L’hort del Casal Cívic Magòria

Creuen que s’ha de mantenir l’actual hort del casal cívic Magòria, tal i com demanen els seus usuaris?

És cert, fa més de deu anys que al casal cívic Magòria es va començar a fer aquest hort. Aquest és un petit espai comunitari, un lloc cuidat, que en principi no sembla que hagi de ser necessari que desaparegui. Com sabem, aquest casal ocupa l’antiga estació de Magòria, que dóna nom a tota la zona, i encara que està prop de la Bordeta participa del consell de barri de Font de la Guatlla, on han fet arribar la preocupació que tenen de poder mantenir aquest petit hort veïnal.

Dit això, també és cert que la cessió a l’Ajuntament d’aquests terrenys, que pertanyien a la Generalitat, es va fer per poder-hi construir equipaments molt necessaris, entre d’altres alguns equipaments esportius molt reivindicats des de fa anys per la Taula d’Esports.

És d’esperar, doncs, que sigui possible arribar a un consens entre els interessos diferents col·lectius. Però és clar, cal que tots aquests col·lectius s’asseguin a parlar. Sembla que el Districte té previst un procés participatiu al setembre, de manera que aleshores seria el moment de decidir el futur d’aquest hort de Magòria, que ara no està del tot clar.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:35:
Descarregar l’àudio

Anuncis

La reconversió del CAP Numància en servei d’urgències


Què opinen sobre la reconversió del CAP Numància en servei d’urgències d’atenció primària durant 24h que ha aprovat la Comissió de Salut del Parlament?

Amb tots els respectes per les coses que aprova aquesta Comissió, però no es pot anunciar a so de bombo i platerets que hi tornarà a haver urgències 24 hores al CAP Numància.

Aquesta notícia ve d’una proposta de resolució que va presentar C’s al Districte de les Corts, i també a la Comissió de Salut del Parlament. Però malgrat el ressò mediàtic que pugui tenir, el cert és que cap acord que s’adopta en comissió no té calendari de compliment, ni és vinculant.

És clar que el veïnat d’Hostafrancs, Sants i altres barris del nostre districte que ara s’ha de desplaçar a Manso s’alegraria molt de tornar a tenir urgències 24h a Numància. El Servei d’Urgències d’Atenció Continuada del CAP Numància es va suprimir fa molts anys, malgrat les protestes.

Però és que a més de les urgències, també han anat a parar al CAP Manso els serveis de radiologia, que funcionaven perfectament a Numància. I les especialitats s’han derivat a la privada.

Fa temps que treballadores de Numància, el veïnat i nosaltres també, des del nostre grup municipal alertem que en aquest centre hi ha hagut i hi ha un desmantellament silenciós.

Per tant, també hem de dir que aquesta proposta de 24h d’urgències a Numància, en principi està bé però no incideix en el que realment cal per tenir uns serveis en condicions a Numància i a tots els centres sanitaris públics. És a dir, cal un canvi de model sanitari, revertir recursos derivats a la privada i recuperar la gestió directa de serveis externalitzats.

I pel que fa a les urgències, de fet s’està pendent de com es desenvoluparà el Pla Nacional d’Urgències anunciat pel conseller Comín.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:15:
Descarregar l’àudio

Informe de la nostra activitat al districte al mes de juny

Les famílies de les residències gestionades per Ingesan-Asproseat van portar la seva lluita a la plaça Sant Jaume.

Ja us podeu descarregar l’informe del mes de juny de l’activitat de les conselleres de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

Aquest mes hi ha hagut molta activitat institucional al districte. Hem anat a la presentació del pla de barris a la Marina i a la sessió participativa de remodelació dels Jardins de la Mediterrània. Hem estat als consells sectorials de cultura, de persones amb discapacitat i de salut, al consell del centre cívic de Font de la Guatlla, a les comissions consultives i  a la sessió participativa sobre el pla d’equipaments del Poble-sec. Hi ha hagut junta de portaveus per preparar el plenari del mes de juliol. També hem assistit al consell ciutadà, a les comissions de seguiment de la Marina i de Font de la Guatlla i als consells de barri de la Bordeta, del Poble-sec i de Sants-Badal. Sempre aprenent una mica més de les realitats de cada barri, i observant-hi preocupacions que es repeteixen a tot arreu: el dret a l’habitatge i la pressió del turisme.

Hem hagut de veure com una dona embarassada era desnonada a la força, amb intervenció de Mossos, i sense que des de l’Ajuntament se li donés una solució habitacional. No és un cas únic. I és vergonyós. Cada setmana hi ha algun desnonament al districte: a la Marina, al Poble-sec… Cada cop hi ha més consciència que això ho hem d’aturar i es pot aturar entre totes.

La pressió dels fons voltor per fer fora les llogateres continua planant pels barris, però ara les veïnes s’organitzen aviat: com al carrer Nou de la Rambla 128. Els inversors no tenen escrúpols, i ja s’estan donant casos al Poble-sec on volen fer fora veïnes que encara tenen un contracte de lloguer vigent. Gran feina en aquest sentit del Sindicat de Barri del Poble-sec i d’altres col·lectius, com el Grup d’habitatge de Sants.

Hem participat a la manifestació unitària pel dret a l’habitatge. I hem continuat donant suport a la lluita de les famílies de la residència Mossèn Vidal i de totes les residències afectades per la gestió d’Ingesan-Asproseat. Un altre cas vergonyós, que no s’entén que costi tant de solucionar atesa l’evidència del maltractament que estan rebent les persones ingressades.

En el camp de la sanitat pública, tot el suport al manifest de Rebel·lió Primària, al qual s’han adherit diversos CAP del districte.

Agendaapartir1dejuny.pdf

 

 

Sobre el vot de la CUP a la proposició sobre habitatge de BeC als plenaris

Davant de les recriminacions que se’ns fa des de BeC per haver-nos abstingut o votat en contra de la regulació dels preus del lloguer als darrers consells plenaris de Districte, aquí us expliquem que la decisió no la vam prendre a la babalà.

  1. BeC presenta a les juntes de portaveu de tots els districtes una declaració sobre habitatge. Des de CUP dels diferents districtes, després de considerar-ho, decidim no signar-la. A Gràcia la transaccionen, tot i que les transaccions rebaixen el to d’autocomplaença (així és com ho veiem) de l’explicació però no toquen els punts de la declaració, on insten el Govern espanyol i la Generalitat però no s’insten ells mateixos. D’altra banda, la declaració també fa referència en la part de l’”autocomplaença” al pla d’habitatge, que com a CUP vam votar en contra. Considerem que la declaració és un rentat de cara, justament als dos anys de govern municipal, per fer un balanç positiu.
  2. A Sant Andreu la declaració no va rebre suport, tampoc de la CUP. Als altres districtes ho van anar passant a proposició. Allà on la CUP es va abstenir a la proposició, va ser almenys sobre el text transaccionat. En el cas de Sants-Montjuïc no hi va haver temps de transaccionar res, perquè ho van passar a proposició tal qual cinc minuts abans del plenari. I vam votar que no. Aquest és l’acord de l’assemblea de nucli: “BEC proposa signar declaració sobre habitatge en la qual insta als governs estatal i de la Generalitat de fer alguna cosa ja que les competències no són municipals: No signarem i els recordarem que el que cal fer és Desobeir i que quina millor manera que implicant-se al Referèndum i construir junts la nova República que acabe amb aquesta problemàtica”.
  3. A la nostra intervenció al plenari de Sants-Montjuïc, després de la Regidora, vam dir que en tema d’habitatge, BeC no ho fa del tot bé: “Després de dos anys a l’Ajuntament, hem de dir que ningú no és perfecte i segur que la CUP també deu haver comès alguns errors i que podem millorar molt, però és que a vegades vostès  (i perdoni si li sap greu el to) sembla que es facin una mica massa d’autobombo, perquè no ho estan fent tan bé. O almenys, no ho estan fent tot tan bé. És clar que vostès no tenen la culpa dels desnonaments expréss o “invisibles”, però quan les persones desnonades, fins i tot quan hi ha menors implicats, estan excloses de la  Mesa d’Emergència de Barcelona, vostès no poden passar tota la culpa a les lleis catalanes o a les estatals, que també la tenen. Quan el protocol per estar a la Mesa d’Emergència exclou les persones que viuen en un lloc que no té cèdula d’habitabilitat, la responsabilitat és de l’Ajuntament. Haurien de modificar aquests protocols, i fer-ho urgentment.  El que esta passant és que moltes persones desnonades els darrers mesos s’han hagut de buscar una solució sense cap mena de suport de l’Ajuntament. Van a l’Oficina d’Habitatge i no els donen solució. I mentrestant, esperant que vagin fent el cens d’habitatges buits. Una de les coses que haguessin hagut de fer abans de res. Francament, en terreny d’habitatge fa l’efecte que vostès no estan fet servir tots els recursos que tenen, des dels pisos buits de la SAREB fins als edificis buits de propietat municipal.”
  4. El nostre no al plenari va anar acompanyar d’aquest argumentari: “Creiem que la solució no és instar altres institucions perquè facin les coses, si abans vostès no actuen realment on tenen competències i no fan un parc d’habitatge públic digne. Haurien de millorar els mecanismes de la Mesa d’Emergència social, que té moltes mancances. Hi ha persones que estan excloses de la Mesa perquè viuen en un lloc sense cèdula d’habitabilitat. Han de canviar els protocols. A més, haurien d’apostar per la República Catalana, que és una oportunitat per garantir el dret a l’habitatge.”

I com va escriure el conseller de CUP de Ciutat Vella, hi podem afegir:

“A BeC els pregunteu quantes persones hi ha a la taula d’emergència de risc d’exclusió social per desnonament a Barcelona. Els pregunteu quanta de la gent que viu al carrer voldria tenir un sostre. Després els pregunteu quants edificis buits de titularitat municipal hi ha. I els pregunteu si no els hi fa vergonya venir amb autocomplaences amb un tema tan lluny de semblar mínimament resolt. Quantes mares amb menors al seu càrrec hi ha a la cua de solució habitacional i omplint tràmits sense solució? De pas afegiu que molta més de la meitat de les persones desnonades en els darrers mesos s’han buscat la vida sense cap mena de suport. Pregunteu que vol dir “solució propia” (li diuen solució a la violència psicològica d’anar a casa d’un familiar o amic que no et vol.) ells es van inventar el concepte. i podeu recordar que la població gentrificada d’un ajuntament amb superàvit com el de barcelona se’n va a a comarques  amb menys serveis i, sovint, amb ajuntaments endeutats que no tenen ni ajudes en el transport públic o per assistir algú amb mobilitat reduïda, invalidesa en qualsevol grau, vellesa…”

I una cosa més: potser que BeC s’hauria de preguntar per què el seu Pla d’Habitatge es va aprovar gràcies al suport de C’s i Ciu… I del PSC, es clar.

La petició del Síndic de Greuges sobre la Rambla de Sants

Quines mesures creu que ha d’emprendre el Districte després de la petició del Síndic de Greuges de revisar el disseny de la Rambla de Sants i preservar la intimitat dels veïns més propers?

Tal i com diu el Síndic, ni en la fase de les obres ni en la de disseny de l’espai sembla que no es va fer res per evitar la pèrdua de la intimitat d’algunes cases. No s’entén, per exemple, que hi hagi una escala mecànica i un ascensor a tocar de l’edifici de pisos, perquè a l’altra banda on hi ha l’escola no haguessin causat tantes molèsties.

Dit això, encara que s’hagi recobert de jardins molt bonics, la realitat és que tenim un calaix de 14 m d’alçada, que en algun punt està a 2 m de les cases.

Per arribar fins aquí el barri va patir durant molts anys les obres de l’AVE, una obra faraònica que va fraccionar tot el territori, no només Sants i Barcelona. I que es va construir mentre es deixava d’invertir en Rodalies.

I cal recordar que el projecte es va aprovar quan al Govern Central hi havia el PP, a la Generalitat CiU i a l’Ajuntament el PSC, ERC i ICV. Amb la complicitat de tots els grups polítics.

A Sants, els grups polítics de l’Ajuntament ni tan sols van ser capaços de soterrar les vies, que és el mínim que s’hagués hagut de fer. Aquestes coses cal recordar-les perquè ara sembla que el calaix hagi anat a parar aquí per art de màgia.

Responent la vostra pregunta, doncs tot el que pugui fer-se des del Districte per pal·liar les molèsties als veïns (posar algun tipus d’enjardinament que aïlli, per exemple), que ho faci però que ho faci aviat.

Lamentablement, poca cosa més es podrà fer de moment.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:15:
Descarregar l’àudio