Les dades de participació en el referèndum als nostres barris

Com valoren les dades de participació al referèndum als nostres barris?

Com ja sabem, el dia 1 hi va haver una participació massiva al referèndum. Molt més massiva del que alguns podien imaginar. Als nostres barris aquesta participació també va ser excepcional, des de la Marina fins al Poble-sec i els barris de Sants.

I allò més admirable és que la gent s’hi va abocar a votar malgrat les imatges esglaiadores que anaven arribant, imatges i vídeos de les agressions més bèsties de la policia “nacional” que podem recordar. La violència de la policia no va respectar les persones indefenses ni els espais escolars.

Al final no van entrar en cap escola del nostre districte, però vam tenir tot el dia l’ai al cor, fins l’últim moment de recompte dels vots. Haver de votar així, en aquestes condicions, és indignant, és una vergonya. No oblidarem mai el que va passar diumenge.

Però no només hem de parlar de participació, perquè el veïnat no es va limitar a anar a votar, sinó que va organitzar una autèntica defensa escola per escola, d’urna per urna.

Hi va munt de persones que pràcticament no es van moure de les escoles electorals, quedant-s’hi a dormir, llevant-se super d’hora el dia 1 per ser abans de les cinc de la matinada  la porta, malgrat la pluja, fent llarguíssimes cues per anar a votar. I quedant-se fins haver acabat el recompte de vots perquè no ens robés ningú les urnes.

I finalment dir que la participació i la defensa activa del referèndum als nostres barris es van poder veure també el dia 3, durant la vaga general. La mobilització va ser una de les més importants que es recorden. I això només acaba de començar. Perquè haurem de mantenir-nos els barris organitzats i mobilitzats per defensar la implantació dels resultats del referèndum.

 

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:05:
Descarregar àudio

Anuncis

El veïnat davant el Referèndum de l’1 d’octubre


Davant la convocatòria del Referèndum del l’1 d’octubre, què creieu que ha de fer el veïnat dels barris de Sants-Montjuïc

Doncs com a tots els barris i pobles de Catalunya, el veïnat hem de fer el que ja estem fent: no tenir por,  fer pinya i organitzar-nos als barris i al voltant de les seus electorals perquè sigui possible anar a votar diumenge. A votar que sí, a votar que no o a abstenir-se. Però a votar.

Davant les amenaces de repressió i l’atac a les llibertats, la resposta del veïnat ha de ser la defensa del dret a votar. I davant les preteses il·legalitzacions, hem de tenir clar que obeïm les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, i no pas un sistema judicial al servei d’un Estat com l’espanyol, que no està responent com un Estat democràtic.

El que està passant és que, conscients de la importància del moment, als barris s’està mobilitzant moltíssima gent. Perquè tothom pot ajudar en la mesura de les seves possibilitats, començant per la cosa tan simple de posar un cartell a l’escala indicant el lloc on ens toca anar a votar i acabant per les encartellades massives.

El veïnat s’està activant i organitzant. En aquest sentit, ara mateix hi ha una assemblea aquí a la plaça de Sants oberta al veïnat i una altra a la plaça del Sortidor del Poble-sec.

A tenir en compte que, el cas dels centres d’ensenyament, és molt important la implicació de les AMPA i de tota la comunitat educativa. A l’Institut del Teatre ja fa un dia que l’alumnat hi està tancat, i l’Assemblea Groga de Sants està valorant la situació.

En el cas dels centres cívics que són seu electoral, és un orgull que la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta posin al servei del país les Cotxeres de Sants, el Casinet d’Hostafrancs i el centre cívic El Sortidor del Poble-sec. Ho han fet desobeint les “ordres” que han rebut.

Finalment, només recordar que la “garantia” del referèndum som la gent. Que només la gent el farem possible, i que com més massivament hi anem a votar, millor. Hem de fer que el dia 1 hi hagi els col·legis electorals oberts, i que tothom que ho vulgui pugui anar-hi a votar ben d’hora ben d’hora.

Aquests barris nostres alegres i combatius no els van aixafar ni en temps de Franco. No ho aconseguiran pas ara.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:40:
Descarregar l’àudio

La cessió de locals municipals per al Referèndum

La xarxa associativa dels barris garanteix que el referèndum es faci. Malgrat les vacil·lacions municipals.

Creuen que l’Ajuntament de Barcelona ha de cedir locals municipals per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre?

Evidentment, considerem que l’Ajuntament no tan sols ha de cedir els espais, sinó que s’ha d’implicar en la realització del referèndum.

Al mes de juliol ja els vam preguntar què pensaven fer, però tal i com hem vist, l’alcaldessa Ada Colau ha anat fugint d’estudi i ha aconseguit mantenir-se’n al marge fins ara. Fins al punt que, havent-hi implicats ara més de 700 alcaldes, ella s’ha salvat de la crema.

Francament, el tacticisme i la indefinició de BeC sobre el referèndum és penosa. L’han anat bandejant, han anat dient que serà un referèndum “sense garanties” i posant tota mena d’excuses de mal pagador.

Nosaltres pensem que la garantia som la gent. La garantia serà anar a votar massivament. I que tothom hi vagi a dir la seva i votar que sí, o que no, o abstenir-se. I si guanya el SÍ, estem preparats fer fer el que haguem de fer.

El referèndum sobre la independència és una demanda del 80% de la ciutadania de Catalunya. I el que està el joc l’1 d’octubre és el dret del poble a decidir, tant si es vol votar sí com no, en blanc o fer un vot nul.

Defensar el referèndum és més necessari que mai, després de la prohibició de l’acte a Madrid sobre el referèndum que emparava la seva alcaldessa Manuela Carmena (que per cert, s’ha mullat molt més que Ada Colau, i que ha dit obertament que el referèndum no és il·legal). Després de la prohibició d’un acte de la CUP al País Valencià. Després de les pressions als mitjans de comunicació per impedir la difusió del referèndum.

Tot això podrien ser les primeres fases d’una operació repressiva a gran escala per part de l’Estat espanyol. Per tant, anar a votar serà un acte de defensa de la democràcia.

Dit això, dir que amb el suport de l’Ajuntament o no, el referèndum es farà. Perquè som milers i milers de persones que estem disposades a defensar-ho. En el cas de Barcelona, hi ha un 30% de locals de votació municipals, i no costarà gaire trobar alternatives: centres cívics, etc.

Ho podeu escoltar a partir del minut 5:35:
Descarregar l’àudio

L’hort del Casal Cívic Magòria

Creuen que s’ha de mantenir l’actual hort del casal cívic Magòria, tal i com demanen els seus usuaris?

És cert, fa més de deu anys que al casal cívic Magòria es va començar a fer aquest hort. Aquest és un petit espai comunitari, un lloc cuidat, que en principi no sembla que hagi de ser necessari que desaparegui. Com sabem, aquest casal ocupa l’antiga estació de Magòria, que dóna nom a tota la zona, i encara que està prop de la Bordeta participa del consell de barri de Font de la Guatlla, on han fet arribar la preocupació que tenen de poder mantenir aquest petit hort veïnal.

Dit això, també és cert que la cessió a l’Ajuntament d’aquests terrenys, que pertanyien a la Generalitat, es va fer per poder-hi construir equipaments molt necessaris, entre d’altres alguns equipaments esportius molt reivindicats des de fa anys per la Taula d’Esports.

És d’esperar, doncs, que sigui possible arribar a un consens entre els interessos diferents col·lectius. Però és clar, cal que tots aquests col·lectius s’asseguin a parlar. Sembla que el Districte té previst un procés participatiu al setembre, de manera que aleshores seria el moment de decidir el futur d’aquest hort de Magòria, que ara no està del tot clar.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:35:
Descarregar l’àudio

La reconversió del CAP Numància en servei d’urgències


Què opinen sobre la reconversió del CAP Numància en servei d’urgències d’atenció primària durant 24h que ha aprovat la Comissió de Salut del Parlament?

Amb tots els respectes per les coses que aprova aquesta Comissió, però no es pot anunciar a so de bombo i platerets que hi tornarà a haver urgències 24 hores al CAP Numància.

Aquesta notícia ve d’una proposta de resolució que va presentar C’s al Districte de les Corts, i també a la Comissió de Salut del Parlament. Però malgrat el ressò mediàtic que pugui tenir, el cert és que cap acord que s’adopta en comissió no té calendari de compliment, ni és vinculant.

És clar que el veïnat d’Hostafrancs, Sants i altres barris del nostre districte que ara s’ha de desplaçar a Manso s’alegraria molt de tornar a tenir urgències 24h a Numància. El Servei d’Urgències d’Atenció Continuada del CAP Numància es va suprimir fa molts anys, malgrat les protestes.

Però és que a més de les urgències, també han anat a parar al CAP Manso els serveis de radiologia, que funcionaven perfectament a Numància. I les especialitats s’han derivat a la privada.

Fa temps que treballadores de Numància, el veïnat i nosaltres també, des del nostre grup municipal alertem que en aquest centre hi ha hagut i hi ha un desmantellament silenciós.

Per tant, també hem de dir que aquesta proposta de 24h d’urgències a Numància, en principi està bé però no incideix en el que realment cal per tenir uns serveis en condicions a Numància i a tots els centres sanitaris públics. És a dir, cal un canvi de model sanitari, revertir recursos derivats a la privada i recuperar la gestió directa de serveis externalitzats.

I pel que fa a les urgències, de fet s’està pendent de com es desenvoluparà el Pla Nacional d’Urgències anunciat pel conseller Comín.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:15:
Descarregar l’àudio

La petició del Síndic de Greuges sobre la Rambla de Sants

Quines mesures creu que ha d’emprendre el Districte després de la petició del Síndic de Greuges de revisar el disseny de la Rambla de Sants i preservar la intimitat dels veïns més propers?

Tal i com diu el Síndic, ni en la fase de les obres ni en la de disseny de l’espai sembla que no es va fer res per evitar la pèrdua de la intimitat d’algunes cases. No s’entén, per exemple, que hi hagi una escala mecànica i un ascensor a tocar de l’edifici de pisos, perquè a l’altra banda on hi ha l’escola no haguessin causat tantes molèsties.

Dit això, encara que s’hagi recobert de jardins molt bonics, la realitat és que tenim un calaix de 14 m d’alçada, que en algun punt està a 2 m de les cases.

Per arribar fins aquí el barri va patir durant molts anys les obres de l’AVE, una obra faraònica que va fraccionar tot el territori, no només Sants i Barcelona. I que es va construir mentre es deixava d’invertir en Rodalies.

I cal recordar que el projecte es va aprovar quan al Govern Central hi havia el PP, a la Generalitat CiU i a l’Ajuntament el PSC, ERC i ICV. Amb la complicitat de tots els grups polítics.

A Sants, els grups polítics de l’Ajuntament ni tan sols van ser capaços de soterrar les vies, que és el mínim que s’hagués hagut de fer. Aquestes coses cal recordar-les perquè ara sembla que el calaix hagi anat a parar aquí per art de màgia.

Responent la vostra pregunta, doncs tot el que pugui fer-se des del Districte per pal·liar les molèsties als veïns (posar algun tipus d’enjardinament que aïlli, per exemple), que ho faci però que ho faci aviat.

Lamentablement, poca cosa més es podrà fer de moment.

Ho podeu escoltar a partir del minut 7:15:
Descarregar l’àudio

Els resultats del darrer baròmetre municipal

Com valoren els resultats del darrer baròmetre municipal, pel que fa al Govern i per als resultats del seu grup, i que una de les principals preocupacions a Sants sigui el turisme?

Segons aquest baròmetre, si demà hi hagués eleccions, BeC tornaria a guanyar. Però és que les eleccions no són demà, i en dos anys poden passar moltes coses.

Com a grup municipal, els resultats que ens dóna el Baròmetre no ens neguitegen. No som perfectes, però del que no se’ns pot acusar és de posicionaments i funcionaments que no són coherents amb allò que la CUP Capgirem va dir al seu programa electoral.

BeC es va presentar les eleccions com una força del canvi, prometia un altre model de ciutat i criticava les “castes”. I ara el seu soci al Govern és el PSC, un dels principals creadors del model de turisme i de ciutat que patim. No calia el Baròmetre per saber que els barris s’estan convertint en parcs temàtics. El PEUAT ha arribat tard i s’ha quedat curt. Nosaltres ja ho vam avisar. És clar, que el turisme és una preocupació molt gran.

Com la CUP, fa dos anys BeC va entrar a Barcelona per primer cop. Es van trobar, com la CUP, un Ajuntament amb un engranatge institucional i unes maneres de fer viciades, des del centralisme de la Casa Gran fins al paper dels lobbies. La realitat és més dura del que pensàvem. Però a BeC no li venia de nou, perquè els seus amics d’ICV la coneixien molt bé.

De moment el Govern de BEC/PSC promet molt, però ja veurem com acabarà tot d’aquí dos anys, i quina serà l’opinió de la gent d’aquest Govern municipal. Perquè després de dos anys de govern, als barris continuen havent-hi molts temes per resoldre: processos participatius que s’allarguen en el temps, plans d’equipaments pendents, unes normes de participació que no sabem per què acabaran servint…

L’Ajuntament no ho pot resoldre tot, però no s’hi val que passin sempre la pilota a altres administracions. Per exemple, la gestió de l’emergència habitacional no l’estan fent com caldria: la taula d’habitatge de Barcelona no inclou les persones que viuen en un lloc sense cèl·lula d’habitabilitat, com és el cas del darrer desnonament al barri.

Un altre tema és com han presentat la xarxa ortogonal de busos, sense atendre les necessitats de la gent, perquè si no arriba a ser per les mobilitzacions que s’han fet a la Marina i a la Bordeta, s’haguessin suprimit les línies 91 i 37. Al Poble-sec i a la Font de la Guatlla, on han fet menys soroll, segurament no tindran tanta sort amb les seves línies de bus. Amb tema de mobilitat, BeC segueix les indicacions de TMB, que amb la seva prepotència té la responsabilitat de provocar una vaga al metro de Barcelona que patim la gent que agafem el metro i les persones que hi treballen, no pas els directius de TMB.

Per això i per altres coses, veurem com acaba el mandat de BeC. Tristament, podrien acabar decebent moltes de les persones que els van votar. I també tristament, podrien acabar essent responsables d’haver desmobilitzat el carrer. Com va passar amb els primers governs d’esquerres de després del franquisme. La història es repeteix.

Ho podeu escoltar a partir del minut 6:20:

Descarregar l’àudio