Les dades de participació en el referèndum als nostres barris

Com valoren les dades de participació al referèndum als nostres barris?

Com ja sabem, el dia 1 hi va haver una participació massiva al referèndum. Molt més massiva del que alguns podien imaginar. Als nostres barris aquesta participació també va ser excepcional, des de la Marina fins al Poble-sec i els barris de Sants.

I allò més admirable és que la gent s’hi va abocar a votar malgrat les imatges esglaiadores que anaven arribant, imatges i vídeos de les agressions més bèsties de la policia “nacional” que podem recordar. La violència de la policia no va respectar les persones indefenses ni els espais escolars.

Al final no van entrar en cap escola del nostre districte, però vam tenir tot el dia l’ai al cor, fins l’últim moment de recompte dels vots. Haver de votar així, en aquestes condicions, és indignant, és una vergonya. No oblidarem mai el que va passar diumenge.

Però no només hem de parlar de participació, perquè el veïnat no es va limitar a anar a votar, sinó que va organitzar una autèntica defensa escola per escola, d’urna per urna.

Hi va munt de persones que pràcticament no es van moure de les escoles electorals, quedant-s’hi a dormir, llevant-se super d’hora el dia 1 per ser abans de les cinc de la matinada  la porta, malgrat la pluja, fent llarguíssimes cues per anar a votar. I quedant-se fins haver acabat el recompte de vots perquè no ens robés ningú les urnes.

I finalment dir que la participació i la defensa activa del referèndum als nostres barris es van poder veure també el dia 3, durant la vaga general. La mobilització va ser una de les més importants que es recorden. I això només acaba de començar. Perquè haurem de mantenir-nos els barris organitzats i mobilitzats per defensar la implantació dels resultats del referèndum.

 

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:05:
Descarregar àudio

Anuncis

El veïnat davant el Referèndum de l’1 d’octubre


Davant la convocatòria del Referèndum del l’1 d’octubre, què creieu que ha de fer el veïnat dels barris de Sants-Montjuïc

Doncs com a tots els barris i pobles de Catalunya, el veïnat hem de fer el que ja estem fent: no tenir por,  fer pinya i organitzar-nos als barris i al voltant de les seus electorals perquè sigui possible anar a votar diumenge. A votar que sí, a votar que no o a abstenir-se. Però a votar.

Davant les amenaces de repressió i l’atac a les llibertats, la resposta del veïnat ha de ser la defensa del dret a votar. I davant les preteses il·legalitzacions, hem de tenir clar que obeïm les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, i no pas un sistema judicial al servei d’un Estat com l’espanyol, que no està responent com un Estat democràtic.

El que està passant és que, conscients de la importància del moment, als barris s’està mobilitzant moltíssima gent. Perquè tothom pot ajudar en la mesura de les seves possibilitats, començant per la cosa tan simple de posar un cartell a l’escala indicant el lloc on ens toca anar a votar i acabant per les encartellades massives.

El veïnat s’està activant i organitzant. En aquest sentit, ara mateix hi ha una assemblea aquí a la plaça de Sants oberta al veïnat i una altra a la plaça del Sortidor del Poble-sec.

A tenir en compte que, el cas dels centres d’ensenyament, és molt important la implicació de les AMPA i de tota la comunitat educativa. A l’Institut del Teatre ja fa un dia que l’alumnat hi està tancat, i l’Assemblea Groga de Sants està valorant la situació.

En el cas dels centres cívics que són seu electoral, és un orgull que la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta posin al servei del país les Cotxeres de Sants, el Casinet d’Hostafrancs i el centre cívic El Sortidor del Poble-sec. Ho han fet desobeint les “ordres” que han rebut.

Finalment, només recordar que la “garantia” del referèndum som la gent. Que només la gent el farem possible, i que com més massivament hi anem a votar, millor. Hem de fer que el dia 1 hi hagi els col·legis electorals oberts, i que tothom que ho vulgui pugui anar-hi a votar ben d’hora ben d’hora.

Aquests barris nostres alegres i combatius no els van aixafar ni en temps de Franco. No ho aconseguiran pas ara.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:40:
Descarregar l’àudio

La cessió de locals municipals per al Referèndum

La xarxa associativa dels barris garanteix que el referèndum es faci. Malgrat les vacil·lacions municipals.

Creuen que l’Ajuntament de Barcelona ha de cedir locals municipals per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre?

Evidentment, considerem que l’Ajuntament no tan sols ha de cedir els espais, sinó que s’ha d’implicar en la realització del referèndum.

Al mes de juliol ja els vam preguntar què pensaven fer, però tal i com hem vist, l’alcaldessa Ada Colau ha anat fugint d’estudi i ha aconseguit mantenir-se’n al marge fins ara. Fins al punt que, havent-hi implicats ara més de 700 alcaldes, ella s’ha salvat de la crema.

Francament, el tacticisme i la indefinició de BeC sobre el referèndum és penosa. L’han anat bandejant, han anat dient que serà un referèndum “sense garanties” i posant tota mena d’excuses de mal pagador.

Nosaltres pensem que la garantia som la gent. La garantia serà anar a votar massivament. I que tothom hi vagi a dir la seva i votar que sí, o que no, o abstenir-se. I si guanya el SÍ, estem preparats fer fer el que haguem de fer.

El referèndum sobre la independència és una demanda del 80% de la ciutadania de Catalunya. I el que està el joc l’1 d’octubre és el dret del poble a decidir, tant si es vol votar sí com no, en blanc o fer un vot nul.

Defensar el referèndum és més necessari que mai, després de la prohibició de l’acte a Madrid sobre el referèndum que emparava la seva alcaldessa Manuela Carmena (que per cert, s’ha mullat molt més que Ada Colau, i que ha dit obertament que el referèndum no és il·legal). Després de la prohibició d’un acte de la CUP al País Valencià. Després de les pressions als mitjans de comunicació per impedir la difusió del referèndum.

Tot això podrien ser les primeres fases d’una operació repressiva a gran escala per part de l’Estat espanyol. Per tant, anar a votar serà un acte de defensa de la democràcia.

Dit això, dir que amb el suport de l’Ajuntament o no, el referèndum es farà. Perquè som milers i milers de persones que estem disposades a defensar-ho. En el cas de Barcelona, hi ha un 30% de locals de votació municipals, i no costarà gaire trobar alternatives: centres cívics, etc.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:35:
Descarregar l’àudio

L’hort del Casal Cívic Magòria

Creuen que s’ha de mantenir l’actual hort del casal cívic Magòria, tal i com demanen els seus usuaris?

És cert, fa més de deu anys que al casal cívic Magòria es va començar a fer aquest hort. Aquest és un petit espai comunitari, un lloc cuidat, que en principi no sembla que hagi de ser necessari que desaparegui. Com sabem, aquest casal ocupa l’antiga estació de Magòria, que dóna nom a tota la zona, i encara que està prop de la Bordeta participa del consell de barri de Font de la Guatlla, on han fet arribar la preocupació que tenen de poder mantenir aquest petit hort veïnal.

Dit això, també és cert que la cessió a l’Ajuntament d’aquests terrenys, que pertanyien a la Generalitat, es va fer per poder-hi construir equipaments molt necessaris, entre d’altres alguns equipaments esportius molt reivindicats des de fa anys per la Taula d’Esports.

És d’esperar, doncs, que sigui possible arribar a un consens entre els interessos diferents col·lectius. Però és clar, cal que tots aquests col·lectius s’asseguin a parlar. Sembla que el Districte té previst un procés participatiu al setembre, de manera que aleshores seria el moment de decidir el futur d’aquest hort de Magòria, que ara no està del tot clar.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:35:
Descarregar l’àudio

La reconversió del CAP Numància en servei d’urgències


Què opinen sobre la reconversió del CAP Numància en servei d’urgències d’atenció primària durant 24h que ha aprovat la Comissió de Salut del Parlament?

Amb tots els respectes per les coses que aprova aquesta Comissió, però no es pot anunciar a so de bombo i platerets que hi tornarà a haver urgències 24 hores al CAP Numància.

Aquesta notícia ve d’una proposta de resolució que va presentar C’s al Districte de les Corts, i també a la Comissió de Salut del Parlament. Però malgrat el ressò mediàtic que pugui tenir, el cert és que cap acord que s’adopta en comissió no té calendari de compliment, ni és vinculant.

És clar que el veïnat d’Hostafrancs, Sants i altres barris del nostre districte que ara s’ha de desplaçar a Manso s’alegraria molt de tornar a tenir urgències 24h a Numància. El Servei d’Urgències d’Atenció Continuada del CAP Numància es va suprimir fa molts anys, malgrat les protestes.

Però és que a més de les urgències, també han anat a parar al CAP Manso els serveis de radiologia, que funcionaven perfectament a Numància. I les especialitats s’han derivat a la privada.

Fa temps que treballadores de Numància, el veïnat i nosaltres també, des del nostre grup municipal alertem que en aquest centre hi ha hagut i hi ha un desmantellament silenciós.

Per tant, també hem de dir que aquesta proposta de 24h d’urgències a Numància, en principi està bé però no incideix en el que realment cal per tenir uns serveis en condicions a Numància i a tots els centres sanitaris públics. És a dir, cal un canvi de model sanitari, revertir recursos derivats a la privada i recuperar la gestió directa de serveis externalitzats.

I pel que fa a les urgències, de fet s’està pendent de com es desenvoluparà el Pla Nacional d’Urgències anunciat pel conseller Comín.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:15:
Descarregar l’àudio

Sobre el vot de la CUP a la proposició sobre habitatge de BeC als plenaris

Davant de les recriminacions que se’ns fa des de BeC per haver-nos abstingut o votat en contra de la regulació dels preus del lloguer als darrers consells plenaris de Districte, aquí us expliquem que la decisió no la vam prendre a la babalà.

  1. BeC presenta a les juntes de portaveu de tots els districtes una declaració sobre habitatge. Des de CUP dels diferents districtes, després de considerar-ho, decidim no signar-la. A Gràcia la transaccionen, tot i que les transaccions rebaixen el to d’autocomplaença (així és com ho veiem) de l’explicació però no toquen els punts de la declaració, on insten el Govern espanyol i la Generalitat però no s’insten ells mateixos. D’altra banda, la declaració també fa referència en la part de l’”autocomplaença” al pla d’habitatge, que com a CUP vam votar en contra. Considerem que la declaració és un rentat de cara, justament als dos anys de govern municipal, per fer un balanç positiu.
  2. A Sant Andreu la declaració no va rebre suport, tampoc de la CUP. Als altres districtes ho van anar passant a proposició. Allà on la CUP es va abstenir a la proposició, va ser almenys sobre el text transaccionat. En el cas de Sants-Montjuïc no hi va haver temps de transaccionar res, perquè ho van passar a proposició tal qual cinc minuts abans del plenari. I vam votar que no. Aquest és l’acord de l’assemblea de nucli: “BEC proposa signar declaració sobre habitatge en la qual insta als governs estatal i de la Generalitat de fer alguna cosa ja que les competències no són municipals: No signarem i els recordarem que el que cal fer és Desobeir i que quina millor manera que implicant-se al Referèndum i construir junts la nova República que acabe amb aquesta problemàtica”.
  3. A la nostra intervenció al plenari de Sants-Montjuïc, després de la Regidora, vam dir que en tema d’habitatge, BeC no ho fa del tot bé: “Després de dos anys a l’Ajuntament, hem de dir que ningú no és perfecte i segur que la CUP també deu haver comès alguns errors i que podem millorar molt, però és que a vegades vostès  (i perdoni si li sap greu el to) sembla que es facin una mica massa d’autobombo, perquè no ho estan fent tan bé. O almenys, no ho estan fent tot tan bé. És clar que vostès no tenen la culpa dels desnonaments expréss o “invisibles”, però quan les persones desnonades, fins i tot quan hi ha menors implicats, estan excloses de la  Mesa d’Emergència de Barcelona, vostès no poden passar tota la culpa a les lleis catalanes o a les estatals, que també la tenen. Quan el protocol per estar a la Mesa d’Emergència exclou les persones que viuen en un lloc que no té cèdula d’habitabilitat, la responsabilitat és de l’Ajuntament. Haurien de modificar aquests protocols, i fer-ho urgentment.  El que esta passant és que moltes persones desnonades els darrers mesos s’han hagut de buscar una solució sense cap mena de suport de l’Ajuntament. Van a l’Oficina d’Habitatge i no els donen solució. I mentrestant, esperant que vagin fent el cens d’habitatges buits. Una de les coses que haguessin hagut de fer abans de res. Francament, en terreny d’habitatge fa l’efecte que vostès no estan fet servir tots els recursos que tenen, des dels pisos buits de la SAREB fins als edificis buits de propietat municipal.”
  4. El nostre no al plenari va anar acompanyar d’aquest argumentari: “Creiem que la solució no és instar altres institucions perquè facin les coses, si abans vostès no actuen realment on tenen competències i no fan un parc d’habitatge públic digne. Haurien de millorar els mecanismes de la Mesa d’Emergència social, que té moltes mancances. Hi ha persones que estan excloses de la Mesa perquè viuen en un lloc sense cèdula d’habitabilitat. Han de canviar els protocols. A més, haurien d’apostar per la República Catalana, que és una oportunitat per garantir el dret a l’habitatge.”

I com va escriure el conseller de CUP de Ciutat Vella, hi podem afegir:

“A BeC els pregunteu quantes persones hi ha a la taula d’emergència de risc d’exclusió social per desnonament a Barcelona. Els pregunteu quanta de la gent que viu al carrer voldria tenir un sostre. Després els pregunteu quants edificis buits de titularitat municipal hi ha. I els pregunteu si no els hi fa vergonya venir amb autocomplaences amb un tema tan lluny de semblar mínimament resolt. Quantes mares amb menors al seu càrrec hi ha a la cua de solució habitacional i omplint tràmits sense solució? De pas afegiu que molta més de la meitat de les persones desnonades en els darrers mesos s’han buscat la vida sense cap mena de suport. Pregunteu que vol dir “solució propia” (li diuen solució a la violència psicològica d’anar a casa d’un familiar o amic que no et vol.) ells es van inventar el concepte. i podeu recordar que la població gentrificada d’un ajuntament amb superàvit com el de barcelona se’n va a a comarques  amb menys serveis i, sovint, amb ajuntaments endeutats que no tenen ni ajudes en el transport públic o per assistir algú amb mobilitat reduïda, invalidesa en qualsevol grau, vellesa…”

I una cosa més: potser que BeC s’hauria de preguntar per què el seu Pla d’Habitatge es va aprovar gràcies al suport de C’s i Ciu… I del PSC, es clar.

La petició del Síndic de Greuges sobre la Rambla de Sants

Quines mesures creu que ha d’emprendre el Districte després de la petició del Síndic de Greuges de revisar el disseny de la Rambla de Sants i preservar la intimitat dels veïns més propers?

Tal i com diu el Síndic, ni en la fase de les obres ni en la de disseny de l’espai sembla que no es va fer res per evitar la pèrdua de la intimitat d’algunes cases. No s’entén, per exemple, que hi hagi una escala mecànica i un ascensor a tocar de l’edifici de pisos, perquè a l’altra banda on hi ha l’escola no haguessin causat tantes molèsties.

Dit això, encara que s’hagi recobert de jardins molt bonics, la realitat és que tenim un calaix de 14 m d’alçada, que en algun punt està a 2 m de les cases.

Per arribar fins aquí el barri va patir durant molts anys les obres de l’AVE, una obra faraònica que va fraccionar tot el territori, no només Sants i Barcelona. I que es va construir mentre es deixava d’invertir en Rodalies.

I cal recordar que el projecte es va aprovar quan al Govern Central hi havia el PP, a la Generalitat CiU i a l’Ajuntament el PSC, ERC i ICV. Amb la complicitat de tots els grups polítics.

A Sants, els grups polítics de l’Ajuntament ni tan sols van ser capaços de soterrar les vies, que és el mínim que s’hagués hagut de fer. Aquestes coses cal recordar-les perquè ara sembla que el calaix hagi anat a parar aquí per art de màgia.

Responent la vostra pregunta, doncs tot el que pugui fer-se des del Districte per pal·liar les molèsties als veïns (posar algun tipus d’enjardinament que aïlli, per exemple), que ho faci però que ho faci aviat.

Lamentablement, poca cosa més es podrà fer de moment.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:15:
Descarregar l’àudio