Plenari ordinari de districte del dia 4 d’octubre de 2018

Participar en aquest plenari ordinari ens ha tornat a donar la possibilitat de posar a l’agenda política temes candents als nostres barris, i també al país, com la qüestió de l’habitatge (desnonaments, infrahabitatges…) i tota la problemàtica de les persones nouvingudes (desprotecció, precarietat, xenofòbia…). Assumptes que des de la política local i municipal s’haurien d’abordar de forma serena però concisa, eficient i pública.

L’habitatge és un dret fonamental que sovint es vulnera a Barcelona i les nostres veïnades ho pateixen molt de prop. Volem aprofitar aquest altaveu per posar al centre el dret a l’habitatge. En aquest sentit, al plenari de juny del 2017 es va aprovar la nostra proposició per obrir una Oficina de l’Habitatge al Poble-Sec; així, exigim la seva immediata obertura i poder dotar el veïnat de recursos que facilitin una vida més digna. En la mateixa línia, també creiem fonamental la generació de protocols que garanteixin i millorin la comunicació de les companyes del SIPHO (Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació) amb les plataformes populars contra els desnonaments. Sovint són aquestes darreres les que acaben aturant quan les alternatives habitacionals no han estat garantides o s’estan vulnerant drets per la manca d’intervenció de serveis socials. Un gran reconeixement a les plataformes per l’habitatge, els nostres barris són més dignes per què vosaltres els feu més vivibles.

En matèria d’habitatge també hem presentat una pregunta vinculada al projecte dels pisos rusc al número 114 del carrer Constitució. Aquest projecte es regeix per criteris d’infrahabilitat i esdevé una solució infame per aquelles persones que queden fora de l’accés a l’habitatge per la bombolla especulativa en el lloguer de la ciutat. Darrera aquest projecte hi ha un model de negoci que comercialitza drets fonamentals aprofitant la precarietat. I això no ho volem als nostres barris, com tampoc a la ciutat. En aquest sentit, ens unim als esforços que l’Ajuntament assegura que farà així com a la disposició del veïnat al nostre barri per frenar la realització d’aquest projecte.

A la ciutat de Barcelona hem aconseguit fer realitat la mesura del 30% i del tanteig i retracte. Ara la nostra voluntat és abordar la realitat del gruix de població que està treballant i sobrevivint a la ciutat, cotitzant i cobrant un salari precari (el mínim interprofessional és la norma i no l’acompliment dels convenis col·lectius) i que no reuneixen les característiques d’exigència per accedir a un habitatge a la ciutat degut a a inflació dels lloguers. Volem fer front al gruix de contractes que es rescindeixen per no poder afrontar les pujades. Per tot això, volem lluitar per una regulació efectiva dels preus de lloguer que faciliti l’accés a la vivenda per tota la ciutadania.

La crispació, els dubtes i la impotència que s’han viscut als nostres barris vinculats a la complexa situació dels menors estrangers no acompanyats (MENA) ens va activar per fer seguiment i una tasca de recerca sobre aquest tema. A banda d’assistir a l’accidentada reunió que es va donar al Districte al respecte de l’obertura sense treball previ amb el teixit veïnal i associatiu del barri del centre de cribatge de menors a Hostafrancs, a l’antiga escola Sant Vincenç de Paül, vàrem mantenir diferents reunions i trobades amb associacions de veïnades i veïnats, diferents plataformes que treballen en temes de migració i entitats sensibles a la interculturalitat i a la infància. Hem procurat entendre diferents enfocaments, problemàtiques i punts de vista tot escoltant de forma humil i sense qüestionar les vivències.

També ens hem trobat amb la regidora d’Afers Socials de la nostra candidatura, Maria Rovira, un dels nostres representants al Parlament, Vidal Aragonés, i diversos representants sindicals de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA). Amb aquestes ja havíem treballat prèviament, concretament quan vàrem donar suport a la denúncia de la CGT per la vulneració de drets de la infància i del marc fundacional de la DGAIA. N’Hem tret una sensació de desbordament pel desmantellament i la privatització del servei i ha quedat palesa la manca de voluntat política del Govern de la Generalitat per canviar aquesta situació. Cap dels acords aprovats per les comissions de govern per revertir la situació no s’estan complint. Així no mos sorprèn que a dia d’avui amb la crisi migratòria veiem un servei totalment desbordat, amb manca de personal, fons i infraestructures adequades. I una incapacitat per coordinar-se amb l’administració municipal i permetre intervenir a les seves treballadores i recursos disponibles.

En aquest context de precarietat on les veïnades viuen vulneració dels seus propis drets laborals i habitacionals és senzill que aparegui un sentiment de por cap a la persona nou vinguda i que arreli un discurs de rebuig xenòfob, hem apostat fort per una feina veïnal, de teixit social i vinculant. D’aquí la nostra proposició de convocar una Sectorial de Interculturalitat on hi siguin convocades totes les associacions i entitats que han mostrat el seu interès així com d’altres que de ben segur ens hem deixat d’anomenar, amb l’objectiu de fer un mapeig de serveis i iniciatives privades del teixit veïnal i associatiu que permetrien la integració de les persones nou vingudes, així com una tasca de sensibilització i de prevenció del discurs xenòfob.

Finalment, volem compartir que al nostre temps d’intervenció política de resposta a la regidora hem volgut enllaçar aquest discurs xenòfob cap a la immigració amb el que s’està naturalitzant des dels sectors ultres espanyolistes, protofeixistes i feixistes: hem viscut agressions als nostres barris que condemnam fermament. Encoratjam i reivindicam un govern municipal capaç d’erradicar les manifestacions i concentracions que destil·len un discurs d’odi i que ja han mostrat sobradament que són composades per individus perillosos. El feixisme se l’ha de combatre amb totes les eines i la institucional no n’és exempta, per què es tracta d’una responsabilitat pública i que cal que les administracions prenguin més partit.

Anuncis

Crònica del plenari del 5 de juliol

Des d’una lògica de posar al centre de forma permanent i transversal les cures, la crònica d’aquest plenari com a grup municipal distarà d’una valoració tècnica o l’enumeració de les nostres propostes, si no que donarem visibilitat a allò amb el que volem treballar de forma substancial.

públicaD’un valor incalculable, ha estat (per fi) tenir a les mans un informe sobre l’educació al districte per al curs vinent,  la llàstima és la manca de desglossament sense el qual es fa difícil saber quantes places de pública, concertada i privada tenim al districte. Però, l’aparició de cartells que convocaven a famílies sense plaça a la pública deixa palès que al districte hi ha un neguit en aquest sentit. El districte ha confirmat que cap família s’ha quedat sense plaça pública i només menys d’una vintena no han pogut optar a la seva primera opció. Haurem d’estar al cas i fer un bon seguiment de la pública, ja que es preveu un fort creixement  amb l’augment del parc de vivendes previst a Magòria i Can Batlló. És un gust veure la gran implicació de tots els centres en la gestió de les diverses problemàtiques de la infància i la joventut, la col·laboració activa amb entitats esportives, de lleure, de creació cultural, artístiques, d’acompanyament en casos d’alta complexitat i abandó escolar. Una llàstima, però, al nostre parer que no es donin des de les institucions el mateix pes a quelcom que hauria de ser transversal a l’educació, igual que totes aquestes opcions, com l’educació emocional i efactivo-sexual. Ens decep que aquesta màxima del moviment feminista reivindicat des de fa dècades com a la única eina per generar consciència, i la millor tasca de prevenció de violència masclista no es reculli dins d’un informe de l’estat de l’educació al districte. No hauria d’esdevenir quelcom sectorial de feminismes, sinó que pensam que un programa destinat a integrar aquestes metodologies de treball i gestió emocional a la infància per garantir persones adultes sanes hauria de penjar del que és educació, per no destriar-ho mai més.

subhastaL’aprovació de l’informe preceptiu de la Modificació de l’Àrea de “Tanteig i Retracte” així com la d’Obtenció d’Habitatge de Protecció Pública al sòl urbà consolidat de Barcelona, ha estat una oportunitat per poder oferir el nostre espai i coneixement institucional directament als diferents col·lectius d’habitatge del districte. Amb la confiança que confereix treballar entre iguals al carrer, lluitant per un dret fonamental, hem compartit neguits i també hem compartit conclusions pel que fa al desastre en que es pot traduir el desenvolupament d’aquest normativa sense una moratòria. Sabem del cert que les oficines d’urbanisme deuen treure fum amb els certificats expedits i llicències amb les comunicacions d’obres horitzontals… i això és el que hem traslladat al plenari. Ens cal una regulació i mesures per aconseguir un parc d’habitatge social, però la prioritat hauria de ser pública i acompanyada de mesures que garantissin que es poguessin assolir objectius com una moratòria.

cami de la cadenaAquesta mateixa preocupació ens ha portat a voler saber quina problemàtica havien tingut les veïnades que configuren el projecte de l’horta alliberada amb l’arribada d’un suposat inversor. No volem que els projectes arrelats al territori, que a més encarnen una demandes de zona verda i equipament a una part del barri densament poblada, desapareguin sota lògiques especulatives que tenen sentit de ser sota aquesta marca Barcelona. També ens ha mogut a voler saber com s’ha gestionat la reubicació d’aquelles persones sense dret a reallotjament del camí de la cadena o com es pensa evitar que la reallotjada, acabi essent desnonada per impagament d’un lloguer inasumible per algú que abans no en pagava.

pride-828056_1920Hem volgut aprofitar aquest plenari i l’escletxa institucional que ocupam, així com les data en la qual s’ha produït el plenari, just després de les mobilitzacions i celebracions del “Pride”, per a fer quelcom que passi del plànol simbòlic al real i pràctic. Hem canviat els “brindis al sol” per objectius concrets: serveis i vestuaris segurs per al col·lectiu trans als edificis de titularitat pública. Prou retolacions binàries, prou urinaris de peu, prou espais on hagis d’explicar com ets, te sents o te socialitzes que condicionen la salut de les persones trans. Serveis neutres i vestuaris segurs per als col·lectius LGTBIQ són espais segurs per a totes les persones. Aquesta proposició l’hem presentada a 3 districtes més, i l’hem transaccionat amb el govern i amb la regidoria de feminismes i LGTBIQ, esdevenint una proposta de ciutat amb compromís d’implementació municipal. Cal una feina de conscienciació i difusió intensa i profunda per capgirar la concepció d’ús de l’espai majoritària, però això no és un argument per endarrerir aquesta mesura, si no quelcom que l’ha d’acompanyar. Prou paternalisme cap a les dones, en tant s’al·lega que es poden sentir insegures i patir més agressions. A d’altres països, existeixen aquestes mesures i estudis de valoració des de fa temps i per desgràcia les xifres d’agressions no han canviat per què afortunadament en aquest tipus d’instal·lacions, és més difícil que es generin. Quedi clar que des del feminisme entenem que la lluita per la seguretat i reivindicacions del col·lectiu LGTBIQ forma part i és la nostra lluita.

Plenari de Maig al Districte

Hem encarat el plenari de primavera treien a la palestra política temes que consideram de vital importància al nostre districte. L’escola pública, la memòria històrica i el patrimoni obrer dels barris, les intervencions policials, així com la defensa dels drets i llibertats d’expressió han estat les vessants que hem abordat. Podeu veure el seguiment del plenari, proposicions, precs, i preguntes al plenari que vam fer al nostre perfil de twiter @cupsants.

01A banda de la sensació d’èxit que podem sentir pel bon port al que han arribat totes les propostes presentades, ens sentim molt afortunades d’haver pogut comptar amb un temps de treball i coneixement de l’AMPA de Cal Maiol. No es tracta de fer falses associacions, apoderar-mos o capitalitzar cap lluita, si no de posar al centre i en valor la tasca ingent que fan les famílies, apostant per la pública a un barri on era molt complicada. Al seu manifest presenten xifres i necessitats de les que poc coneixíem. L’obertura de mires i l’humiliat amb que s’han reunit i demanat audiència amb totes les forces polítiques per aprofitar tota oportunitat evidencia, a banda de poc partidisme, una capacitat organitzativa i de gestió del temps i del projecte col·lectiu que cal felicitar i reconèixer. Tot i ser pares i mares que eduquen i crien infants en edats molt dependents han trobat les formules. Celebram molt sincerament haver descobert aquesta capacitat, la possibilitat d’aprendre juntes i que finalment poguessin fer escoltar la seva pròpia veu al plenari.02

Seguint amb l’aposta i el treball de l’educació pública al districte, que tampoc realitzam en solitari al barri ja que comptam amb nombroses AMPA i AFA actives, així com amb l’assemblea groga de Sants, ens vam reunir amb la direcció de l’IES Consell de Cent. Decidir el sentit d’un vot implica, al nostre parer, conèixer de primera mà quina és la problemàtica i que hi podem fer. Hem copsat l’evolució de la relació del Centre amb els governs de ciutat dels darrers 8 anys i les carències que han derivat de la seva inoperància en alguns aspectes. Ara sabem en quina direcció remar per seguir eixugant les mancances que encara té el Centre i apostarem per construir totes les sinergies possibles per aconseguir-ho.

Pregunta Maig MarinaEns queden coses al tinter i pendents, òbviament, com fer un millor seguiment de les necessitats de les veïnades de la Colònia Bausilli. Així mateix, però, hem comptat amb el suport del Sindicat de Llogateres per entendre qualcunes circumstàncies concretes i frissam de trobar-mos amb les veïnades. Segur que trobam fórmules per donar-lis suport en la seva lluita i anar evitant que les veïnades hagin de marxar dels nostres barris.

prec violència mossos poble sec maig 2018Entenent el context de crisi i repressió nacional, però també el del model de ciutat i de barris, no hem volgut perdre l’oportunitat per fer-la visible i forçar recolzaments de governs i partits. Visualitzar el suport del districte a l’acció política i reivindicativa no-violenta dels CDR l’entenem com un compromís de proximitat davant la criminalització, les citacions, les multes i de més situacions que vivim als nostres barris, però també com eina per fer xarxa entre municipis. L’estratègia antirepressiva compartida i la solidaritat que estam aixecant té un gran valor per al projecte de república que volem,  i pel treball social que feim tot construint-la. Hi ha però, d’altres violències institucionals que també suporten les nostres veïnades i que volíem denunciar. No estam disposades a naturalitzar la violència policial i menys en un context de desnonament amb menors i per fer front a veïnades mobilitzades per tal d’evitar-lo. Exigim que aquest escenari no es reprodueixi i volem depurar responsabilitats, al igual que el govern de ciutat que ja ha encetat el periple burocràtic per obtenir-les.

Vam usar el temps d’intervenció a l’informe de la regidora per fer visible més temes i emergències. Vam mostrar la nostra indignació i rebuig als atacs realitzats per un grup de feixistes organitzats i semi-armats contra símbols de llibertat d’expressió al nostre barri, tot retractant aquells grups polítics que no ho havien fet. L’habitatge i la delicada situació en que se troba la ciutat i els nostres barris està al centre del discurs amb el pes i propostes que ha de tenir per anar a l’arrel del problema. Evitar les pujades desmesurades, deixar de perdre veïnades per renovacions o cancel·lacions de contractes de lloguer, assegurar vivendes dignes i censar tots els habitatge buits són alguns dels objectius. No perdre l’oportunitat de posar en valor i fer visible l’envergadura de l’exitosa jornada de Vaga del 8 de març al nostre districte. Espectacular pel nombre de dones, lesbianes i trans que es va mobilitzar en les diferents accions i activitats que vam realitzar al llarg de la jornada. Però, també, per la xarxa de suport que va generar assegurant àpats i cures a dones i criatures i el valent debat que es va obrir de quin era el paper dels homes en aquesta jornada de lluita feminista. Un exemple més de l’essència veïnal i associativa que ens caracteritza com a barris, herència de dècades de lluita.

Educació pública dels 0 als 18 anys a la Bordeta. serà possible!

 

Les dades de participació en el referèndum als nostres barris

Com valoren les dades de participació al referèndum als nostres barris?

Com ja sabem, el dia 1 hi va haver una participació massiva al referèndum. Molt més massiva del que alguns podien imaginar. Als nostres barris aquesta participació també va ser excepcional, des de la Marina fins al Poble-sec i els barris de Sants.

I allò més admirable és que la gent s’hi va abocar a votar malgrat les imatges esglaiadores que anaven arribant, imatges i vídeos de les agressions més bèsties de la policia “nacional” que podem recordar. La violència de la policia no va respectar les persones indefenses ni els espais escolars.

Al final no van entrar en cap escola del nostre districte, però vam tenir tot el dia l’ai al cor, fins l’últim moment de recompte dels vots. Haver de votar així, en aquestes condicions, és indignant, és una vergonya. No oblidarem mai el que va passar diumenge.

Però no només hem de parlar de participació, perquè el veïnat no es va limitar a anar a votar, sinó que va organitzar una autèntica defensa escola per escola, d’urna per urna.

Hi va munt de persones que pràcticament no es van moure de les escoles electorals, quedant-s’hi a dormir, llevant-se super d’hora el dia 1 per ser abans de les cinc de la matinada  la porta, malgrat la pluja, fent llarguíssimes cues per anar a votar. I quedant-se fins haver acabat el recompte de vots perquè no ens robés ningú les urnes.

I finalment dir que la participació i la defensa activa del referèndum als nostres barris es van poder veure també el dia 3, durant la vaga general. La mobilització va ser una de les més importants que es recorden. I això només acaba de començar. Perquè haurem de mantenir-nos els barris organitzats i mobilitzats per defensar la implantació dels resultats del referèndum.

 

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:05:
Descarregar àudio

El veïnat davant el Referèndum de l’1 d’octubre


Davant la convocatòria del Referèndum del l’1 d’octubre, què creieu que ha de fer el veïnat dels barris de Sants-Montjuïc

Doncs com a tots els barris i pobles de Catalunya, el veïnat hem de fer el que ja estem fent: no tenir por,  fer pinya i organitzar-nos als barris i al voltant de les seus electorals perquè sigui possible anar a votar diumenge. A votar que sí, a votar que no o a abstenir-se. Però a votar.

Davant les amenaces de repressió i l’atac a les llibertats, la resposta del veïnat ha de ser la defensa del dret a votar. I davant les preteses il·legalitzacions, hem de tenir clar que obeïm les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, i no pas un sistema judicial al servei d’un Estat com l’espanyol, que no està responent com un Estat democràtic.

El que està passant és que, conscients de la importància del moment, als barris s’està mobilitzant moltíssima gent. Perquè tothom pot ajudar en la mesura de les seves possibilitats, començant per la cosa tan simple de posar un cartell a l’escala indicant el lloc on ens toca anar a votar i acabant per les encartellades massives.

El veïnat s’està activant i organitzant. En aquest sentit, ara mateix hi ha una assemblea aquí a la plaça de Sants oberta al veïnat i una altra a la plaça del Sortidor del Poble-sec.

A tenir en compte que, el cas dels centres d’ensenyament, és molt important la implicació de les AMPA i de tota la comunitat educativa. A l’Institut del Teatre ja fa un dia que l’alumnat hi està tancat, i l’Assemblea Groga de Sants està valorant la situació.

En el cas dels centres cívics que són seu electoral, és un orgull que la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta posin al servei del país les Cotxeres de Sants, el Casinet d’Hostafrancs i el centre cívic El Sortidor del Poble-sec. Ho han fet desobeint les “ordres” que han rebut.

Finalment, només recordar que la “garantia” del referèndum som la gent. Que només la gent el farem possible, i que com més massivament hi anem a votar, millor. Hem de fer que el dia 1 hi hagi els col·legis electorals oberts, i que tothom que ho vulgui pugui anar-hi a votar ben d’hora ben d’hora.

Aquests barris nostres alegres i combatius no els van aixafar ni en temps de Franco. No ho aconseguiran pas ara.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:40:
Descarregar l’àudio

La cessió de locals municipals per al Referèndum

La xarxa associativa dels barris garanteix que el referèndum es faci. Malgrat les vacil·lacions municipals.

Creuen que l’Ajuntament de Barcelona ha de cedir locals municipals per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre?

Evidentment, considerem que l’Ajuntament no tan sols ha de cedir els espais, sinó que s’ha d’implicar en la realització del referèndum.

Al mes de juliol ja els vam preguntar què pensaven fer, però tal i com hem vist, l’alcaldessa Ada Colau ha anat fugint d’estudi i ha aconseguit mantenir-se’n al marge fins ara. Fins al punt que, havent-hi implicats ara més de 700 alcaldes, ella s’ha salvat de la crema.

Francament, el tacticisme i la indefinició de BeC sobre el referèndum és penosa. L’han anat bandejant, han anat dient que serà un referèndum “sense garanties” i posant tota mena d’excuses de mal pagador.

Nosaltres pensem que la garantia som la gent. La garantia serà anar a votar massivament. I que tothom hi vagi a dir la seva i votar que sí, o que no, o abstenir-se. I si guanya el SÍ, estem preparats fer fer el que haguem de fer.

El referèndum sobre la independència és una demanda del 80% de la ciutadania de Catalunya. I el que està el joc l’1 d’octubre és el dret del poble a decidir, tant si es vol votar sí com no, en blanc o fer un vot nul.

Defensar el referèndum és més necessari que mai, després de la prohibició de l’acte a Madrid sobre el referèndum que emparava la seva alcaldessa Manuela Carmena (que per cert, s’ha mullat molt més que Ada Colau, i que ha dit obertament que el referèndum no és il·legal). Després de la prohibició d’un acte de la CUP al País Valencià. Després de les pressions als mitjans de comunicació per impedir la difusió del referèndum.

Tot això podrien ser les primeres fases d’una operació repressiva a gran escala per part de l’Estat espanyol. Per tant, anar a votar serà un acte de defensa de la democràcia.

Dit això, dir que amb el suport de l’Ajuntament o no, el referèndum es farà. Perquè som milers i milers de persones que estem disposades a defensar-ho. En el cas de Barcelona, hi ha un 30% de locals de votació municipals, i no costarà gaire trobar alternatives: centres cívics, etc.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:35:
Descarregar l’àudio

Informe de la nostra activitat al districte al mes de juliol

Ja us podeu descarregar l’informe del mes de juliol de l’activitat de les conselleres de CUP Capgirem Barcelona a Sants-Montjuïc.

En el pla institucional, aquest mes hem assistit a les comissions de seguiment d’Hostafrancs i de la Bordeta i als consells de barri de Sants, d’Hostafrancs i de la Marina, així com al consell plenari de Districte i a l’audiència pública. Hem anat a la comissió de seguiment de la urbanització del calaix de les vies. També hem anat a la passejada amb perspectiva de gènere pel barri de Sants-Badal que ha organitzat el Districte i hem estat a la reunió sobre els refugis que s’han localitzat a la zona de Sant Frederic – Casteràs i a l’acte de col·locació de la placa de la plaça Joan Peiró, on fins ara no constava cap indicació. I hem estat presents a la sde les sessions participatives del Pla de Desenvolupament Econòmic del districte.

Dues coses:
1) Vam manifestar la nostra sorpresa perquè la placa dedicada a l’anarcosindicalista Joan Peiró no recollia el que s’havia demanat des del grut de Memòria Històrica. Posteriorment, ha estat canviada.
2) Respecte al consell plenari, i tenint en compte el rebombori que BeC va organitzar perquè com a CUP Capgirem no vam votar a favor de la seva proposta obre habitatge, aquí teniu més info. I si algú ens ho demana, no tindrem cap inconvenient d’explicar per què ho vam fer així, al districte nostre i a tot Barcelona. Quedi clar que nosaltres no estem en contra de la regulació dels lloguers, sinó que pensem que des de l’Ajuntament de Barcelona es podria fer més feina per garantir l’habitatge amb les eines que tenen.

Fora de la institució, hi ha vida, molta vida, i com a CUP hem estat ben activades:
– Com a CUP de Sants, ens hem adherit al manifest de Sants-Montjuïc pel referèndum.
– També estem a la de Sants-Montjuïc pel Sí al referèndum.
– Hem assistit a l’assemblea veïnal que han convocat les associacions per parlar de les expropiacions del carrer Burgos.
– Hem estat treballant les noves normes de participació ciutadana.
– Hem seguit les assemblees d’habitatge del Poble-sec.
– Hem treballat en la campanya Els mites del turisme.
– Hem estat a la roda de premsa de la campanya de Sanitat de la CUP que Catsalut de les Corts

Agendaapartir1dejuny.pdf