Assemblea oberta al Poble-sec sobre turisme: fent xarxa amb el veïnat

IMG-20160615-WA0005
Dimecres 15 de juny, centre cívic El Sortidor. Des de CUP Capgirem Sants-Montjuïc hem convocat una assemblea dedicada al turisme, oberta al veïnat i a col·lectius de dins i fora del districte que treballen sobre el turisme i tot el que comporta. La trobada és enriquidora: sorgeixen idees, posem en comú els problemes i prenem consciència de l’esperançadora força creixent dels espais de lluita popular com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que ha organitzat el 1r Fòrum Veïnal Sobre Turisme l’1-2 de juliol.

El Poble-sec és el barri del districte més afectat pel turisme, i per això fem aquí aquesta asssemblea. Volem que torni a ser un barri amb vida real de persones reals i no un parc temàtic; que se salvi el comerç tradicional i que hi continuï vivint el seu veïnat divers i multicultural, que s’estima el barri i que s’ajuda mútuament. Això mateix ho fem extensible a tot arreu, a tots els barris, perquè aquest fenomen ja està començant a afectarHostafrancs, la Font de la Guatlla, Sants…

El turisme: piconadora destructora de barris

El turisme no és essencialment dolent; nosaltres també viatgem, ens agrada anar a visitar altres ciutats i països. Però sí que ho és, de dolent, quan es planteja com una activitat econòmica extractiva, quan entra als barris com una piconadora especulativa. Per fer front a això, la companya Pilar de CUP del Poble-sec recorda que fa anys que des de La Base es van començar a organitzar. Però les pitjors previsions s’han acomplert: el Poble-sec ha esdevingut un focus d’atracció del turisme i, com que no hi ha una ordenació de pisos turístics, els lloguers han pujat molt.

I no només es tracta del turisme: el barri està “de moda”, atrau l’especulació immobiliària, en són expulsades les veïnes de tota la vida i els pisos es transformen en apartaments per a persones amb nivell de renda alta. Per tot això, per davant de tot, és essencial la defensa del dret a l’habitatge, insisteix la Pilar, que recorda que des de les organitzacions populars es demana decreixement turístic a tota la ciutat.

Al costat del Poble-sec, un holding hoteler vol fer un macrohotel de luxe a les Drassanes, una zona que queda entre Ciutat Vella i el Poble-sec i té tractament especial dins el PEUAT. El barri de Sant Antoni també està transformat pel turisme.

Un veí del Poble-sec assegura que al principi veia amb el turisme amb simpatia, però que ara, amb el seu sou precari, no pot gaudir del barri. Pisos turístics, albergs i hostels  aprofiten el terrat, hi posen taules per esmorzar o hi fan barbacoes i festes. És una bola que s’autoalimenta, el barri és molt car i hi ha explotació laboral. No hi ha pisos de compra o són molt cars i moltes immobiliàries són estrangeres (principalment angleses i alemanyes). El jovent haurà d’anar-se’n del barri.

La privatització de l’espai públic, el gruix de la problemàtica

Un company de la plataforma Som Paral·lel remarca que el problema és la privatització de l’espai públic, com és el cas del parc temàtic Open Camp, acabat d’inaugurar a Montjuïc (pràcticament sense cap oposició, llevat de la de la CUP); aquest projecte, diu, està vinculat amb la museïtzació de la muntanya. Afortunadament es va aturar l’intent de fer-hi arribar la línia 2 del metro. Aquesta idea de l’aprofitament de la ciutat, en mans de grups de pressió, prové del model de “Ciudad de Ferias y Congresos”. El projecte del Paral·lel s’inspirava en el model d’Atlantic City: joc endeutament, diner fàcil. Han passat de la botiga de tota la vida a l’aparthotel. Hi ha un notori increment d’exhibicions a l’aire lliure, audiovisuals, esportives…

Mesures institucionals per pal·liar el problema: tímides i insuficients

Les mesures arriben tard i plenes de limitacions, condicionades per la pressió dels lobbys:

  • La regulació d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) prohibeix atorgar cap llicència nova d’apartament o pis turístic a la ciutat. Tot s’ha fet precipitadament des de la moratòria, i no es resol el problema dels pisos il·legals, fins i tot hi ha hotels que en tenen. Hi ha denúncies, però el lobby hoteler fa molta pressió.
  • El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), aturat de moment a causa de les al·legacions, intenta regular els allotjaments però expandeix el problema cap a barris on abans no hi era, en el cas del nostre districte a la Marina, on es podran obrir 1.480 places hoteleres.
  • El Pla d’Usos del Poble-sec representa una mínima regulació que no arriba a tot el barri.
  • L’ordenança de terrasses del carrer Blai no ha aconseguir revertir la situació: els bars tanquen abans, però la gent es queda pel carrer.

A més, cal que es tiri endavant la taula de seguiment del Pla d’Usos del Poble-sec; cal un Pla d’Usos del Paral·lel abans d’acabar les zones dels extrems, actualment aturades, abans d’engegar el procés participatiu de la reforma de la plaça Espanya; cal un pla de regulació d’usos de la muntanya de Montjuïc…

Espais de lluita en xarxa, barris organitzats

Un company del barri de Sants intervé per dir que al costat de casa seva hi ha un bloc sencer de pisos turístics; troba que s’està desmuntant la trama urbana, les places són per a terrasses i bars i els veïns tenen pocs llocs on reunir-se. Un veí del Poble-sec assegura que cada cop es troba més “raro” al barri, que estan perdent la idiosincràsia. Hi ha zones de la ciutat que ja no considerem nostres, diu, i ja no hi anem a passejar. Troba que Barcelona cada dia s’assembla més a Lloret.

Enfront d’una realitat tan dura, els barris estan teixint una xarxa entre barris afectats, comencen a treballar conjuntament, comparteixen coneixements i experiències. I ha passat una cosa meravellosa, celebra un altre company: ha aparegut l’ABTS.

Una altra intervenció defensa una política fiscal valenta: a Roma es paga una taxa turística de 6 euros i això no ha fet que disminueixi l’afluència de turistes. La política fiscal actual fa que els inversors tinguin molts beneficis però aquests diners no reverteixen a la ciutat.

El turisme té alguns elements positius; cal una organització poderosa per tractar els problemes de cada barri. Cal una major organització des dels barris, per tractar aquests problemes i pressionar les institucions.

La companya Pilar intervé per encoratjar a afrontar d’una manera més reactiva el Pla Paral·lel, que com recorda un company té pendent encara d’acabar els extrems. El govern de BeC ho va aturar per mirar de trobar un consens. Les entitats han demanat; 1) avaluar les obres que ja s’han fet per tal que les coses mal fetes no es repeteixen als extrems; 2) que tot allò treballat en el procés participatiu de setembre amb gomets etc. s’apliqui en el disseny de les noves parts.

Algú parla d’un pla de comerç de proximitat, i també s’explica el cas del teatre Arnau, on des de l’Institut del Teatre i la Diputació es volia ubicar el museu de les arts escèniques; des de la plataforma Recuperem el Teatre Arnau han aconseguit un procés participatiu per decidir l’ús del teatre i el model de gestió.

També a l’Hospitalet

Dues companyes de No més Blocs! – Salvem l’ Hospitalet ens expliquen que als terrenys d’ús agrari entre Bellvitge, el riu Llobregat i la plaça Europa es volen construir 27 blocs entre hotels, centre comercials i d’altres negocis relacionats amb el turisme. Els lobbyes hotelers s’han proposat soterrar una part de la Gran Via, cosa que representaria la pèrdua de l’última àrea agrícola. I que aquest projecte ha enriquit encara més Enrique Lacalle.

La gent de l’Hospitalet comença a voler dir la seva. Ja han organitzat manifestacions i s’estan mobilitzant. Constaten que és molt difícil capgirar aquest discurs imposat que “el turisme és feina” perquè no es té present que les feines són temporals i precàries.

El turisme, comenta una companya, ja ha entrat a l’Hospitalet. I es tracta principalment d’un turisme de fires, relacionat amb les instal·lacions de Fira de Barcelona Gran Via; per això van posar en marxa la línia 9S del metro, molt abans que la línia 10, que es demana fa molts anys a la Marina.

Què hem de fer, conclusions

Totes les persones presents constatem que necessitem articular un discurs alternatiu al del turisme com a font de feina i riquesa. Cal reivindicar la història dels barris i protegir el seu caràcter popular. Cal impedir l’expulsió del veïnat i cal fer fora l’especulació.

El perill, recorda la companya, és que torni a passar com anys anys setanta (lluny són ja aquelles grans lluites veïnals), quan certes esquerres van abandonar el carrer i l’organització popular per anar a ocupar les institucions. I van desmobilitzar els barris. Hem d’anar molt en compte que ara no torni a passar el mateix, hi ha molta gent que té molta fe en els processos participatius de BeC, esperen que ho resoldran tot.

El teixit social al voltant d’aquest tema està organitzat. Les diferents organitzacions han de teixir llaços encara més forts i aprofitar i compartir recursos i esdeveniments. L’ABTS organitza els dies 1 i 2 de juliol al centre cultural la Fontana el primer fòrum veïnal sobre turisme amb ponents de diferents grups afectats pels abusos i les problemàtiques turístiques. Cal inscripció prèvia (gratuïta).

Enllaços de col·lectius a Sants-Montjuïc i zones properes:

Assemblea de barri de Sants
Fem Sant Antoni
Sindicat de barri del Poble-sec
Som Paral·lel
Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible
No més Blocs! Salvem l’Hospitalet

Anuncis

Turisme als barris, assemblea oberta

Dimecres 15 de juny
19.30h
Centre Cívic El Sortidor

Pl. del Sortidor, 12

El turisme i l’especulació immobiliària ens expulsen dels nostres barris.
Les places i els carrers han passat a ser espais de convivència per esdevenir zones dedicades al consum.
El comerç tradicional va tancant i cedeix el pas a franquícies i a negocis de l’hostaleria.

Què podem fer des del carrer i les institucions?

Vine a dir la teva

assemblea_tiurisme