Els resultats del darrer baròmetre municipal

Com valoren els resultats del darrer baròmetre municipal, pel que fa al Govern i per als resultats del seu grup, i que una de les principals preocupacions a Sants sigui el turisme?

Segons aquest baròmetre, si demà hi hagués eleccions, BeC tornaria a guanyar. Però és que les eleccions no són demà, i en dos anys poden passar moltes coses.

Com a grup municipal, els resultats que ens dóna el Baròmetre no ens neguitegen. No som perfectes, però del que no se’ns pot acusar és de posicionaments i funcionaments que no són coherents amb allò que la CUP Capgirem va dir al seu programa electoral.

BeC es va presentar les eleccions com una força del canvi, prometia un altre model de ciutat i criticava les “castes”. I ara el seu soci al Govern és el PSC, un dels principals creadors del model de turisme i de ciutat que patim. No calia el Baròmetre per saber que els barris s’estan convertint en parcs temàtics. El PEUAT ha arribat tard i s’ha quedat curt. Nosaltres ja ho vam avisar. És clar, que el turisme és una preocupació molt gran.

Com la CUP, fa dos anys BeC va entrar a Barcelona per primer cop. Es van trobar, com la CUP, un Ajuntament amb un engranatge institucional i unes maneres de fer viciades, des del centralisme de la Casa Gran fins al paper dels lobbies. La realitat és més dura del que pensàvem. Però a BeC no li venia de nou, perquè els seus amics d’ICV la coneixien molt bé.

De moment el Govern de BEC/PSC promet molt, però ja veurem com acabarà tot d’aquí dos anys, i quina serà l’opinió de la gent d’aquest Govern municipal. Perquè després de dos anys de govern, als barris continuen havent-hi molts temes per resoldre: processos participatius que s’allarguen en el temps, plans d’equipaments pendents, unes normes de participació que no sabem per què acabaran servint…

L’Ajuntament no ho pot resoldre tot, però no s’hi val que passin sempre la pilota a altres administracions. Per exemple, la gestió de l’emergència habitacional no l’estan fent com caldria: la taula d’habitatge de Barcelona no inclou les persones que viuen en un lloc sense cèl·lula d’habitabilitat, com és el cas del darrer desnonament al barri.

Un altre tema és com han presentat la xarxa ortogonal de busos, sense atendre les necessitats de la gent, perquè si no arriba a ser per les mobilitzacions que s’han fet a la Marina i a la Bordeta, s’haguessin suprimit les línies 91 i 37. Al Poble-sec i a la Font de la Guatlla, on han fet menys soroll, segurament no tindran tanta sort amb les seves línies de bus. Amb tema de mobilitat, BeC segueix les indicacions de TMB, que amb la seva prepotència té la responsabilitat de provocar una vaga al metro de Barcelona que patim la gent que agafem el metro i les persones que hi treballen, no pas els directius de TMB.

Per això i per altres coses, veurem com acaba el mandat de BeC. Tristament, podrien acabar decebent moltes de les persones que els van votar. I també tristament, podrien acabar essent responsables d’haver desmobilitzat el carrer. Com va passar amb els primers governs d’esquerres de després del franquisme. La història es repeteix.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:20:

Descarregar l’àudio

Anuncis

El pla d’equipaments del Poble-sec

L’edifici buit de les Tres Xemeneies: 30.000 m2 desaprofitats en un barri faltat d’equipaments.

Quins són els equipaments que s’haurien d’incloure prioritàriament al Pla Equipaments del Poble-sec?

Nosaltres coincidim en l’apreciació d’entitats i veïnat sobre el ritme d’elaboració del pla. S’està allargant massa en el temps, i tampoc no entenem que s’hagi encarregat la diagnosi a una empresa privada, que a més no coneix el barri.

Aquesta empresa ha inclòs La Bàscula com a espai jove del Poble-sec, i els equipaments esportius de Montjuïc com si fossin del barri, tot i que costa molt d’arribar-hi, i els seus preus no estan a l’abast del veïnat.

Pel que fa al procés participatiu, es va trobar a faltar que el grup promotor del pla d’equipaments (format per entitats i veïns i veïnes) hagués parlat a la sessió de participació que s’ha fet. Perquè qui millor coneix el barri són les seves entitats i les persones que hi viuen.

Dit això, primer cal fer servir els espais infrautilizats o buits abans de construir-ne de nous. Hi ha tres espais ben concrets: l’antic Palau Municipal d’Esports, el Palau de la Premsa i l’edifici de les Tres Xemeneies. Els dos primers són de propietat municipal.

El Palau d’Esports i la Casa de la Premsa dinamitzar el barri i fins i tot normalitzar l’ús del parc per a l’ús de les veïnes. Recordem que ja en aquesta mateixa zona hi ha l’Institut del Teatre i l’escola Forestier. També és important rehabilitar l’escola Verdaguer, perquè els seus patis i espais esportius poden ser emprats com a equipament obert al barri tot l’any.

D’altra banda, havent-hi un Palau d’Esports buit que podria ser un equipament esportiu per al barri, es fa estrany haver de destrossar encara més la muntanya per fer una zona poliesportiva a la Satalia. Aquest és un projecte que convindria revisar.

Pel que fa a l’edifici de les Tres Xemeneies, que estigui buit durant tant de temps està contribuint a la degradació d’aquest espai.

D’entre les coses que manquen, una de les més necessàries en aquest moment és una oficina d’habitatge al barri. Però també fa falta habitatges social, espais per a infants, una residència de gent gran… Sense oblidar-nos d’un local per a Castellers del Poble-sec. Hi ha una llarga llista.

Per això, perquè al Poble-sec hi ha moltes mancances, cal posar fil a l’agulla perquè de moment tot està a l’aire. I hi ha coses que no poden esperar més.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)</h6

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:50:
Descarregar l’àudio

El pla d’usos del Triangle de Sants-Hostafrancs

Quina es l’opinió del seu grup municipal del pla d’usos del Triangle de Sants-Hostafrancs?

Aquest pla d’usos no és la solució meravellosa, però evitarà que s’obrin més bars per la plaça d’Osca i equilibrarà una mica el creixement a la resta del “triangle”.

De tota manera, difícilment baixarà el nombre d’establiments, i segurament no resoldrà el problema de les terrasses, perquè depenen d’una altra normativa.

Sobren terrasses a la plaça d’Osca, però també a la Carretera. I potser també a Consell de Cent i al carrer Tarragona, on entre les taules i cadires i el carril bici que passa per la vorera les persones que anem a peu hem de passar per on podem.

I pel que fa a les molèsties pel soroll a la plaça d’Osca, no està clar que acabin, sobretot si les sonometries no tenen en compte les franges horàries en què més soroll hi ha. Almenys això és el que passa als carrers Blai i Blesa.

Hi ha lleis que cal canviar, per regular tot això i per impedir que els interessos dels lobbies puguin passar per davant dels del veïnat, com al carrer Blai. A veure què passarà amb la reducció d’una hora de l’horari a plaça d’Osca…

Tot i que el plantejament del pla d’usos està prou bé, s’haurà de vigilar que el problema dels bars i les terrasses no s’estengui a altres bandes. La part d’Hostafrancs entre Creu Coberta i Gran Via queda fora de protecció, i és especialment sensible a la gentrificació. Ja coneixem el cas del carrer Leiva.

Els nostres barris s’han tornat un mitjà de negoci, i la pressió del turisme hi té molt a veure.

En aquest sentit, no entenem l’aprovació al darrer consell plenari d’una rambla al carrer Vilardell, perquè si abans no s’hi fa cap regulació potenciarà que aquesta part d’Hostafrancs, en lloc de millorar per al gaudi del veïnat, segueixi el camí de Sant Antoni o el Poble-sec.

D’altra banda, caldria alguna mesura, dintre o fora del pla d’usos, per protegir el comerç realment “de barri”, i evitar que sigui substituït per franquícies.

A més dels bars, hi ha altres establiments que s’haurien de regular, com és el cas de les immobiliàries, que apareixen com bolets (es compten per dotzenes a Sants i Hostafrancs), o els supermercats de 24 hores (prioritàriament adreçats al turisme).

Ara hi ha un o dos mesos (no ho tenim clar) per a l’aprovació del pla d’usos, i per tant per fer-hi al-legacions. De manera que ara és el moment, si s’hi veuen coses que es poden millorar.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:30:
Descarregar l’àudio

La modificació del PGM dels entorns de Juan de Sada

Creuen que cal modificar el PGM dels entorns de Juan de Sada tal i com demana el veïnat de la zona?

El veïnat de la zona demana una cosa molt raonable, i ho demana a un govern municipal que se suposava que faria “nova política”. El que no es pot fer des de l’Ajuntament és donar per bo tot l’urbanisme de les etapes anteriors, sabent el model que ha regit la ciutat durant molts anys i, sobretot, quan hi ha dubtes que les coses no s’han fet bé, per dir-ho d’una manera suau.

Aquesta zona, com passa amb la del PERI d’Hostafrancs, estava afectada pel Pla General Metropolità des del 1976. I la modificació es va fer sense tenir en compte l’opinió del veïnat, que se’n va assabentar pels mitjans quan gairebé ja havia acabat el període d’al·legacions.

Crida l’atenció que durant l’etapa de l’alcalde Jordi Hereu es parlava de la cessió gratuïta d’un solar del carrer Roger propietat de l’exèrcit, però que finalment va costar més de 6 milions d’euros. I crida l’atenció també que la modificació del 2009 contempli la desaparició del carrer Fisas, on hi ha restes d’una antiga masia. Però és clar, la memòria història dels barris humils no interessa gaire a segons qui.

Però el cas de Juan de Sada en recorda d’altres de la mateixa etapa, amb el PSC governant a Barcelona i Imma Moraleda de regidora al nostre districte.

Per aquella mateixa època es va planificar i construir l’edifici del carrer Sant Antoni que es coneixia com Torre Malaia i que, tot i les sospites d’irregularitats, el cas es va arxivar. Al final la Torre Malaia va acabar essent un hotel i ara s’ha convertit en uns apartaments en mans d’uns inversors russos.

D’aquella mateixa època també és la modificació del PGM de la zona del carrer Diputació a Hostafrancs, on també “per sorpresa” ha aparegut el projecte d’un hotel a Creu Coberta. També allà es va destruir gran part de la història popular del barri.

Tornant a Juan de Sada, de moment l’Ajuntament té l’obligació d’escoltar el veïnat. I només per principis democràtics hauria de revisar una actuació municipal que es va fer a portes tancades.

Esperem que ho facin, que parlin amb les veïnes i els veïns, i que revisin la modificació del PGM. Tot i que evidentment, els gestos de “nova política” no deuen ser gaire senzills de fer després del pacte de govern de BeC amb el PSC, que és responsable i defensor d’un model de ciutat que ens ha portat on ens ha portat.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:
Descarregar l’àudio

Informe de la nostra activitat al districte al mes de maig

Familiars de la residència Mossèn Vidal al consell plenari de Sants-Montjuïc.

Ja us podeu descarregar l’informe del mes de maig de l’activitat de les conselleres de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Al maig hem estat presents, en l’àmbit institucional, a la junta de portaveus, al consell plenari i a l’audiència pública de Districte. També a les comissions consultives, al debat sobre l’arranjament dels Jardins de la Mediterrània a la Marina, a la taula de mobilitat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i a la comissió de seguiment de la Bordeta. Aquests dos anys de tasca institucional ens han permès verificar les limitacions d’aquests espais, que no han millorat gens en competències.

Fora de la institució, la realitat dels barris és el turisme creixent, l’especulació immobiliària, l’augment dels lloguers, l’expulsió dels barris de les veïnes, la gentrificació… El dret a l’habitatge marca el camí de lluites com com la de Leiva 37, Diputació 7, i de col·lectius com el Grup d’Habitatge de Sants,  Fem front al turisme, l’Assemblea de Barri de Sants o el Sindicat de Barri del Poble-sec. Per això hem estat a l’assemblea i a la manifestació per l’habitatge que s’han fet a  Sants, i continuarem estant al costat d’aquestes lluites, que no són les úniques. I no hem d’oblidar que tot sovint hi ha un intent de desnonament en algun barri del districte.

Sobre el transport, de moment, sembla que hi ha bones notícies. La reivindicació veïnal a la Bordeta ha aconseguit que se salvi el bus 91 i que funcionarà un altre cop en cap de setmana. Això sí, el recorregut no arribarà fins a la Boqueria, tal i com va aceptar-se en assemblea veïnal.

Ens continua ocupant i preocupant la situació de la sanitat pública: hem estat a la concentració pel tancament de Barnaclínic i donem la benvinguda i tot el suport a la Rebel·lió Atenció Primària als nostres centres sanitaris de referència: els CAP Bordeta Magòria, Sants, Carreras i Candi, Poble-sec i Manso.

Finalment, cal dir que la situació de la residència Mossèn Vidal encara no s’ha solucionat. i les famílies ja estan molt cansades d’esperar una resposta. El problema afecta totes les residències gestionades per l’empresa, OHL, com és el cas de l’Alchemika de Sant Martí.

Agendaapartir1demaig.pdf

 

La compra de l’edifici de Leiva 37 per l’Ajuntament

Com valoren la compra de l’edifici de Leiva 37 per part de l’Ajuntament de Barcelona?

Bé, una de les coses que han fet les veïnes i els veïns de Leiva 37, davant l’assetjament que estan patint, és demanar al Districte una solució habitacional. I la solució que ha trobat l’Ajuntament és acollir-se al dret al retracte.

En principi, ben vinguda sigui aquesta solució, perquè és un avís per a altres fons voltors que fins ara han tingut el camí lliure per anar buidant edificis sencers, una situació que segons recull un informe de la Directa s’està produint a tot Barcelona.

L’edifici, així, passaria de mans privades a públiques, i s’evitaria que el fons inversor expulsi el veïnat, no només fora del pis on viuen, sinó també del barri, o ja no hi ha pisos amb un lloguer assequible. I tenint en compte que hi ha famílies amb canalla que van a les escoles del barri, aquesta expulsió encara seria més greu.

Esperem, doncs, que acabi el neguit que estan patint aquestes famílies. Però no diguem blat si no està ben lligat, perquè de moment, i tal i com molt bé explica el Jaume de Leiva 37, l’operació encara no està tancada.

De tota manera, aquest seria un cas excepcional. Calen altres solucions per garantir el dret a l’habitatge, perquè l’Ajuntament no té capacitat per adquirir tots els edificis en situació similar, i molt menys al preu que s’haurà d’acabar adquirint aquest.

De moment, felicitats al veïnat de Leiva 37 per la lluita que estan portant. Des del primer moment s’estan defensant amb imaginació i alegria, i amb molta solidaritat. Saben que no són un cas aïllat, i que s’han convertit en un model a seguir per a altres casos similars. Ens donen exemple que la unió fa la força, i que resistir als barris ens enforteix.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:15:
Descarregar l’àudio