Sobre el vot de la CUP a la proposició sobre habitatge de BeC als plenaris

Davant de les recriminacions que se’ns fa des de BeC per haver-nos abstingut o votat en contra de la regulació dels preus del lloguer als darrers consells plenaris de Districte, aquí us expliquem que la decisió no la vam prendre a la babalà.

  1. BeC presenta a les juntes de portaveu de tots els districtes una declaració sobre habitatge. Des de CUP dels diferents districtes, després de considerar-ho, decidim no signar-la. A Gràcia la transaccionen, tot i que les transaccions rebaixen el to d’autocomplaença (així és com ho veiem) de l’explicació però no toquen els punts de la declaració, on insten el Govern espanyol i la Generalitat però no s’insten ells mateixos. D’altra banda, la declaració també fa referència en la part de l’”autocomplaença” al pla d’habitatge, que com a CUP vam votar en contra. Considerem que la declaració és un rentat de cara, justament als dos anys de govern municipal, per fer un balanç positiu.
  2. A Sant Andreu la declaració no va rebre suport, tampoc de la CUP. Als altres districtes ho van anar passant a proposició. Allà on la CUP es va abstenir a la proposició, va ser almenys sobre el text transaccionat. En el cas de Sants-Montjuïc no hi va haver temps de transaccionar res, perquè ho van passar a proposició tal qual cinc minuts abans del plenari. I vam votar que no. Aquest és l’acord de l’assemblea de nucli: “BEC proposa signar declaració sobre habitatge en la qual insta als governs estatal i de la Generalitat de fer alguna cosa ja que les competències no són municipals: No signarem i els recordarem que el que cal fer és Desobeir i que quina millor manera que implicant-se al Referèndum i construir junts la nova República que acabe amb aquesta problemàtica”.
  3. A la nostra intervenció al plenari de Sants-Montjuïc, després de la Regidora, vam dir que en tema d’habitatge, BeC no ho fa del tot bé: “Després de dos anys a l’Ajuntament, hem de dir que ningú no és perfecte i segur que la CUP també deu haver comès alguns errors i que podem millorar molt, però és que a vegades vostès  (i perdoni si li sap greu el to) sembla que es facin una mica massa d’autobombo, perquè no ho estan fent tan bé. O almenys, no ho estan fent tot tan bé. És clar que vostès no tenen la culpa dels desnonaments expréss o “invisibles”, però quan les persones desnonades, fins i tot quan hi ha menors implicats, estan excloses de la  Mesa d’Emergència de Barcelona, vostès no poden passar tota la culpa a les lleis catalanes o a les estatals, que també la tenen. Quan el protocol per estar a la Mesa d’Emergència exclou les persones que viuen en un lloc que no té cèdula d’habitabilitat, la responsabilitat és de l’Ajuntament. Haurien de modificar aquests protocols, i fer-ho urgentment.  El que esta passant és que moltes persones desnonades els darrers mesos s’han hagut de buscar una solució sense cap mena de suport de l’Ajuntament. Van a l’Oficina d’Habitatge i no els donen solució. I mentrestant, esperant que vagin fent el cens d’habitatges buits. Una de les coses que haguessin hagut de fer abans de res. Francament, en terreny d’habitatge fa l’efecte que vostès no estan fet servir tots els recursos que tenen, des dels pisos buits de la SAREB fins als edificis buits de propietat municipal.”
  4. El nostre no al plenari va anar acompanyar d’aquest argumentari: “Creiem que la solució no és instar altres institucions perquè facin les coses, si abans vostès no actuen realment on tenen competències i no fan un parc d’habitatge públic digne. Haurien de millorar els mecanismes de la Mesa d’Emergència social, que té moltes mancances. Hi ha persones que estan excloses de la Mesa perquè viuen en un lloc sense cèdula d’habitabilitat. Han de canviar els protocols. A més, haurien d’apostar per la República Catalana, que és una oportunitat per garantir el dret a l’habitatge.”

I com va escriure el conseller de CUP de Ciutat Vella, hi podem afegir:

“A BeC els pregunteu quantes persones hi ha a la taula d’emergència de risc d’exclusió social per desnonament a Barcelona. Els pregunteu quanta de la gent que viu al carrer voldria tenir un sostre. Després els pregunteu quants edificis buits de titularitat municipal hi ha. I els pregunteu si no els hi fa vergonya venir amb autocomplaences amb un tema tan lluny de semblar mínimament resolt. Quantes mares amb menors al seu càrrec hi ha a la cua de solució habitacional i omplint tràmits sense solució? De pas afegiu que molta més de la meitat de les persones desnonades en els darrers mesos s’han buscat la vida sense cap mena de suport. Pregunteu que vol dir “solució propia” (li diuen solució a la violència psicològica d’anar a casa d’un familiar o amic que no et vol.) ells es van inventar el concepte. i podeu recordar que la població gentrificada d’un ajuntament amb superàvit com el de barcelona se’n va a a comarques  amb menys serveis i, sovint, amb ajuntaments endeutats que no tenen ni ajudes en el transport públic o per assistir algú amb mobilitat reduïda, invalidesa en qualsevol grau, vellesa…”

I una cosa més: potser que BeC s’hauria de preguntar per què el seu Pla d’Habitatge es va aprovar gràcies al suport de C’s i Ciu… I del PSC, es clar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s