Sobre el vot de la CUP a la proposició sobre habitatge de BeC als plenaris

Davant de les recriminacions que se’ns fa des de BeC per haver-nos abstingut o votat en contra de la regulació dels preus del lloguer als darrers consells plenaris de Districte, aquí us expliquem que la decisió no la vam prendre a la babalà.

  1. BeC presenta a les juntes de portaveu de tots els districtes una declaració sobre habitatge. Des de CUP dels diferents districtes, després de considerar-ho, decidim no signar-la. A Gràcia la transaccionen, tot i que les transaccions rebaixen el to d’autocomplaença (així és com ho veiem) de l’explicació però no toquen els punts de la declaració, on insten el Govern espanyol i la Generalitat però no s’insten ells mateixos. D’altra banda, la declaració també fa referència en la part de l’”autocomplaença” al pla d’habitatge, que com a CUP vam votar en contra. Considerem que la declaració és un rentat de cara, justament als dos anys de govern municipal, per fer un balanç positiu.
  2. A Sant Andreu la declaració no va rebre suport, tampoc de la CUP. Als altres districtes ho van anar passant a proposició. Allà on la CUP es va abstenir a la proposició, va ser almenys sobre el text transaccionat. En el cas de Sants-Montjuïc no hi va haver temps de transaccionar res, perquè ho van passar a proposició tal qual cinc minuts abans del plenari. I vam votar que no. Aquest és l’acord de l’assemblea de nucli: “BEC proposa signar declaració sobre habitatge en la qual insta als governs estatal i de la Generalitat de fer alguna cosa ja que les competències no són municipals: No signarem i els recordarem que el que cal fer és Desobeir i que quina millor manera que implicant-se al Referèndum i construir junts la nova República que acabe amb aquesta problemàtica”.
  3. A la nostra intervenció al plenari de Sants-Montjuïc, després de la Regidora, vam dir que en tema d’habitatge, BeC no ho fa del tot bé: “Després de dos anys a l’Ajuntament, hem de dir que ningú no és perfecte i segur que la CUP també deu haver comès alguns errors i que podem millorar molt, però és que a vegades vostès  (i perdoni si li sap greu el to) sembla que es facin una mica massa d’autobombo, perquè no ho estan fent tan bé. O almenys, no ho estan fent tot tan bé. És clar que vostès no tenen la culpa dels desnonaments expréss o “invisibles”, però quan les persones desnonades, fins i tot quan hi ha menors implicats, estan excloses de la  Mesa d’Emergència de Barcelona, vostès no poden passar tota la culpa a les lleis catalanes o a les estatals, que també la tenen. Quan el protocol per estar a la Mesa d’Emergència exclou les persones que viuen en un lloc que no té cèdula d’habitabilitat, la responsabilitat és de l’Ajuntament. Haurien de modificar aquests protocols, i fer-ho urgentment.  El que esta passant és que moltes persones desnonades els darrers mesos s’han hagut de buscar una solució sense cap mena de suport de l’Ajuntament. Van a l’Oficina d’Habitatge i no els donen solució. I mentrestant, esperant que vagin fent el cens d’habitatges buits. Una de les coses que haguessin hagut de fer abans de res. Francament, en terreny d’habitatge fa l’efecte que vostès no estan fet servir tots els recursos que tenen, des dels pisos buits de la SAREB fins als edificis buits de propietat municipal.”
  4. El nostre no al plenari va anar acompanyar d’aquest argumentari: “Creiem que la solució no és instar altres institucions perquè facin les coses, si abans vostès no actuen realment on tenen competències i no fan un parc d’habitatge públic digne. Haurien de millorar els mecanismes de la Mesa d’Emergència social, que té moltes mancances. Hi ha persones que estan excloses de la Mesa perquè viuen en un lloc sense cèdula d’habitabilitat. Han de canviar els protocols. A més, haurien d’apostar per la República Catalana, que és una oportunitat per garantir el dret a l’habitatge.”

I com va escriure el conseller de CUP de Ciutat Vella, hi podem afegir:

“A BeC els pregunteu quantes persones hi ha a la taula d’emergència de risc d’exclusió social per desnonament a Barcelona. Els pregunteu quanta de la gent que viu al carrer voldria tenir un sostre. Després els pregunteu quants edificis buits de titularitat municipal hi ha. I els pregunteu si no els hi fa vergonya venir amb autocomplaences amb un tema tan lluny de semblar mínimament resolt. Quantes mares amb menors al seu càrrec hi ha a la cua de solució habitacional i omplint tràmits sense solució? De pas afegiu que molta més de la meitat de les persones desnonades en els darrers mesos s’han buscat la vida sense cap mena de suport. Pregunteu que vol dir “solució propia” (li diuen solució a la violència psicològica d’anar a casa d’un familiar o amic que no et vol.) ells es van inventar el concepte. i podeu recordar que la població gentrificada d’un ajuntament amb superàvit com el de barcelona se’n va a a comarques  amb menys serveis i, sovint, amb ajuntaments endeutats que no tenen ni ajudes en el transport públic o per assistir algú amb mobilitat reduïda, invalidesa en qualsevol grau, vellesa…”

I una cosa més: potser que BeC s’hauria de preguntar per què el seu Pla d’Habitatge es va aprovar gràcies al suport de C’s i Ciu… I del PSC, es clar.

Anuncis

Crònica del consell plenari de Sants-Montjuïc del 14 de juliol

2016-07-14
Intervenció de Castellers del Poble-sec al plenari, exposant la mancança d’un local que té l’entitat.

Pla d’Equipaments de Sants-Montjuïc 2017-2027
El Govern presenta aquest Pla, que haurà d’estar aprovat al juliol de 2017. Creiem que no cal esperar un pla d’equipaments per solucionar necessitats denunciades repetidament als òrgans de participació, especialment als consells de barri durant l’elaboració del PAD. D’altra banda, al Pla no es parla del tipus de gestió, i això és una gran mancança: les entitats i el veïnat han de ser agents actius en la gestió dels equipaments. Pel que fa als equipaments sanitaris i educatius, tot i que no depenguin directament de l’Ajuntament, també s’haurien d’incloure en aquest pla. Malgrat totes aquestes prevencions, ens hi vam mostrar a favor, igual que la resta de grups municipals menys CiU.

Informe de la regidora. Aquest és el primer plenari on assisteix Laura Pérez, que substitueix Jaume Asens. En la nostra intervenció li donem la benvinguda, lamentem el que representa la seva arribada (conseqüència de la reorganització amb el pacte BeC-PSC). Compartim amb ella moltes sensibilitats, li diem que ens trobarà al seu costat en les iniciatives socialment transformadores i justes i al servei de la gent dels barris, fetes de baix cap a dalt. Li parlem d’alguns temes “estrella”, com la no arribada del metro a la Marina, o el creixement del turisme, que ja es percep com un dels problemes més greus en tot el districte i que arriba a nivells insuportables al Poble-sec. Recordem que això ha estat després d’anys de governs municipals, amb el PSC al capdavant, que han confós la ciutat amb un negoci. La conseqüència és l’augment els preus dels lloguers, la desaparició del comerç tradicional de proximitat, la precarització i la feminització de la pobresa.
Li parlem del dret a la salut: no hem abaixat la guàrdia pel que passa a l’ambulatori de Numància, ni sobre els problemes de Manso, les externalitzacions a la privada i les llargues llistes d’espera. Esperem que el CAP Sants-Badal es construeixi ben aviat, i que sigui un centre de gestió pública perquè no permetrem la gestió privada, com és el cas del CAP Les Hortes. Denunciem un cop més la utilització que es fa de l’espai públic, dels carrers i dels parcs com el de Montjuïc, amb iniciatives com l’Open Camp i la gestió del castell de Montjuïc i el Poble Espanyol per empreses privades (el Poble Espanyol està en mans d’una empresa que en té la concessió fins al 2036). Tota aquesta herència la devem als governs anteriors, i no veiem gaires intencions de fer un cop de timó per intentar un canvi de rumb. Acabem fent esment del cas del PERI del Turó, ens posem al costat del veïnat que està lluitant per salvar un petit barri que no vol desaparèixer.

Modificació del PGM per la protecció del Patrimoni Històric Artístic. En principi la valorem com una mesura positiva. Estem a favor de la proposta per suprimir la disposició sobre l’ús hoteler en els edificis catalogats amb nivell B, però el PGM, en relació amb el desenvolupament actual de les ciutats, té mancances en matèria de patrimoni que conseqüències directes en els conjunts i paisatges urbans dels barris. Aquesta modificació hauria de marcar un precedent que es faci extensible cap a béns patrimonials amb altres nivells de protecció. Protegides les edificacions amb categoria BCIL (Béns Culturals d’Interès Local) B, els nivells més baixos es tornen més vulnerables a interessos privats, i per tant la problemàtica inicial pot acabar derivant en aquestes edificacions. Cal revisar el catàleg de Patrimoni Arquitectònic per evitar intervencions derivades que alterin els conjunts històrics amb usos irrespectuosos amb la vida als barris. La modificació es va aprovar amb el suport d’ERC, PSC, BeC i CUP, i els vots en contra del PP, Ciutadans i CiU.

Projecte de centralització de les competències en matèria d’expropiacions urbanístiques. L’equip de govern ens proposa ara culminar un procés de recentralització que els mateixos partits que governen van rebutjar l’any 2012 perquè implicava acabar amb un model de proximitat al territori en la gestió urbanística i de les expropiacions. Aquesta proposta és un pas enrere, perquè suposa un model de gestió centralitzada, més opaca i menys accessible. Des de la CUP sempre hem defensat un model de ciutat descentralitzat, i per això ens hi oposem. El projecte va quedar aprovat amb els vots favorables de Ciutadans, PSC i BeC, l’abstenció del PP i el rebuig de la CUP, ERC i CiU.

Modificació del PGM per a la incorporació d’habitatges dotacionals a Alts Forns, 84-86. Es tracta dels apartaments La Capa, que es van construir inicialment com a residència pública de gent gran, que és com funciona. Hi ha 44 pisos que s’hauran de remodelar. Amb aquesta mesura es regularitzaran. Ens preguntem qui ho gestionarà, però hi donem suport. Es va aprovar amb el suport de tots els grups llevat del PP.

Nomenclàtor: proposta d’assignació de de la denominació passatge Antonio Ruiz Villalba al passatge que dóna accés a l’Escola SEAT, avui sense nom; i de plaça del Moviment Obrer a la zona coneguda com plaça Firal. Tema controvertit, no per les denominacions, sinó per la manera com s’ha fet. Per això, des de la CUP ens abstenim en totes dues propostes. Expressem, això sí el nostre respecte pel Memorial SEAT, que ha lluitat durant dècades perquè el nom de Ruiz Villalba, el treballador mort a mans de la policia franquista, dintre de la fàbrica, quedés en la memòria del barri, tot un símbol de la lluita obrera. Afegim que no tenim res en contra que, on hi ha una plaça dura de disseny i una fira que dóna l’esquena al barri, el nom de Moviment Obrer recordi que hi va haver una barriada obrera i fàbriques que, per cert, no van ser-hi només durant el franquisme, sinó que als anys vint i trenta, i abans, hi va haver el Prat Vermell i altres fàbriques. Però no podem estar d’acord en la manera com es pren la decisió, sobretot perquè és un mal símptoma, i una mostra més que als consells de barri es decideixen coses que després no es fan. El problema, doncs, no és el nom, sinó com es proposa o com ja s’ha decidit. Amb el suport de tots els grups i l’abstenció de la CUP, s’assigna el nom de passatge Antonio Ruiz Villalba al passatge i es va rebutjar la proposta de plaça del Moviment Obrer, que només va tenir els vots a favor de BeC i el PSC, davant l’abstenció de la CUP i el vot en contra d’ERC, PP, CiU i Ciutadans.

Proposició/declaració del grup municipal CiU sobre l’acabament de les obres de l’Orfeó de Sants. La idea és que s’iniciï un procés participatiu amb els veïns i entitats i que l’equipament es posi a disposició del barri i s’obri el primer semestre del 2018.  Ens vam posicionar a favor perquè no té sentit que continuï sense acabar-se les obres i perquè l’edifici ja és de propietat municipal. Aprovada per tots els grups municipals, excepte pel PP que es va abstenir.

Proposició/declaració del Grup Municipal ERC que s’impulsi una Taula de Places i d’Espai Públic. Vam manifestar que ens alegràvem que no s’incloguin els cossos policials en aquesta taula, compartim la idea que les queixes de convivència són un problema recurrent en els nostres barris i que s’ha d’abordar amb imaginació i sense caure en mecanismes sancionadors i coaccionadors que poc han servit per millorar la percepció de la convivència al districte. Hi vam votar a favor, ja que crear una taula per tractar els problemes de convivència amb la participació del veïnat i les entitats, des de baix i posant al centre la mediació en contra de la confontració pot ajudar a trobar solucions més permanents i duradores. Vam aprofitar per recordar que a Barcelona tenim una norma que privatitza l’espai públic i criminalitza la pobresa. Si volem construir un nou model de ciutat inclusiva i on tothom pugui viure dignament, des de la CUP Capgirem reclamem obrir un debat a l’Ajuntament per derogar l’ordenança del civisme. La proposta va ser aprovada amb el suport de la CUP, PP, CiU i Ciutadans; i el vot en contra de BeC i PSC.

Proposició/declaració del Grup Municipal C’s sobre el seguiment de les actuacions a l’Estació d’Autobusos de Sants. La proposició, inicialment de fer una Taula, es va transaccionar i es va transformar en una sessió informativa. Hi votem a favor, aprofitem per remarcar que ADIF no acompleix mai els acords i que és un escàndol com fa anys que ocupa la plaça dels Països Catalans i la de Joan Peiró, i els voltants de l’estació de Sants, com si fossin els amos del barri. Aquesta proposició es va aprovar per unanimitat.

Proposició/declaració del Grup Municipal CUP que es retorni com més aviat millor el servei els diumenges i festius de les línies d’autobús 91 i 115. Malgrat que aviat tornarà el servei en diumenges dels busos de barri, ens trobem que aquestes línies no són considerades així, i en principi haurien d’esperar la posada en marxa de la darrera fase de la xarxa ortogonal de bus. La línia 91 uneix la Bordeta amb la Rambla, mentre que la  115 puja pel costerut carrer d’Olzinelles, arriba a la plaça de Sants i a l’estació de RENFE i, a més, totes dues línies ens permeten accedir a les connexions amb la xarxa principal de transport públic de Barcelona. La Bordeta i, especialment el nucli antic i dels voltants de l’església de Sant Medir, té un percentatge de població molt envellida que pateix unes condicions econòmiques precàries i que, des de que es va suprimir el servei d’urgències del CAP Numància, s’ha vist obligada a desplaçar-se fins al CAP Manso on només s’arriba amb la línia 91. La proposta es va aprovar per unanimitat.

Proposició/declaració del grup municipal PP que es realitzin diverses reunions i comissions referents a aspectes urbanístics del districte: un monogràfic sobre Can Vies, una comissió de seguiment de Can Batlló, un consell assessor de la muntanya de Montjuïc, el retorn del Pla d’Usos del Paral·lel, un seguiment de l’ordenació de terrasses dels carrers Blai i Blesa, etc. La proposició va quedar aprovada amb els vots de Ciutadans, ERC i CiU, l’abstenció de la CUP i els vots en contra del PSC i BeC.

El l’apartat de precs, elevem al districte aquesta demanda que ens va fer l’Assemblea Groga de Sants: que s’elabori amb la intervenció de tota comunitat educativa (mestres, alumnes i famílies), un mapa educatiu adaptat a les necessitats reals dels nostres barris. El govern ens admet el prec, tot i que manifesten no estar d’acord amb les nostres apreciacions sobre la situació de l’ensenyament al districte.

El l’apartat de preguntes, ens interessem pel desplegament de la mesura de l’eliminació del glifosat i la prova pilot als barris de la Marina. Sobre els productes fitosanitaris que encara es fan servir pertot el districte, fem constar que s’ha detectat que en alguns carrers durant el mes de juny no s’han col·locat els cartells informatius amb l’antelació adequada.

Declaracions institucionals

Finalment, es llegeixen 2 declaracions institucionals que la CUP signa i que han tingut el suport majoritari: declaració de persones non grates del Ministre de l’Interior en funcions i del Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya (ERC); declaració de suport a les persones encausades per l’organització del procés participatiu del 9N (CiU).

Enllaç al vídeo de la sessió.

Crònica del consell plenari de Sants-Montjuïc del 5 de maig

20160505_212600

Primer consell plenari del Districte de Sants-Montjuïc on assisteix el nostre nou conseller, Xavier Queralt, que substitueix el Marc Santasusana. El pacte posterior entre BeC i el PSC ha implicat que Jaume Asens plegui com a regidor del districte de Sants-Montjuïc, de manera que aquest plenari és el darrer que ell presideix. Val a dir que d’això ens hem assabentat per la premsa i les xarxes socials.

Un cop més, la sala de plens ha acabat pràcticament buida. Quatre hores escoltant intervencions és més del que pot suportar qualsevol persona. Dit això, passem a fer la crònica del  plenari.

Informe del regidor. Asens parla dels projectes que es tiren endavant: l’Escola Municipal d’Audiovisuals a Can Batlló, la nova escola bressol…; valora positivament el procés participatiu del PAD, aa referència al nou carril bici al carrer Joan Güell, a les pròximes taules de mobilitat de la Marina i altres barris, a trobades amb veïnat sobre diversos temes i a l’enjardinament del calaix de les vies, on no es posarà l’espai per a gossos a la zona anomenada “del pantaló” i es farà tal com estava previst. Cita també el parc temàtic Open Camp que s’inaugura el mes de juny. Segons el regidor, el projecte ha estat “ben rebut” als barris. Intervenim com a CUP Capgirem per agrair a les entitats i a les veïnes presents a la sala la constància i la paciència. Fem esment al cas de les Quatre Roses, i remarquem que un d’aquests joves, molt apreciat al barri, ens preocupa especialment, perquè pateix la síndrome de Tourette, fet que no va ser tingut en compte. Recordem que la CUP dona suport als encausats i a la campanya de suport. Fem esment a la polèmica sorgida a les xarxes per no haver aprovat els pressupostos de BeC (en realitat una modificació pressupostària d’uns pressupostos de CiU reformulats), diem que ens alegrem haver pogut arribar a trobar punts de trobada i que que BeC s’hagi assegut a parlar amb nosaltres i que, en qüestió de dies, alguns assumptes que semblaven impossibles han deixat de ser-ho. Tot i que no podem votar a favor d’aquesta modificació pressupostària, com ens hagués agradat, no l’hem bloquejada. El nostre posicionament al plenari de Barcelona ha estat, doncs, una abstenció. No podem deixar de dir que, un cop fet públic el posicionament a la primera proposta de modificació pressupostària, vam rebre atacs i pressions des de les xarxes que no ens haguéssim esperat mai. Ens van arribar a acusar que per culpa de la CUP no hi hauria metro a la Marina, afirmació que no té cap sentit, perquè sempre s’ha donat suport a aquesta demanda veïnal. I més encara, el veïnat de la Marina és prou intel·ligent com per saber quins partits han governat la ciutat durant aquests anys, quins partits han oblidat sempre la Marina. Nosaltres, no hi érem. Preferim oblidar aquestes pressions, mirem cap al davant, però no ha estat una bona experiència. Per què la CUP vam dir que no al principi? Perquè creiem que cal aprofitar l’oportunitat de tenir un Ajuntament amb una forta presència d’esquerres per establir les bases d’uns pressupostos socials, no només cap a l’emergència social que pateixen molts ciutadans. Per donar un gir a les polítiques neoliberals que s’han practicat durant dècades a Barcelona. Per canviar paradigmes i situar el ciutadà com a eix, i no els interessos econòmics. Sovint, des de Convergència Democràtica al Parlament i des de Barcelona en Comú a l’Ajuntament, se’ns demana, a la CUP, responsabilitat. A això contestem que nosaltres som responsables amb les nostres idees i amb les demandes de les classes populars. Som fidels a les persones que ens han votat. Pel que fa al nostre districte i els pressupostos, esperem que les actuacions a Sants-Montjuïc que BeC tenia previst de fer, es tiraran endavant.

Fem un esment i un reconeixement: des del mes de gener estan penjats del web del districte els vídeos dels consells de barri. Ens n’alegrem moltíssim, sobretot perquè veiem que han fructificat les velles demandes que la CUP de Sants-Montjuïc va fer en anteriors consistoris de tenir a disposició veïnal els vídeos dels consells plenaris. Hem de dir que la CUP de Sants-Montjuïc està orgullosa d’haver lluitat perquè es pengessin els vídeos de les sessions. Ara és a tots els districtes que es filmen, els consells plenaris i les audiències. La incorporació dels consells de barri és una molt bona notícia.

Fem un esment al concepte de participació al PAD que té BeC: Des de la CUP Capgirem entenem la participació política com un procés d’inici a fi. Per tant, trobem paradoxal que l’avaluació i la selecció dels milers de propostes generades per aquest procés es faci sense la participació de la ciutadania.

Finalment, discrepem de les bondats de l’Open Camp, la propera inauguració del qual al mes de juny ha estat presentada pel regidor com una meravella. Ens referim especialment als contractes de treball i a la seva escassa qualitat.

Aplicació de criteris de sostenibilitat a les Festes Majors del Districte de Sants-Montjuïc. Des de la CUP intervenim per dir que ens sembla positiva aquesta mesura de govern, i necessària per la quantitat de residus que es generen durant les festes. Però remarquem que aquestes propostes només són un recull de bones intencions i cal que es comencin a treballar aviat amb les entitats perquè es tradueixin en canvis permanents als models de festes del districte.

Proposta de candidats a la Medalla d’Honor de 2016. A proposta de BeC s’aprova la proposta de candidatura individual a la Medalla d’Honor de Barcelona 2016 a Josep Maria Domingo del Centre Social de Sants, i de la candidatura col·lectiva a la Taula de Dones de la Marina. Com a CUP hi estem d’acord perquè ambdues són representatives de feina i cohesió veïnal, en el cas de Domingo vinculada al Centre Social de Sants, que sempre s’ha mantingut al davant de moltes lluites ja des del franquisme.

Proposició/declaració de grup del Grup Municipal CiU.

  1.    Que el govern del districte lideri de nou la reactivació del procés del Pla Paral·lel per posar fil a l’agulla a tots els reptes pendents previstos i esmentats: El Pla d’Usos del Paral·lel, la finalització del Pla d’usos del Poble-sec, la segona fase de la construcció del col·lector al carrer Vilà Vilà i l’ordenació singular de terrasses i vetlladors de l’Avinguda Paral·lel.
  2.    Que es convoquin a una reunió tots els grups municipals, veïns i entitats per explicar l’estat del Pla Paral·lel i l’horitzó previst.
  3.    Que es continuï amb la transformació del Paral·lel als seus dos extrems, des de Plaça Espanya fins el carrer Lleida, i des de Nou de la Rambla fins a la Plaça de les Drassanes en un termini màxim de 4 mesos. Tenint en compte el procés del pla director de la Plaça Espanya.
  4.    Que s’aprovi en el termini de dos mesos el Pla d’Usos del Poble-sec, en aprovació inicial des del març de 2015 i aturat sense explicacions fins a dia d’avui. Hi vam votar en contra, la proposició inclou molts temes, i pel que fa al Pla Paral.lel entenem que no respon a la nostra idea de… La proposta va ser transaccionada per BeC. Pensem que el Pla Paral.lel tal i com es va plantejar i es va tirar endavant correspon a una concepció de model de ciutat que no defensem nosaltres. La remodelació del Paral·lel que va iniciar el govern de CiU es va fer sense tenir en compte la realitat dels barris de Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc, obeint a criteris urbanístics que tenen més en compte el turisme que el veïnat.

Creiem que, de fet, s’hauria de revertir part del que s’ha fet al Paral:lel i replantejar com es farà l’acabament, tenint en compte aquest cop les opinions de les entitats i el veïnat.

Per tant, ens posicionem en contra

Des de Convergència, el seu conseller-portaveu, Sergi Sarri, va instar al govern a liderar de nou la reactivació del procés del Pla Paral·lel i que s’acabin les obres dels dos extrems de l’avinguda. També va demanar una reunió formal amb veïns, entitats i partits polítics i que continuï la transformació del Paral·lel: “És important que aquest procés es pugui desbloquejar perquè el dia 26 de setembre de 2016 s’acaba, i si no som capaços d’aprovar un text definitiu, ens trobarem que en tres anys no podrem actuar en el barri”. Sarri també va proposar aprovar en el termini de dos mesos el Pla d’Usos del Poble-sec. La declaració va quedar aprovada per tots els grups municipals, a excepció de la CUP-Capgirem Barcelona que va votar en contra.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal ERC:

Que el govern del Districte, de manera coordinada amb el govern municipal, es comprometi a augmentar la dotació de la plantilla d’agents cívics pel Districte de Sants-Montjuïc.

Des del grup de la CUP Capgirem ens preguntem si realment una de les necessitats principals del districte de Sants-Montjuïc és, tal i com exposa la seva argumentació, reforçar la presència d’agents de seguretat als nostres carrers.

Estem d’acord en que el nostre districte es podria beneficiar de la introducció d’agents cívics (inexistents al districte actualment segons la web de l’empresa que ho gestiona), però aquesta mesura no pot sorgir com a reacció a una sensació de manca de seguretat, sinó com un plantejament ben estudiat d’alternatives institucionals als models actuals de polítiques de control i seguretat. Per una altra banda, actualment a Barcelona tenim una ordenança de civisme que cal derogar per tal de construir una nova forma d’entendre que és la convivència.

També cal recordar que el servei d’agents cívics a Barcelona està actualment gestionat per l’empresa privada de capital públic BS:M S.A. (Barcelona de Serveis Municipals S.A.), model de gestió amb que no estem d’acord ja que des del nostre grup defensem la municipalització d’aquesta empresa.

Per tot això, ens abstindrem en aquesta proposició.

També va quedar aprovada la proposició d’Esquerra Republicana de Catalunya, en què Marta Alonso, consellera d’aquest grup al Districte de Sants-Montjuïc va considerar important augmentar la dotació de la plantilla d’agents cívics pels nostres barris. Alonso va recordar que “el civisme i la convivència han de ser una prioritat del Districte, la mediació i l’educació són claus per resoldre els conflictes”. Amb aquesta mesura es vol “aconseguir que el ciutadà rebi allò que necessita”, apuntava Alonso. De nou, tots els grups polítics van votar a favor de la proposició que va quedar aprovada, a excepció de la CUP-Capgirem Barcelona que no va estar-hi d’acord.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal PSC: Instar al govern del Districte que engegui programes de plans d’ocupació amb programes de manteniment en els espais públics, amb persones aturades i que a poder ser, aquestes siguin dels barris del Districte de Sants-Montjuïc.

En aquesta proposició es barregen potser dos temes o problemes: que hi ha falta de manteniment en els espais públics (tampoc no ens consta que els espais públics a Sants-Montjuïc tinguin especials problemes de manteniment) i que hi ha moltes, persones aturades al Districte de Sants-Montjuïc.

A nosaltres ens sembla que aquesta proposta seria posar un pegat en la realitat d’un petit grup de persones, però que no ataca l’arrel del problema. Ens trobem amb uns ídexs d’atur estructural altíssims, en aquest cas estarien  lligats al sector de la construcció. I les feines que es troben tenen unes condicions laborals de precarietat endèmica. Estem parlant dels típics contractes que fa Barcelona Activa que tenen una durada de 6 mesos, que no donen dret a atur.

Nosaltres creiem que la millor sortida és aportar per la remunipalització d’quests serveis de manteniment, que ara estan externalitzats, com els de parcs i jardins.

No és normal que Barcelona Activa funcioni com una ETT, que continue essent proveïdora de mà d’obra barata i precària a les subcontractes de l’Ajuntament.

Els perfils de feina que ofereix Barcelona Activa per a l’Open Camp: demostren que les condicions són molt precàries.

Si volem crear llocs de treball, fem-ho, però que sigui de qualitat. Apostem per alguna cosa més que arreglar els carrers per al turisme. No venguin aquesta proposta com una solució.

mps determinat (els 6 mesos habituals) i ja està, esdevenint un pedaç (o pedaç sobre pedaç).

La CUP Capgirem Sants apostem per un model de creación de empleo de calidad

Resumint, no considerem que sigui “crear ocupació” i el model que proposen i es perpetua és precari.

Per tant, ens posicionem en contra

El grup del PSC, davant la crisi econòmica que afecta gran part de la població dels nostres barris, va instar al govern a engegar plans d’ocupació amb programes de manteniment en els espais públics, amb persones aturades, i “que a poder ser, aquestes siguin dels barris del Districte de Sants-Montjuïc”, detallava Àngels Boix, consellera del PSC al Districte de Sants-Montjuïc. La declaració va tenir llum verda amb el vot favorable de tots els grups, a excepció dels cupaires.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal C’s:

Proposem que el ple del Districte elevi de nou a l’Ajuntament la prioritat de la instal·lació i posada en funcionament  de l’ascensor o ascensors necessaris per facilitar l’accessibilitat dels usuaris del metro de les línies 1 i 5 de la parada de Plaça de Sants, i en aquest sentit sigui un punt prioritari en les converses que l’Ajuntament de Barcelona realitzi amb el departament corresponents de la Generalitat de Catalunya  per ser aquesta l’administració competent en la construcció dels referits ascensors.

Aquesta proposta, extensible a tot allò que implica l’accessibilitat universal, és una demanda que ja porta temps fent-se tant a l’Ajuntament com a la Generalitat sense obtenir resultats. Nosaltres també creiem que és necessari avançar en aquest camí i, de forma urgent, en els accessos a les estacions de metro més concorregudes.

Per la seva banda, el grup de Ciutadans va demanar la instal·lació i posada en funcionament dels ascensors de les parades del metro de les línies 1 i 5, a la plaça de Sants. Davant la constant reivindicació veïnal, Ángel Lao, conseller-portaveu de Ciutadans al Districte, va manifestar que “aquest punt sigui prioritari en les converses que l’Ajuntament de Barcelona realitzi amb el departament corresponent de la Generalitat de Catalunya”. En aquest cas, la proposició va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics santsencs.

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal CUP: Que el govern del Districte dugui a terme, com més aviat millor, les accions necessàries per tal que s’instal·lin dos aparells mesuradors de PM2,5 als barris amb més risc d’exposició a aquest tipus de partícules contaminants. Un d’aquests aparells podria situar-se a la plaça Cerdà.

Més tard, la CUP va demanar al govern que instal·li, com més aviat millor, dos aparells mesuradors de partícules contaminants de l’aire als barris amb més risc d’exposició, com per exemple a la plaça Cerdà. “Al nostre districte hi ha barris com a la Marina, que té arteries de trànsit rodat, on es poden elevar els nivells de contaminació atmosfèrica”, alertava Lluïsa Pahissa, consellera-portaveu de la CUP-Capgirem Barcelona. En aquesta ocasió, tots els grups polítics van estar d’acord en començar a treballar amb aquesta mesura sostenible.

 

-Proposició/declaració de grup del Grup Municipal PP:

Instar al consell Plenari a iniciar els tràmits, en aquells casos en què no s’hagi fet ja, per desallotjar els immobles de titularitat municipal que estan ocupats il·legalment a la ciutat de Barcelona, i en paral·lel procedir a definir els usos previstos per aquets immobles així com assignar els recursos econòmics suficients per posar en servei els edificis amb els nous usos socials a favor dels veïns i veïnes del barri.

Hem de reconèixer que el moviment popular i veïnal s’ha avançat a la institució donant un ús públic, social i autogestionat a molts d’aquells edificis que estaven en desús i, en molts casos, en procés de degradació.

Des de la CUP Capgirem creiem que no només s’ha d’entendre que aquests espais són necessaris en el procés d’empoderament col·lectiu sinó que a més s’ha de posar en valor la gran feina feta fins ara i respectar aquestes mostres d’autoorganització que ens permeten obrir finestres a un model social que només protegeix la propietat privada.

Per molt que se’ns parli de posar en servei els edificis, les darreres experiències ens fan dubtar de que no hi hagi cap interès mercantil darrera d’aquesta proposta.

Per tot això, votarem en contra d’aquesta proposició.

El Partit Popular de Sants-Montjuïc va demanar tramitar el desallotjament dels immobles de titularitat municipal que estan ocupats il·legalment a la ciutat. A la proposició, també demanaven assignar-hi recursos econòmics per destinar els edificis a nous usos socials que beneficiïn els veïns del barri. El conseller-portaveu del PPC a Sants-Montjuïc, José Antonio Calleja, va considerar que “hi ha un efecte crida d’ocupació d’edificis públics de manera il·legal, i que generen molèsties i sorolls als veïns”, referint-se a l’edifici de Can Vies. En aquests moments es va viure el moment més tens del plenari entre Calleja i Asens. La proposició va ser rebutjada amb els vots en contra de la CUP, ERC i Barcelona en Comú. En canvi, CiU, PSC i Ciutadans van votar-hi a favor.

 

En l’apartat de precs, demanem Que el Districte encarregui un informe per tal de verificar si aquesta instal·lació (Central de Telecomunicacions de Telefònica al carrer Parcerisa) acompleix totes les normatives.

O la CUP, que va demanar al Districte que verifiqui la normativa de la instal·lació de la Central de Telecomunicacions de Telefònica del carrer Parcerissa, al barri de la Bordeta.

 

En l’apartat de preguntes, preguntem Quins són exactament els plans de futur per al CAP II Numància?

 

Declaracions institucionals

–       En defensa d’una Regidoria de Joventut. (GMDCiU). (decau)

–       De suport al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona en la seva tasca diària de prevenció i seguretat als carrers de Sants-Montjuïc (GMDCiU).

–       De suport als Ajuntaments investigats per l’Audiència Nacional i al dret a decidir. (GMDCUP).

Al final de la sessió, es van dur a terme dues declaracions institucionals. Una primera, on es donava suport al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona en la seva tasca diària de prevenció i seguretat als carrers dels nostres barris; i una segona en què es va donar suport als Ajuntaments investigats per l’Audiència Nacional i al dret a decidir.

 

https://www.youtube.com/watch?v=gw0is-i6FnQ#action=share

Crònica del consell plenari de Sants-Montjuïc del 3 de març

20160303_191352

Informe del regidor. Jaume Asens explica les mesures de govern que s’estan executant: el pla de xoc per garantir material didàctic a totes les famílies, els camins escolars, el nou punt d’atenció a la Marina sobre pobresa energètica… Parla de l’acord entre Ajuntament i Generalitat pel metro a la Marina, del pla de mobilitat de transport, dels projectes d’impuls a l’economia social i del preacord entre l’àrea d’ecologia urbana i Can Batlló. També anuncia l’ampliació dels horaris de les biblioteques. A la nostra intervenció fem constar que ens alegrem molt de l’augment dels horaris d’estudis de les biblioteques, perquè aquesta ha estat una resposta a la mobilització que es va fer. Recordem que continuem apostant per la participació als consells de barri i als diversos espais, com la Taula de Mobilitat de la Marina, els consells sectorials o les sessions sobre el PAD. Els valorem com a processos interessants i com a model de bones pràctiques, però no són vinculants i per això la nostra postura com a CUP és bastant escèptica pel que fa als resultats del PAD i del PAM. Reconeixem que el PAD que BeC ha presentat a Sants-Montjuïc recull les demandes dels barris, i hi fem algunes puntualitzacions. Manifestem preocupació perquè es dugui a terme la rehabilitació dels edificis que surten al PAD, com la Model del Segle XX, el Palau de la Premsa i les masies de Can Bruixa i Can Cervera, perquè cada dia que passa els edificis es van degradant. En les actuacions en justícia social, ens preocupa la situació dels recursos al districte, perquè ens han arribat notícies d’un possible tancament del centre de serveis socials del carrer Sant Roc. L’apartat de les actuacions en l’àmbit del turisme creiem que no aborda els problemes reals amb què ja s’estan trobant els nostres barris, on el turisme ja ha entrat i s’han de posar mesures per evitar que augmentin els casos de gentrificació que ja hi ha al Poble-sec i en altres llocs del districte. Recordem la importància de l’elaboració participativa del pla de transport públic i mobilitat del districte, i que la propera fase de la Xarxa Bus, que és la que afecta els nostres barris, es consensuï amb el veïnat. Finalment, diem que ens alegrem molt que estigui recollit el metro a la Marina com una actuació del PAD, però després de com han anat les coses fins ara, no ens ho creurem fins que no ho veiem convertit en realitat.

Pla urbanístic per regular les associacions cannàbiques. En la part decisòria, el Govern presenta un pla urbanístic per regular les associacions cannàbiques de Barcelona provinent de CiU, ja que acaba la moratòria que es va aplicar. Estem en contra de la regulació que proposa, ja que criminalitza el seu consum i a més el porta al carrer, però ens abstenim en el projecte inicial regulació, ja que així ens ho han demanat les associacions implicades per poder continuar negociant amb el govern. El Pla s’aprova amb el vot de CiU, l’abstenció de BeC, PSC, ERC i CUP; i el vot en contra del PPC i C’s.

Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana del solar de Roger 48-64. Els equipaments que aniran en aquest solar donaran resposta a algunes de les necessitats més importants de Sants-Badal, un barri que arrossega mancances d’equipaments des de fa anys. Per tant, endavant el nou CAP, l’escola Bressol i tots els equipaments que fan tanta falta a Sants-Badal. Ens posicionem a favor, igual que la resta de grups municipals.

Modificació del Pla General Metropolità Santa Maria de Sants i d’Olzinelles 30. Ens abstenim. La mesura s’aprova amb el vot favorable de tots els altres grups. L’Ajuntament passarà a ser propietari dels locals d’Olzinelles 30, on hi ha el Centre Social de Sants i que fins ara eren de l’arquebisbat, a canvi que la parròquia de Santa Maria de Sants pugui ampliar el seu edifici per la banda de la plaça Ibèria.

Proposició/declaració de CiU que es convoqui la comissió de seguiment de la superilla de Sants-Hostafrancs. Ens posicionem a favor, tot i  que creiem que cal revisar alguns conceptes del que s’entén com a “superilla”, perquè cal evitar que es converteixin en parcs temàtics de bars i comerços per al gaudi dels turistes. Les superilles com a idea no estan malament, perquè impliquen carrers amb menys soroll i més verd, molt aptes per al foment del comerç de barri i les iniciatives de tipus cooperativista. Creiem que cal garantir la presència de les entitats i el veïnat en el disseny de les superilles. La proposició s’aprova amb els vots a favor de tots els grups municpals menys BeC, que s’hi oposa.

Proposició/declaració d’ERC d’endegar d’una Fira Cultural al Carrer a Sants-Montjuïc. Veiem que aquesta és una iniciativa que vol posar en valor la cultura popular i les expressions artístiques generades als barris pel teixit associatiu i portar-les al carrer, com espai col.lectiu d’intercanvi i convivència. Ho veiem positiu, sempre amb el benentès que sigui cultura feta als barris, i sobretot si es té en compte recollir tota la riquesa de la diversitat cultural dels nostres barris. Ens posicionem a favor. La proposició s’aprova per unanimitat.

Proposició/declaració del PSC que no es destinin diners a la construcció del tramvia mentre el metro de la Marina no entri en funcionament. Ens posicionem a favor per dues raons: la primera és que el metro de la Marina ha de ser de la màxima prioritat en matèria de transport públic a Barcelona, i és aquí on cal garantir que vagin els diners. Els veïns i veïnes de la Marina fa més de 30 anys que esperen l’arribada del Metro. I volen que s’obrin totes les parades. No una, ni dues. Totes. La segona raó és que les obres d’unió del TRAM per la Diagonal ens genera molts dubtes, començant pel fet que l’Ajuntament ja ho hagi anunciat i sembla que ja estigui decidit tot. El tramvia per Diagonal va relacionat amb una qüestió molt important, i és la propietat i la gestió d’aquest transport públic, així com la xarxa d’interessos privats que hi ha darrere del TRAM. Per tot això, ens posicionem a favor. La proposició tira endavant amb l’abstenció d’ERC i BeC.

Proposició/declaració de C’s que un dels usos dels locals del carrer Química 2 sigui de Casal de Gent Gran, i que aquest ús quedi fora del procés participatiu. Des de la CUP sempre reivindiquem que als barris hi hagi tots els equipaments públics necessaris, i uns dels que més manquen són els espais socioculturals per a la gent gran. Però no ens hem d’oblidar que també hi ha altres col.lectius, com el dels joves, que tampoc no disposen d’espais. En tot cas, nosaltres apostem perquè la destinació del local del carrer Química s’acabi decidint entre totes les veïnes i veïns del barri, però hem de dir que no ho veiem com a excloent, perquè el casal de gent gran és una demanda justa i necessària. Només que no compartim que el mecanisme de decisió sigui diferent que en altres casos. Ens posicionem en contra, igual que BeC i PSC. El PP i ERC s’abstenen i CiU i C’s voten a favor. La proposició no tira endavant.

Proposició/declaració de CUP que el districte faci les accions necessàries per fer possible l’accés gratuït al Castell de Montjuïc a les veïnes i els veïns del districte.  La proposició queda aprovada amb els vots favorables de la CUP, ERC i BeC; l’abstenció del PSC i CiU; i els vots en contra del PPC i C’s.

Proposició/declaració del PP que es destini la meitat del cànon que l’Open Camp pagarà a BSM en concepte de lloguer als barris de l´entorn de Montjuïc, i a la muntanya. Tenint en compte que al mes de juny s’inaugurarà l’Open Camp, i podent preveure que els barris de l’entorn de Montjuïc seran els més perjudicats per l’augment d’afluència de visitants a la muntanya, ens sembla molt bé que la meitat del cànon del lloguer dels espais olímpics sigui destinada a aquests barris i a la muntanya de Montjuïc, un espai sobresaturat d’instal·lacions i de visitants. Ens posicionem a favor. La proposta s’aprova amb els vots de la CUP, CiU i C’s; l’abstenció d’ERC, i el vot en contra del PSC i BeC.

En l’apartat de precs, demanem que es posi a disposició dels grups municipals el contracte signat per l’Ajuntament amb l’Open Camp.

En l’apartat de preguntes, preguntem quan s’ubicaran les oficines d’Hàbitat Urbà a la nau central de Can Batlló. La resposta és que no hi aniran, perquè l’espai no és adequat a les necessitats. A la pregunta de quina destinació s’ha pensat donar-hi, la resposta és que de moment no s’ha pensat.

Declaracions institucionals

Finalment, es llegeigen 3 declaracions institucionals que han tingut el suport de la majoria de grups: per activar l’acolliment de persones refugiades (BeC), per tal de protegir i garantir els drets dels infants (ERC). i el rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament.

Enllaç al vídeo de la sessió.

Consell plenari extraordinari sobre comerços emblemàtics

El plenari es va fer el 16 de febrer. Només hi van assistir vuit o deu persones d’entitats i veïns. Els posicionaments dels grups municipals del districte van ser: BeC, ERC, C’s, PSC a favor; CUP, PP, CiU abstencions.

Text en què es va basar la intervenció de la CUP

Primer de tot, sentim haver de dir que no ens sembla bé ni el que s’ha presentat en aquest consell plenari extraordinari ni la manera com s’ha presentat.

No ens sembla bé el poc temps amb què s’ha hagut de fer aquest plenari, que ha estat convocat a corre-cuita. El Pla d’Establiments Emblemàtics s’ha passat tot un any dormint a la Casa Gran sense que ningú, tant l’equip de govern que sortia com el que entrava, li hagi donat importància. Hem de dir que no ha estat aquesta la millor manera d’actuar, sobretot si tenim en compte que ja ha passat que alguns projectes no desitjats pels veïns s’han aprovat a Barcelona per silenci administratiu.

Tampoc no ens sembla bé, i ens sorprèn, que no s’hagi consultat el sector implicat, o almenys això és el que hem pogut deduir de les converses que hem tingut amb alguns establiments.

Ara se’ns demana als districtes un informe preceptiu en període d’al·legacions veïnals tancat. Això és un simple tràmit burocràtic. Veiem, doncs, que aquesta és una més d’aquelles sessions “participatives” no vinculants que han tingut (i tenen) lloc als districtes i als barris. El paper dels districtes és, i dispenseu que ho diguem així, “de florero”, perquè l’opinió que expressem aquí els grups municipals i el veïnat (si és que en poden tenir, cosa que no queda clara tenint en compte el poc temps amb què s’està fent això) no canviarà la decisió final a la Casa Gran, que és on es couen les decisions polítiques de la ciutat.

Volem recordar que amb aquest funcionament es potencia el centralisme i es renuncia a la capacitat de decisió pròpia que hauríem de tenir en assumptes com aquest. Per tant, això és bastant una pèrdua de temps. Som esclaus de la burocràcia i no ens agradaria continuar essent-ho, francament.

Pel que fa a la proposta, hem de dir que només valora i protegeix el continent, el totxo, l’estructura, però no el contingut. I és precisament el que hi ha a dins dels establiments, i la seva activitat, allò que cal protegir si el que volem és defensar un model de comerç i de ciutat lliure d’especulació. Cal posar en valor l’activitat econòmica del comerç, no només per la seva construcció urbanística, sinó per protegir un model de proximitat, on l’activitat econòmica és un valor afegit.

Sembla que aquest Pla va ser pensat, d’origen, per protegir el totxo i revaloritzar la propietat per als especuladors. Una multinacional pot adquirir un d’aquests espais “emblemàtics” i canviar-ne totalment l’orientació, mercantilitzant el nostre patrimoni històric i aprofitant-se del seu valor. Això ja ha passat amb algunes botigues.

I amb les mesures que proposa ara el govern tampoc no creiem que es protegeixi el comerç de proximitat. Aquesta qüestió s’hauria d’estructurar de manera efectiva per garantir la continuïtat dels establiments, però només es tapa el problema amb pedaços fiscals, o fent programes empresarials mitjançant amb Barcelona Activa.

Afegim que no es pot parlar de defensar un model de comerç emblemàtic i al mateix temps donar permisos per a l’obertura de grans centres comercials, tant a la ciutat de Barcelona com a la resta de Catalunya, mentre són els que estan ferint el comerç tradicional, jugant amb el control dels preus i també amb el control de l’oferta.

Manca diàleg amb el sector afectat, i també amb els veïns i les veïnes dels barris, per conèixer la seva relació amb els comerços, més enllà del que des d’alguna administració es considera “emblemàtic”.  Perquè no és normal que botigues centenàries que tenim als barris, que han donat servei i s’han mantingut obertes durant tres o quatre generacions, no estiguin protegides per cap catàleg. N’hi ha moltes, d’aquestes botigues.

Com a mostra del que realment està passant, volem fer públic aquí un cas concret d’un establiment del barri de Sants que està a punt de desaparèixer: el centre de jardineria L’Hivernacle, a la plaça Can Mantega, que es veu obligat a tancar perquè no li renoven el lloguer.  No deu ser l’únic, lamentablement.

Per tot plegat, considerem que aquesta mesura és molt necessària però també escassa, i que s’ha de aprofundir molt més en el que vol dir “comerç emblemàtic” i el que significa protegir-ho. Per tant, volem ser crítics mitjançant l’abstenció.

Enllaç al vídeo de la sessió.

Crònica del consell plenari de Sants-Montjuïc del 2 de desembre

plenari_2desembre15b
Moment de la intervenció de la representant de la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants.

Proposició/declaració de CUP Capgirem sobre la recuperació de l’antic edifici de la cooperativa Model del Segle XX

Al consell plenari de Sants-Montjuïc, i a proposta de CUP Capgirem, ahir es va acordar amb tots els vots a favor i l’abstenció de CiU desafectar del Pla General Metropolità l’edifici propietat municipal del carrer Violant d’Hongria, que fou seu de la Model del Segle XX, una de les cooperatives més importants de Catalunya i un dels epicentres del moviment obrer santsenc.

L’edifici, al carrer Violant d’Hongria 151-155, és propietat de l’Ajuntament des del 2012 i estava afectat pel Pla General Metropolità. Tot i que es veu lleugerament alterat respecte al seu origen, en defensem la conservació per la seva importància patrimonial en relació al context històrico-social del moviment cooperatiu de Sants i el seu vincle amb el creixement urbanístic del barri, fortament lligat al desenvolupament de la seva economia. La construcció de l’edifici (1916-1917) va permetre a la cooperativa impulsar mesures d’orientació econòmica i social; prioritats com la salut i l’educació van esdevenir els seus projectes punters.

El projecte d’obres el va fer Juli Marial Tey, arquitecte que va participar en la secció barcelonesa d’Unió Republicana al 1903 i que fou regidor i tinent d’alcalde de Barcelona del 1901 al 1903. En 1905 Marial va intervenir directament en la resolució del dèficit municipal mitjançant l’entesa amb el Banc Hispanocolonial, i a més de projectar gratuïtament l’edifici de la cooperativa Segle XX també participà en projectes com l’arribada de l’aigua potable a Can Tunis o l’empedrat de les carreteres de Sants i la Bordeta.

Nosaltres proposem que aquest espai recuperat sigui la seu de la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, una entitat que fa de nexe entre les administracions públiques i les diverses comissions de carrers que organitzen la Festa Major del barri. La federació, i tal i com va explicar la mateixa entitat al plenari, on va intervenir, necessita una seu social que, fins ara, suposa un cost econòmic que no es destina, doncs, a les principals beneficiàries de les subvencions, les comissions. L’edifici de la cooperativa permetria no només estalviar aquest cost com a seu social sinó que per les seves dimensions en podrien fer ús les comissions per emmagatzemar-hi material durant l’any i com a Federació, pròpiament, organitzar-hi els actes de cultura catalana. El gran espai de què disposa l’edifici permetria solucionar, a més, altres mancances del barri de Sants.

Considerem que cedir l’ús de l’espai a la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants és una oportunitat favorable per al manteniment de l’edifici com un element real de la importància del cooperativisme local, i com a base de germinació del patrimoni immaterial que és l’actual teixit associatiu de Sants.

La proposta va ser admesa pel plenari en els termes següents:

  • Que es desafecti l’edifici del Pla General Metropolità.
  • Que, sempre que els veïns i les veïnes del barri de Sants així ho decideixin, s’hi destini un espai tancat en el qual la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants hi tingui oficina i un arxiu documental.
  • Que, si el veïnat ho determina així, les comissions de carrers hi disposin d’un espai d’emmagatzematge.
  • Que, si els veïns i les veïnes ho determinen, es pugui destinar aquest espai a activitats de promoció de la cultura catalana organitzades per la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants.
  • Que es destini la resta de l’edifici als usos que determini el veïnat a través del Consell de Barri de Sants i la seva comissió de seguiment.
  • Que es dugui a terme la conservació i la restauració de l’edifici juntament amb els elements originals de façana: balcons correguts, recuperació d’obertures no practicables, restauració de l’embigat ceràmic, baranes i enreixat de finestra de la planta baixa i sanejament del revestiment.

 

Prec de CUP Capgirem sobre la derivació d’especialitats del CAP Manso al Sagrat Cor

Aquest prec l’hem presentat al nostre consell plenari, i amb el mateix contingut es presenta també com a CUP als plenaris dels districtes de les Corts i l’Eixample. El text del prec, que ha estat admès pel govern del nostre districte, és el següent:

  • Tot i ser conscients que no és competència de l’Ajuntament ni dels Districtes obrir llits i quiròfans i atendre pressupostàriament els temes de salut, creiem que és el seu deure preocupar-se perquè no minvi la qualitat de vida dels veïns i les veïnes dels barris de Barcelona. És per això que preguem que el govern del Districte faciliti a entitats i població afectada informació actualitzada sobre l’externalització d’aquestes especialitats, abordant aquest punt en el proper Consell de Salut i posant en marxa una Comissió de Seguiment específica per tal de resoldre aquesta situació.

Els arguments del prec són els següents:

  • Que un gran nombre de veïnes i veïns del districte de Sants-Montjuïc, juntament amb els de les Corts i l’Eixample, es veuen perjudicats pel traspàs de l’atenció especialitzada del CAP Manso a l’hospital del Sagrat Cor, i per tant estem parlant de milers de persones afectades.
  • Que aquests anys ja s’han dut a terme els traspassos de les especialitats d’Endocrinologia, Cardiologia, Dermatologia, Pneumologia, Neurologia, Aparell Digestiu i Cirurgia General i que, segons es va saber a la reunió informativa del 2 d’octubre sobre el CAP Manso, organitzada des del Districte de l’Eixample, l’Institut Català de la Salut i el Consorci Sanitari de Barcelona tenen previst el traspàs imminent, aprofitant en algun cas la jubilació dels titulars, de la titularitat de les especialitats d’Urologia, Otorinolaringologia, Traumatologia i Reumatologia de l’ICS a l’empresa IDC Salud (abans Capio), propietària de l’Hospital Sagrat Cor.
  • Que, contràriament al que es vol fer creure, la realitat demostra que els traspassos d’especialistes de Manso al Sagrat Cor, emmarcats en el decret estatal de la Reforma d’Atenció Especialitzada (RAE), afecten l’atenció presencial al CAP Manso i la qualitat del servei rebut per la població, ja que el traspàs de l’atenció especialitzada a la iniciativa privada no comporta una millor atenció sanitària.
  • Que la mercantilització de l’atenció sanitària i la posada dels beneficis econòmics d’alguns per davant dels interessos col·lectius provoquen que la població sigui mal atesa, i en alguns casos fins i tot desatesa.
  • Que ens sembla pervers que es pretengui presentar la privatització d’un servei públic com una simple acció de gestió, especialment a l’hora d’assumir les crítiques a les deficiències de servei que a dia d’avui presenta el Sagrat Cor.
  • Que aquesta privatització solapada dels serveis sanitaris es duu a terme emprant recursos públics, és a dir, posant equipaments de titularitat pública com el CAP Manso al servei d’empreses privades que ofereixen una doble línia d’atenció sanitària: la privada, de caire preferent, i la provinent de la pública, relegada a un segon terme.
  • Que l’única manera de revertir la situació és aturar urgentment el desmantellament de la sanitat pública, i anul·lar i revertint els convenis i concerts amb entitats amb afany de lucre.
  • Que, paral·lelament a aquest procés de privatització i pèrdua de qualitat de la sanitat pública, hem de patir la reducció progressiva del nombre de llits als centres hospitalaris, fet que provoca que les persones malaltes no puguin ser derivades a plantes hospitalàries, que es produeixin col·lapses en els centres hospitalaris i que als centres sociosanitaris hi arribin pacients en situació molt vulnerable.
  • Que tot i que se’ns ha informat que el Consorci posposa fins el 2016 el trasllat a IDC Salut d’aquestes especialitats no tenim informació exacta de l’abast i contingut d’aquesta decisió.

Pregunta de CUP Capgirem de quines mesures té previstes el districte per garantir l’accés a la sanitat pública als barris de la Marina

Tot i que aquesta pregunta pot semblar reiterativa perquè ja hem tractar en part el problema de la desatenció en serveis de salut de la població del nostre districte, vam valorar que calia fer incís en la situació a la Zona Franca. Els arguments per fer la pregunta eren els següents:

  • Que l’atenció sanitària al nostre districte ha empitjorat com a conseqüència del traspàs dels serveis d’especialistes del CAP Manso a l’hospital del Sagrat Cor, és a dir, en passar d’un centre públic a un altre de titularitat privada.
  • Que s’ha verificat que pacients procedents de la sanitat pública hi pateixen pitjor tracte que els pacients de la privada i que també s’hi triga més temps a obtenir cita per a una visita mèdica.
  • Que l’hospital del Sagrat Cor es troba encara més allunyat de molts dels nostres barris.
  • Que l’allunyament dels centres sanitaris perjudica especialment els barris de la Marina, que presenten el greuge de ser pràcticament l’única zona de Barcelona que no disposa de metro.
  • Que la inexistència de metro a la Marina obliga a fer el desplaçament als centres sanitaris amb transport privat o amb una xarxa d’autobusos que presenta mancances, i que no té en compte ni l’edat ni les condicions físiques de les persones usuàries, moltes de les quals es desplacen a fer rehabilitació i tenen dificultats afegides de mobilitat.
  • Que cal tenir present que la Marina del Prat Vermell és un dels 18 barris de Barcelona que, segons el darrer informe anual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presenta indicadors de salut més desfavorables, i per això no s’entén i és inacceptable que sigui precisament un dels més perjudicats en l’accés als serveis de salut.
  • Que a la Marina del Prat Vermell i a la Marina de Port, i malgrat les reiterades queixes del veïnat, fa temps que es van eliminar urgències nocturnes a partir de les vuit del vespre, ni tampoc els caps de setmana a partir del dissabte a les cinc de la tarda.
  • Que el CAP Carles Ribas ha passat fa poc a tenir 1 metge i 1 infermera menys, i això se suma al sentiment de desatenció general que té el veïnat de la Marina.

La pregunta que formulàvem era:

  • Quines mesures té previst de prendre el govern del Districte per garantir a les veïnes i els veïns el dret a l’accés en les condicions adequades a la sanitat pública, amb una especial atenció pels barris de la Marina, que són els més desatesos?

 

Part informativa

A la part informativa, després de l’informe del regidor, fem una intervenció on destaquem tres punts que considerem importants de la feina feta fins ara al districte i a Barcelona en general:

  • Sobre els consells de barri diem que com a CUP Capgirem de Sants-Montjuïc estem fent una aposta per la participació en aquests espais, pel protagonisme que se’ls vol donar, i que valorem com a positiu que se’n facin més i que s’hagi passat a una periodicitat trimestral. Insistim que valorem la reformulació que s’està fent, i que tinguin una dinàmica més participativa. Recordem, però, que tot quedarà en no-res si les propostes del veïnat i de les entitats no arriben mai a bon port.Afegim que cal fer encara alguns canvis per tal que el consells de barri arribin a ser veritables espais de participació, de debat i de decisió de veïnes i veïns, perquè es puguin definir de veritat com els espais de construcció col·lectiva dels barris. Apuntem que, per exemple, hi ha col·lectius que poden quedar fora d’aquesta participació, si no es canvia una normativa que regula que només les entitats registrades poden formar part d’un consell de barri.
    .
  • Sobre les mesures de la ciutat per reduir les desigualtats entre barris i la seva incidència al districte, hem volgut destacar que a l’informe de salut pública de Barcelona del 2014 figura la Marina del Prat Vermell com un dels barris més desafavorits. Hi volem insistir perquè aquests indicadors coincideixen, a més, amb les condicions socioeconòmiques: segons l’Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona presentat fa poc, el districte de Sants-Montjuïc té una taxa d’atur per sobre de la mitjana de la ciutat, amb el 9,1%. Als barris de la Marina, l’atur puja al 20%. N’hem de ser conscients.
    .
  • Finalment, ens hem referit a la lluita contra els CIE’S per manifestar que ens alegrem molt de la declaració institucional contra l’existència dels Centres d’Internament d’Estrangers. Remarquem que aquesta declaració, signada a Barcelona per tots els grups municipals llevat de C’s i PP, recull la llarga lluita popular contra el CIE i expressa el compromís de l’Ajuntament de Barcelona per treballar per l’eradicació del racisme a la ciutat.Hi afegim que el CIE de Zona Franca està tancat provisionalment, per fer-hi obres “de millora”, i que tenim fins el febrer del 2016 – data prevista per la reobertura- per mobilitzar-nos fins aconseguir el tancament definitiu del CIE de Barcelona.

 

Part decisòria

A la part decisòria del plenari ens hem posicionat a favor dels preus públics a equipaments cívics perquè entenem que quan es van presentar a la comissió consultiva les entitats assistents els van veure bé. Hi afegim que veiem positiu que s’hagin adequat els preus en zones on hi ha mancances en algun tipus d’instal·lacions.

Hem cregut necessari recordar que els nostres barris també disposen d’uns altres tipus d’equipaments cívics i públics de gestió comunitària, oberts a la participació. Ho citem perquè sense desmerèixer els altres centres cívics, reivindiquem aquests espais autogestionats, que enriqueixen el nostre teixit social tot recuperant formes cooperatives que ja havien engegat les generacions que ens han precedit. Fem públic el nostre reconeixent, doncs, vers aquests espais i posem com a exemple Can Batlló, un espai completament autogestionat que cada dia va creixent i on hi ha tallers, biblioteca i tota mena d’activitats gratuïtes; o l’ateneu L’Engranatge, on es reuneix l’assemblea de la Marina, s’hi fan exposicions i també classes de suport per a infants. Hem volgut fer aquest darrer esment perquè alguns grups municipals van manifestat sentir-se molestos per la realització de la darrera taula de mobilitat de la Marina a L’Engranatge.

­­­­­­

Part d’impuls i control

  • Sobre la proposició/declaració de CiU de comprar sòl a Font de la Guatlla: ens abstenim. Ho argumentem dient que, tot i que sabem que aquest barri necessita equipaments, que el centre cívic es un espai que ja no pot acollir més activitats, i que cal requalificar el PERI, com demanava CiU, no podem donar suport com a CUP Capgirem a una compra de solars-espais que no estan definits. En canvi, apostem per començar a treballar amb els edificis-espais que ja existeixen, i que els veïns ja van introduir (equipament i lloc) clarament en la seva proposta de PAD al consell de barri: una ludoteca a Can Cervera (una de les poques masies que encara queden al districte); una llar d’infants/escola bressol a l’institut Rubió i Tudurí (un edifici que va ser seu de l’escola Municipal d’Aprenents Jardiners, fundada el 1933, i que hi ha perill que desaparegui); i una biblioteca a l’antiga oficina de la seguretat social del carrer Sant Fructuós.
    .
  • Sobre la proposició/declaració d’ERC que l’autobús 115 arribi a Font de la Guatlla: ens posicionem a favor, i recordem que es tracta d’una proposta que fa el veïnat, consistent que el 115 faci una variació en el seu trajecte i passi pel carrer Sant Fructuós, l’espina dorsal de la Font de la Guatlla. Afegim que considerem que cal un pla de mobilitat en aquest barri i en tot el districte, on hi ha moltes mancances, i en concret pel que fa als busos, esperem que en el disseny de la nova fase de la Xarxa Bus es tingui en compte l’opinió del veïnat i no es faci com fins ara, que ja s’han plantejat els nous traçats un cop ja estaven dissenyats.
    .
  • Sobre la proposició del PSC sobre que s’acceleri la posada en funcionament de les tres estacions de metro a la Zona Franca i que mentrestant s’hi reforcin els busos d’una manera provisional: ens posicionem a favor.Fem constar que nosaltres sempre hem defensat l’apertura de totes tres parades, i que ens hem fet i ens continuem fent ressò del moviment popular veïnal que les reclama. Volem deixar clar que estarem sempre al costat del veïnat de la Zona Franca en les seves reclamacions d’un transport digne.Manifestem que ens alegrem molt que el PSC demani ara les tres parades a la Marina, tot i que ens fa l’efecte que no se n’han preocupat gaire durant els anys que han governat. Agraïm molt a aquest grup municipal que hagi canviat d’opinió, ja que durant anys el PSC va defensar un model de transport a Barcelona que no considerava prioritària l’arribada del metro a la Marina.Afegim que creiem que l’ampliació de la xarxa de bus no hauria de ser provisional, sinó que cal preservar un bon servei de transport de superfície fins i tot si algun dia s’arriba a posar la línia 10 en funcionament i s’obren totes tres parades; hi ha preocupació entre el veïnat de la Zona Franca que puguin tornar-se a quedar sense alguns serveis de bus que els resultaran més útils possiblement que la nova línia de metro.Finalment, reivindiquem preus populars per al transport, perquè no es tracta només de tenir un transport digne sinó que sigui accessible per a les persones més desafavorides. Manifestem que cal una baixada de tarifes de forma urgent. I que consti, diem, que quan parlem de baixada de tarifes no ens referim a regalar bitllets de metro als executius del Mobile Congres.
    .
  • Sobre la proposició/declaració de Ciutadans que la Generalitat cedeixi a l’Ajuntament, a canvi d’una dació en pagament, els terrenys de l’antic camp de futbol de Magòria: hi votem a favor.Les instal·lacions esportives són insuficients a Sants i la Bordeta i ho trobem una bona solució per donar sortida a la construcció del nou camp de futbol, una de les reivindicacions, recordem, que defensen les entitats de la Taula d’Esports. Aquestes reivindicacions les va recollir el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i nosaltres les hem fetes nostres des de CUP Capgirem. Serà bo que els clubs de futbol que utilitzaven aquest equipament puguin retornar cap al barri on històricament han estat vinculats. Actualment, han d’entrenar a la Marina.En aquest sentit, recollim també la demanda que fan les entitats esportives del barri que mentre es desenvolupa el projecte definitiu es busqui la manera de fer servir temporalment aquesta zona per fer-hi entrenaments i competicions.
    .
  • Sobre la proposició del PP que el plenari traslladi a l’Ajuntament instar a l’ICS la necessitat de reposar el metge i l’infermer que ha tret al CAP Carles Ribas, recuperar el servei d’urgències d’atenció primària, que no es treguin més especialitats del CAP Manso i que es recuperin algunes de les concertades: hi votem a favor.Aquestes demandes o similars les recollim també nosaltres al prec i la pregunta que presentem al plenari. Cal tenir en compte que el Carles Ribas es va obrir al 1989 després de 10 anys de lluita veïnal, en una zona de Barcelona amb carències i problemes socials greus. El servei d’urgències continu, atorgat com un dret del barri per la manca de comunicació, es va perdre a l’agost del 2011 a causa de les retallades.

Enllaç al vídeo de la sessió.

 

 

 

 

111 dies capgirant Sants-Montjuïc

111 dies capgirant Sants-Montjuïc

Fa 111 dies que la CUP-Capgirem Sants-Montjuïc vam començar la nostra feina a l’ajuntament del Districte, 111 dies treballant “des de dins” de l’espai institucional i aprenent a marxes forçades com funciona la burocràcia municipal i esforçant-nos al màxim per aconseguir que hi hagi transparència i que la informació estigui a l’abast de la ciutadania.

Tenim molt clar que les veïnes i els veïns de Sants-Montjuïc no vau posar la papereta de CUP dins d’un sobre per delegar en nosaltres la vostra sobirania personal, sinó perquè la nostra presència aquí serveixi per capgirar algunes coses. Tenim molt clar que cal radicalitzar la democràcia i fer-la tan inclusiva com sigui possible amb una participació real de tot el veïnat, les entitats i els moviments socials.

Pregunta del Grup Municipal CUP-Capgirem Barcelona Consell del Districte de Sants-Montjuïc 8 d’octubre de 2015

Des de la CUP-Capgirem Sants-Montjuïc continuarem esforçant-nos perquè això sigui una realitat. En aquest bloc compartirem tots aquells documents, projectes i iniciatives que es portin a terme al nostre districte.

Continuarem treballant, passet a passet, com les formiguetes, fins a capgirar-ho tot.

Aquí us deixem un petit resum de la feina que hem fet durant aquests 111 dies capgirant Sants-Montjuïc des de dins.

Declaració institucional presentada per la CUP-PA Consell del Districte de Sants-Montjuïc 8 d’octubre de 2015

El següent informe recull l’activitat institucional del Marc Santasusana i de la Lluïsa Pahissa, els dos consellers que representen CUP Capgirem Barcelona al districte de Sants-Montjuïc. En aquest mateix bloc anirem publicant periòdicament l’activitat que duem a terme, per tal de fer transparent i visible la feina dels dos primers representants de l’independentisme rupturista al districte.

Informe dels consellers de juliol a 14 d’octubre.