Les mesures davant l’augment del preu dels lloguers

Quines mesures creuen que es podrien prendre davant l’augment dels preus dels lloguers dels pisos als nostres barris?

Bé, com ja sabeu gairebé ja no es troben lloguers per sota dels 1.000 euros. I amb la precarietat que hi ha, i uns sous que molts cops no passen del salari mínim, podem dir que això és una tragèdia, perquè no hi ha habitatge públic de lloguer assequible.

Aquí, l’habitatge ha passat de ser un dret a convertir-se en mercaderia. Els pisos de lloguer són un objectiu de fons voltor i promotors de pisos de luxe. Un exemple el tenim a Leiva 37, i es van descobrint a Barcelona altres casos de finques senceres on ja no es renoven lloguers i, quan els pisos estiguin arreglats, els preus seran astronòmics.

Per descomptat que cal combatre l’especulació dels pisos turístics i buscar fórmules reguladores del lloguer, però el que cal ara a Barcelona són pisos de lloguer social. Amb els que hi ha, no n’hi ha ni per començar: l’Ajuntament no dóna l’abast per resoldre totes les situacions d’emergència, com són els casos de desnonament.

Al nostre districte, les noves promocions d’habitatge de lloguer a la Marina no són gaire solució, perquè el problema continuarà al Poble-sec, a Hostafrancs o a altres barris. I si no s’hi posen mesures de regulació, hi ha risc que els pisos del Prat Vermell siguin inassolibles per a la gent de l’entorn i es produeixi un procés de gentrificació.

Una cosa que sí que pot fer l’Ajuntament és mobilitzar els habitatges buits que hi ha a la ciutat. A Barcelona es calcula que n’hi ha de 50.000 a 80.000, la majoria pertanyents a grans tenidors i a entitats financeres que, recordem-ho, van ser rescatades amb diner públic.

A aquestes alçades, l’Ajuntament de Barcelona ja hauria de disposar d’un cens de pisos i edificis buits. Això és possible i és urgent. S’hauria de posar les piles i seguir l’exemple de ciutats com Sabadell, que té molt clares les seves polítiques d’habitatge.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:05:
Descarregar l’àudio

Anuncis

Els venedors ambulants a la Font Màgica

gar l’àudio 

Quines mesures ha de prendre el Districte en relació amb les queixes de veïns de Font de la Guatlla sobre la massificació de venedors ambulants a Maria Cristina i a la Font Màgica?

Doncs d’entrada, dir que és curiós que pregunteu sobre això. Perquè als consells de barri i a les comissions de seguiment de Font de la Guatlla del que més es queixen les veïnes, constantment i des de fa molt de temps, no és dels venedors ambulants sinó de l’elevat volum de la música i de les molèsties produïdes per les activitats musicals i de tot tipus d’esdeveniments a la muntanya de Montjuïc, i en concret del Poble Espanyol i de l’avinguda Maria Cristina. Activitats, cal dir, moltes d’elles, organitzades per promotors privats.

Dit això, i en relació a la vostra pregunta en concret, doncs el que està passant a les fonts de Montjuïc i a l’avinguda Maria Cristina és com la fotografia del que està passant a tot Barcelona. D’una banda, hi ha col·lectius que viuen o malviuen en aquesta ciutat com poden. De l’altra, hi ha grans masses de turistes disposats a consumir i a comprar, des d’unes ulleres fins a una samarreta del Barça. Són dos fenòmens que no hauríem de deslligar.

Què és més preocupant? Els venedors ambulants, que s’estan guanyant la vida com poden, o la massificació turística que tenim als nostres espais urbans?

En una societat com actual, on les desigualtats creixen i les persones immigrades són una de les baules més febles de la comunitat, el que és clar és que en el cas dels venedors ambulants la repressió no és el camí. I aquest no és un tema de districte sinó de tota la ciutat.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:55:
Descarregar l’àudio

La compra del Molino per l’Ajuntament

Com veuen la compra del Molino per part de l’Ajuntament?

Això ve de la proposta que va fer CiU a la darrera Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament, de posar en marxa un pla integral del Paral·lel. I dintre d’aquest pla hi ha, entre altres coses, la idea de la compra del Molino.

Val a dir que la proposició es va aprovar amb els vots d’ERC, C’s i PP i les abstencions de BeC i PSC. Només hi vam votar en contra la CUP.

Nosaltres hi vam votar en contra perquè pensem que es tracta de tornar a activar el mateix Pla Paral·lel que va tirar endavant el Govern de CiU sense tenir en compte el veïnat del Poble-sec, i que el govern de BeC va aturar per parlar-ho amb les veïnes. Sorprenentment, ara s’han abstingut i han deixat passar aquesta proposta. Bé, ja veurem com s’ho prenen els barris afectats, però de moment plataformes i col·lectius com Som Paral·lel i Recuperem l’Arnau s’oposen a la renovació de l’antic Pla Paral·lel. I compartim el que diuen que la compra del Molino seria el rescat amb diners públics d’un negoci privat, un negoci que es va desenvolupar d’esquena al barri del Poble-sec i que va ser el principal promotor de l’antic Pla Paral·lel.

Estem d’acord que el Paral·lel com a eix vial necessita un pla integral d’intervenció, però el punt de partida no pot ser el mateix de l’anterior.

Darrere de tot això, es percep una dèria de convertir el Paral·lel en un bulevard teatral, a costa de diners públics i amb empreses privades teatrals molt interessades a rebre tots els beneficis d’una remodelació integral.

Pel que fa a la vostra pregunta en concret, doncs, la nostra resposta és que no estem d’acord en l’adquisició del Molino per part de l’Ajuntament, perquè creiem que comprar teatres, com en aquest cas el Molino, simplement perquè són teatres, sense tenir un autèntic projecte d’arts escèniques no només per a la ciutat sinó per als barris, seria hipotecar el pressupost municipal en cultura a costa de la cultura de popular i de proximitat.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:50: Descarregar l’àudio

La sentència sobre les terrasses del carrer Blai

El sonòmetre del carrer Blai, instal·lat en un lloc sense terrasses i al costat d’una farmàcia.

Què opinen sobre la sentència que declara il·legal la reducció horària de les terrasses dels carrers Blai i Blesa, i quines mesures creuen que ha de prendre el Districte

Últimament, ja ens hem anat acostumant a sentències que no són justes… El Districte ho sap, que aquesta sentència és una barbaritat, i com a primera mesura, l’ha de recórrer. És important que ho facin, perquè mentre no hi hagi sentència ferma l’horari de tancament de les terrasses no s’ampliarà.

Es parla d’equilibri entre restauradors i veïnes, però sempre surt perdent el veïnat. Els carrers i les places s’han convertit en espais per treure’n rendiment econòmic.

Això és una bogeria i s’ha de revisar. Alguns restauradors (evidentment, cal diferenciar entre els bars i restaurants que respecten el barri i els que no) es creuen amb el dret de treure tots els beneficis que poden. I els és igual el dret de la gent que viu al barri.

Això és molt greu perquè acaba repercutint en la salut de les persones. És, parlant clar i català, violència contra el veïnat.

Al procés participatiu per regular les terrases de Blai i Blesa hi van participar entitats, veïns i veïnes afectades i tots els bars i restaurants que ho van voler.

El veïnat va acceptar la proposta de reduir 1 hora el tancament de les terrasses, i a canvi va deixar altres reivindicacions. Però alguns empresaris van crear l’Associació de Bars i Restaurants dels Carrers Blai i Blesa, van presentar recurs a tot el que s’havia acordat i van menysprear tots els acords que s’havien fet. Les veïnes del Poble-sec consideren que aquests restauradors els han declarat la guerra. I tenen raó.

L’Ajuntament s’ha de posar les piles i defensar les veïnes. Hauria de fer un estudi sobre l’impacte en la salut de les terrasses. I cal que facin sonometries ben fetes: el sonòmetre del carrer Blai, per exemple, està en un dels pocs trams del carrer on no hi ha terrasses… i al costat d’una farmàcia. I tampoc no pot ser que les mesures acústiques recullin dades de mitjana de les 11 de la nit a les 7 del matí, quan per valorar l’impacte de soroll caldria tenir dades de les 11 a la una.

Treure el trànsit va ser una reivindicació del veïnat, que en cap cas s’hagués pogut imaginar el que ha passat. Abans al carrer Blai s’hi feien diades castelleres, la fira d’entitats i altres festes del barri. Hauria de tornar ser com abans. Perquè el carrer és del barri, no dels restauradors.

El cas del carrer Blai ha alertat altres barris, i ara sabem que això pot passar a tot arreu. En tenim un exemple a la plaça d’Osca. Això no pot continuar passant, ni al carrer Blai ni enlloc.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:30:
Descarregar l’àudio

Informe de la nostra activitat al districte al mes de març

Ja us podeu descarregar l’informe del mes de març de l’activitat del conseller i la consellera de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Feina institucional: aquest mes hem estat al consell plenari de districte, a l’audiència pública, al consell sectorial d’economia, i als consells de barri d’Hostafrancs i de la Marina.

Ja feia temps que ho dèiem, i ara anem veient que, malgrat el PEUAT, els nostres barris van cedint espai al negoci del turisme. Ja s’està patint al Poble-sec. I ja anem constatant que Hostafrancs ja és un altre barri afectat per la quantitat de places d’apartaments i d’hotels. Per buscar-ne mesures hem organitzat un acte sobre l’hotel que estan construint a Creu Coberta.

I no només és el turisme: l’especulació immobiliària ha esclatat i grups inversors estan comprant edificis sencers per convertint els pisos en apartaments de luxe i fent fora es veïnes. Com és el cas de Leiva 37 i d’alguns altres. La lluita de la gent de Leiva, unida i reivindicant amb alegria, és un exemple i un model a seguir.

Com sempre, estem amb les veïnes que es van organitzant, van fent xarxa i comencen a plantar-se contra la gentrificació i pel dret a l’habitatge: hem anat a la trobada veïnal per l’habitatge a la plaça del Setge del 1714, i som al costat dels col·lectius del Poble-sec que es defensen de la sentència sobre l’horari de les terrasses del carrer Blai.

També continuem al costat del veïnat de la Bordeta, que continua sense tenir bus 91 en caps de setmana, i ha sortit al carrer per salvar la línia dels plans de TMB, que vol eliminar-la sense tenir en compte les demandes ni les necessitats de la gent.

Agendaapartir1demarç.pdf