d’anar al carrar de Sants o a la Gran Via a agafar un bus que les porti al centre. I que hagin de fer dos o tres transbords per arribar a Manso. No pot ser. Estem parlant de moltes persones grans i amb dificultat de mobilitat. Aquesta va ser la proposta de TMB quan va presentar la xarxa de bus a les Cotxeres de Sants i, sincerament, té un rerefons de menysteniment a aquest barri de la Bordeta.

Bé, com ja sabeu dilluns, i veient que no es feia cap cas a les seves demandes, el veïnat de la Bordeta va haver de tallar el trànsit del carrer Constitució. Se suposa que ja va quedant clar que el que demana i necessita el veïnat de la Bordeta és que es mantingui el servei de bus que va a Manso i que apropa al centre de la ciutat. Sense transbords. I funcionant de dilluns a diumenge.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:09:
Descarregar l’àudio

Què passa amb l’hotel d’Hostafrancs?

Fan un hotel on hi havien d’anar pisos.
Inversors expulsen de casa les veïnes…
Què està passant als nostres barris?
N’hem de parlar
 

Us convidem a a l’acte, obert a tot el veïnat, que farem dissabte 11 març a 19h al Casinet d’Hostafrancs (sala 4, 1r pis)

  • De mans de la companya Marta Sánchez, experta en patrimoni, farem una mirada al patrimoni històric d’Hostafrancs que ja hem perdut a causa del PERI.
  • La regidora M. José Lecha informarà de què estan fent els serveis jurídics de CUP Capgirem per aturar l’hotel d’Hostafrancs davant de les irregularitats.
  • Escoltarem veïnes d’Hostafrancs que estan patint un cas greu d’assetjament immobiliari.

#AturemHotelHostafrancs

#AturemHotelCreuCoberta

Juntes som més fortes. Us hi esperem!dissabte_11-petit


 

L’impacte del MWC als nostres barris

Quina valoració fa el seu grup municipal de l’impacte o els beneficis que genera el Mobile World Congress als nostres barris?

La resposta és molt senzilla: per als barris, de beneficis, cap. Al contrari, molèsties i problemes de mobilitat. Sobretot als barris propers, com als de la Marina.

Un any més, les veïnes de la Marina són les qui reben l’impacte més negatiu i han de veure com els visitants del Mobile viatgen amb metro i els col·lapsen els carrers mentre elles encara no tenen metro.

Aquest congrés, com altres grans esdeveniments d’aquesta mena, no estan pensats per deixar beneficis als barris com la Marina.

El Mobile afavoreix les grans empreses i precaritza les condicions laborals dels treballadors i les treballadores contractades. Resumint, és un símptoma més del model de Barcelona que s’impulsa des de l’Ajuntament, que no prioritza les necessitats socials de la ciutat.

Però aquesta és l’aposta que va fer l’Ajuntament de la ciutat, prioritzar el Mobile a les necessitats de les veïnes, quan Ada Colau va signar el conveni que vinculava l’arribada de la línia L9 del metro a l’aeroport i a Fira Gran Via el 2016, coincidint amb el Congrés.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:58:
Descarregar l’àudio

Informe de la nostra activitat al districte al mes de febrer

Ja us podeu descarregar l’informe del mes de febrer de l’activitat del conseller i la consellera de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Activitat institucional al Districte: consell sectorial de persones amb discapacitat; comissió consultiva de medi ambient, urbanisme i obres; lliurament de premis Sants-Montjuïc; grup de treball de memòria històrica, junta de portaveus, consell de barri de Sants-Badal, consell de cultura i comissió de seguiment d’Hostafrancs. A més, hem estat al debat d’ensenyament “Ara és Demà”.

L’urbanisme i l’habitatge ens continuen preocupant i ocupant. Els hotels van sortint com bolets i per això hem fet la roda de premsa per anunciar les mesures que com a CUP Capgirem hem pres per aturar l’hotel de Creu Coberta. El turisme i la gentrificació dels barris avancen, les veïnes ho pateixen i això s’ha d’aturar.

Ens preocupa aquest “nou” Pla Delta que anuncia ara l’Ajuntamen de BeC, perquè no creiem que aporti res de bo a la franja litoral. Fa temps que els municipis de l’entorn del delta del Llobregat, inclòs el d’Hospitalet, pateixen agressions urbanístiques.  Per això vam ser a la concentració a la porta del departament de Territori per aturar el PDU Gran Via.

La formació és molt important. Per això hem estat també a la jornada sobre el dret a l’habitatge que ha organitzat la CUP al CCCB.

I, oh, sorpresa,  hi ha problemes al CAP Numància. Tot i que es va dir des del Districte que tot estava controlat. Doncs no, mentre continuen derivant a Plató i a Sagrat Cor, s’hi ha afegit un problema nou, i és la desaparició del servei de radiologia de Numància i la sobresaturació de Manso, on ara s’ha d’anar. A la reunió informativa que es va fer al Casinet d’Hostafrancs sobre el desmantellament del CAP Numància, i com va ben dir una veïna, representants de l’ICS van anar “a fer un Juan Carlos”: van reconèixer que no havien informat les veïnes dels canvis i van prometre que no ho tornarien a fer.

Agendaapartir1defebrer.pdf