La mesura sobre vehicles contaminants

visita_port_juliol
Al mes de juliol vam visitar l’estació mesuradora de partícules contaminants de la zona portuària, des d’on vam fer aquesta fotografia. Els barris de la Marina hi són a tocar.

Què pensen de la mesura que pensa impulsar l’Ajuntament de limitar l’accés als vehicles contaminants a la ciutat a partir del 2020? Estan d’acord que aquesta mesura no afecti taxistes i transportistes?

Primer de tot, recordar que el mandat de l’actual govern municipal acaba el 2018, és a dir que potser que tinguéssim una mica idea de la perspectiva de futur. A nosaltres, des del nostre districte, precisament ens preocupa el tema de la contaminació procedent del transport.

Els nivells de contaminació atmosfèrica a Barcelona fa anys que estan pel damunt del llindar que marca l’Organització Mundial de la Salut. Com que respirar un aire net és un dret, l’Ajuntament té l’obligació de posar en marxa actuacions contundents per protegir la salut de les persones.

Se sap que el trànsit és una de les principals causes de les emissions contaminants, i òbviament hi ha vehicles que contaminen més que els altres, com poden ser els que porten molts anys circulant.

Tot i això, no queda clar si la mesura de limitar vehicles contaminants tindrà un gran efecte, almenys a curt termini, i sobretot si és gaire justa, perquè sembla que penalitza les persones amb menys capacitat per adquirir un cotxe nou. A més, no s’entén que com a incentiu puguin gaudir d’abonaments gratuïts per al transport públic. I quin incentiu tenen les persones que no volen o no poden tenir cotxe, i que segurament encara estan més empobrides? I la idea que els cotxes més contaminants paguin més per aparcar, doncs segurament servirà perquè trobin sempre aparcament els que tenen més capacitat econòmica.

A més, no podem parlar d’una Barcelona aïllada, perquè vivim immersos en una àrea metropolitana amb un model de transport i mobilitat basat en el predomini del vehicle privat. Tinguem en compte que a Barcelona i a l’àrea metropolitana és on viu la major part de la població de Catalunya, i cada dia s’hi produeixen milions de desplaçaments. I en el cas dels nostres barris, això ens afecta molt, perquè som l’entrada a Barcelona per la banda del sud, amb la zona franca, el port i la proximitat a les indústries del Baix Llobregat.

Per acabar-ho d’adobar, la petita recuperació econòmica sembla que ha fet que es torni a fer servir més el transport privat.

El cert és que s’hauria de reduir el trànsit almenys un 50%. I que en el trànsit cal incloure el transport de mercaderies, i també els autocars de turistes que vénen a passar el dia a Barcelona: només cal parlar amb el veïnat de Font de la Guatlla, que n’està ben saturat.

En aquest sentit, estaria bé la idea d’una taxa per ordenar l’estacionament d’autocars turístics al voltant de Montjuïc.

Per tot això, limitar els vehicles contaminants pot ajudar, però només serà un pegat si no es tira endavant una bona campanya de conscienciació ambiental i no es fa una aposta clara per un model de transport on el cotxe privat i el transport de mercaderies per carretera vagi perdent pes a favor de mitjans col.lectius com el ferrocarril o l’autobús, i en el cas de Barcelona també el metro i la bicicleta.

(L’opinió de la consellera de CUP Capgirem a “Sants-Montjuïc al dia”, el programa d’informació local de Sants 3 Ràdio on es pregunta a les conselleres i els consellers del districte sobre temes d’actualitat dels nostres barris.)

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:25:
Descarregar el programa

Anuncis

Sobirania alimentària. Sembrant alternatives

Conclusions extretes de la taula rodona “Sobiranía alimentària. Sembrant alternatives“, que es va fer el 16 de gener de 2016 al Casal Jaume Compte, dins del cicle de xerrades sobre medi ambient organitzat per CUP Sants-Montjuïc. Hi van participar: Gustavo Duch, editor de la publicació “Sobirania alimentaria, Biodiversidad y Culturas”; Sònia Resina, veterinària i professora de Formació Professional Agrària; Àlex Juanmartí, membre de l’AMPA de l’escola Auró, d’USTEC i de CUP Capgirem Eixample Esquerra i Sant Antoni. Va moderar l’acte Mireia Ercilla, enginyera agrònoma, companya de CUP-Capgirem Sants-Montjuïc.

IMG_20160116_192426494 IMG_20160116_192254452

La sobirania alimentària com a dret humà bàsic

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a decidir les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a alimentar-se i a produir els seus aliments. Mireia Ercilla a la introducció, explica aquest concepte i introdueix alguns temes clau:

  • L’acaparament de llavors i línies germinals per part de multinacionals.
  • La tendència a la concentració de la distribució.
  • El despoblament de les àrees rurals.

La fam com a arma de guerra

Gustavo Duch planteja tot un seguit de qüestions que mostren les relacions que hi ha entre els conflictes d’arreu del planeta i l’alimentació:

  • Fa poques setmanes Israel va ruixar amb herbicides zones agrícoles palestines
  • A Síria, les forces d’Al-Asad estan utilitzant la fam com a arma de guerra.
  • La guerra a Ucraïna té relació amb el control de les seves planes agrícoles, enormement fèrtils.

Una pagesia subordinada a les multinacionals

Sònia Resina explica la seva experiència en el sector agroalimentari, des de la producció de porcs fins a la de pinsos, passant per la producció lletera. Parla de la desesperació permanent la pagesia, totalment subordinada a les necessitats de les multinacionals del sector. De la seva intervenció s’extreuen un parell d’idees bàsiques:

  • Cal bastir a Catalunya uns ensenyaments professionals d’agroecologia.
  • Cal estendre la figura dels consells municipals d’alimentació, que haurien de servir de base per implantar una sèrie d’infraestructures comunitàries, com obradors o bancs de terres, que permetessin recuperar la producció local d’aliments.

Els menjadors escolars, en mans de grans empreses

Finalment, Àlex Juanmartí recorda que el decret aprovat el 1996 afavoreix les grans empreses en les concessions de menjadors escolars. La paradoxa és que avui és més barat dinar al Parlament que fer-ho en una escola. La Generalitat vol tirar endavant un “acord marc”, que afortunadament ha estat aturar en la seva prova pilot al Maresme gràcies a la lluita de la comunitat educativa. Hi ha alternatives:

  • Amb un canvi d’alimentació es podria oferir menjar ecològic a a tots els menjadors escolars per només 2,20 euros.
  • L’alumnat de l’escola de Llerona, on el dinar el serveix la cooperativa agroecològica La Taula, trobava tan bo el menjar de que a casa no volien sopar, i les famílies van acabar constituint una cooperativa de consum.
  • El decreixement de les ciutats i de la seva petjada ecològica és una necessitat.
  • Caldria substituir Mercabarna i les grans centrals de compra i bastir un model de distribució de proximitat.
  • La idea de començar a organitzar un mercat de pagès a Sants és una de les propostes que que aparegueren.

Àudio de la taula rodona a l’informatiu de Sants 3 Ràdio (des del minut 32:25)

 

 

Canvi climàtic, model energètic i sobirania energètica

Conclusions extretes de la taula rodonaCanvi climàtic, model energètic i sobirania energètica“, que es va fer el 3 de desembre de 2015 al Casal Jaume Compte, dins del cicle de xerrades sobre medi ambient organitzat per CUP Sants-Montjuïc. Hi van participar: Sergi Saladié, professor de Geografia de la URV i diputat de la CUP-Crida constituent; Lourdes Berdié, biòloga i membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica; Guillem Boix, ambientòleg i membre de CUP Barcelona. Va moderar l’acte Mireia Ercilla, enginyera agrònoma, companya de CUP-Capgirem Sants-Montjuïc.

img-20151205-wa0005 img-20151205-wa0006

La qualitat de l’aire al nostre districte: un tema preocupant

La taula rodona té lloc en el el context de la cimera de París del 2015 sobre el canvi climàtic, i en presentar-la, Mireia Ercilla recorda algunes qüestions que repercuteixen en el medi ambient a Sants-Montjuïc:

  • L’ordenació del territori s’ha fet a l’esquena dels veïns i les veïnes, responent a altres interessos que no han vetllat per la qualitat de vida de les persones.
  • Els barris de la Marina, zona de frontera amb el port i els grans vaixells, són els més afectats per la contaminació: l’absència de metro multiplica el trànsit de superfície i el travessen grans artèries de trànsit rodat amb combustibles fòssils.
  • Malgrat això, a la Marina no hi ha cap estació que mesuri la qualitat de l’aire. De fet, al districte de Sants-Montjuïc no hi ha cap estació que mesuri les partícules contaminants PM2,5, que són les que es consideren més perjudicials per a la salut.

El model energètic que ens imposen: ineficient i socialment injust

Sergi Saladié exposa en la seva intervenció de quina manera han treballat les administracions per convertir la producció i la distribució d’energia en un oligopoli lucratiu. Això ha passat al llarg de la història, des de La Canadenca fins a Enel. També repassa les diferents formes d’explotar aquesta energia, des de la biomassa fins a la nuclear, els resultats de la liberalització promoguda pel Partit Popular al 1998 i el dèficit públic generat per les pèrdues que asseguren que tenen les empreses propietàries de la indústria. Segons Saladié, “a diferència d’altres recursos energètics, durant molts anys, el govern va abaixar el preu de l’electricitat, una mesura que es va aplaudir tot i les conseqüències que no s’explicaven i que avui ens provoquen un gran problema”.

  • L’actual model elèctric és insegur, socialment injust i impactant: mentre Barcelona consumeix el 73% de l’energia, Tarragona en produeix el 75%.
  • Aquest model energètic és car i ineficient: de cada 100 kg de fusta (biomassa), 100 l de fuel o barretes d’urani, només el 35% es converteix en energia, i la resta es perd. D’aquest 35% el 5% es perd durant el transport en cables d’alta tensió.

Hi ha alternatives:

  • L’estalvi i eficiència energètica.
  • El desenvolupament integral de les energies renovables.
  • El tancament de centrals contaminants.
  • La descentralització de la producció i la distribució d’energia cap a un sistema distribuït, democràtic i eficient.

La bona notícia és que hi ha experiències reals i factibles, com les que es practiquen a l’illa de Samsø, a Dinamarca, o de l’Ajuntament dels Guiamets, al Priorat.

Per un canvi de model energètic

Lourdes Berdié explica el naixement de la Xarxa per la Sobirania Energètica en el context de la lluita contra el fracking, amb la finalitat de democratitzar la producció i el consum d’energia. La generació d’energia des del territori i la creació de xarxes de distribució locals són l’alternativa per:

  • Aturar el canvi climàtic.
  • Eradicar la pobresa energètica.
  • Reduir el transport energètic.
  • Reduir el consum de recursos fòssils.
  • Evitar grans projectes com gasoductes o oleoductes i línies de molt alta tensió (MAT) i el fraking.

La iniciativa topa amb normatives estatals, especialment amb el Real Decreto d’octubre de 2015, que penalitza l’autoconsum, i que té com a finalitat beneficiar les grans companyies de producció i distribució.

El canvi climàtic com a conseqüència del capitalisme

L’ambientòleg Guillem Boix emmarca el seu discurs en la crisi sistèmica, i conclou que la solució passa pel decreixement i la voluntat política. Les realitat és que les empreses lligades a l’energia fòssil (petrolíferes) tenen molt de poder i condicionen les polítiques energètiques dels estats. Boix aporta dades científiques, com el fet que l’Observatori Fabra hagi registrat el segon mes de novembre més càlid dels últims 100 anys. Les conseqüències d’aquesta pujada de temperatures, afirma, són la reducció de l’aigua existent, la pujada del nivell del mar (risc d’inundació de moltes zones habitades com Bangladesh), el desglaç i per tant l’augment de metà que hi ha al gel perpetu i  l’augment de l’efecte hivernacle. La pujada de temperatures també repercutiria en la pèrdua de fauna i de coralls, font de carboni. A casa nostra, la mala gestió forestal, l’augment dels incendis o la desaparició del Delta de l’Ebre en serien algunes conseqüències evidents.

  • El canvi climàtic actual va començar amb la Revolució Industrial, a causa principalment de la crema de combustibles fòssils i de l’aparició de l’efecte hivernacle.
  • El sistema capitalista genera una dicotomia entre l’activitat econòmica i el treball, i el medi ambient.
  • Els darrers anys ha aparegut el capitalisme “verd”, empreses que fan negoci amb l’ecologia i que enlloc de reduir l’impacte, el contenen: “En lloc d’evitar que pugui el nivell del mar, es construeixin dics”, afirma Boix.

Per reduir el canvi climàtic des de la ciutat de Barcelona, la solució passa per diferents mesures:

  • En primer lloc, el decreixement.
  • Després, moltes altres mesures: producció en proximitat, en sòl públic, aprofitant sol i el vent o la massa forestal dels entorns de la ciutat (sovint oblidada)…
  • Saber que a l’hivern cal anar amb màniga llarga perquè fa fred (menys calefacció) i a l’estiu amb màniga curta (menys aire condicionat).
  • Millorar l’assessorament i l’eficiència…

Àudio de la taula rodona a l’informatiu de Sants 3 Ràdio (des del minut 30:12)